La comissió d’investigació sobre la dana de 2024 de Les Corts Valencianes es reunirà de nou el 28 d’abril, després de dos mesos sense activitat, per a reprendre les compareixences i escoltar responsables polítics i tècnics implicats en la gestió de la catàstrofe.
Segons va acordar la taula d’esta comissió d’investigació, eixa data serà la de la sexta reunió dedicada a compareixences. La convocatòria s’ha organitzat en dos torns diferenciats al llarg de la jornada, amb l’objectiu de concentrar en un sol dia les declaracions de perfils tècnics, sindicals i polítics.
Al matí està previst que compareguen representants de sindicats policials, així com un tècnic de la presa de Buseo. La intervenció dels sindicats permetrà traslladar la visió dels cossos de seguretat sobre la gestió de l’emergència, la coordinació operativa i les possibles fallades detectades durant les labors de rescat i protecció de la població. La presència del tècnic de la presa de Buseo apunta a aclarir qüestions sobre infraestructures hidràuliques, protocols de seguretat i decisions tècniques preses durant l’episodi de pluges extremes.
Els consellers davant la comissió
En el torn de vesprada serà el moment de les compareixences. Estan anomenats els vicepresidents del Consell, Susana Camarero i Vicente Martínez Mus, juntament amb el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. Amb estes intervencions es pretén aclarir el paper del Consell abans, durant i després de la dana, així com la coordinació entre departaments i les decisions adoptades en matèria d’emergències, protecció civil i gestió del territori.
S’espera que els consellers detallen quina informació van rebre en les hores crítiques, com es van traslladar les alertes als municipis i quines mesures es van posar en marxa per a atendre les zones més afectades. També hauran d’explicar la planificació posterior a la tragèdia, especialment quant a ajudes, reconstrucció i revisió de protocols per a evitar que un episodi similar tinga conseqüències tan greus.
L’última sessió de la comissió es va celebrar el 24 de febrer. En aquella ocasió van comparéixer les associacions de víctimes de la dana, 482 dies després de la tragèdia, en la qual van morir 230 persones a la província de València. Estes associacions van arribar a les Corts després d’haver exposat el seu relat i les seues demandes en el Parlament Europeu, el Congrés dels Diputats i la Diputació de València, la qual cosa reflectix l’abast institucional i polític de les seues reclamacions.
Crítiques pels retards i calendari festiu
Al començament d’abril, els grups de l’oposició van criticar amb duresa el retard a convocar de nou la comissió, que presidix Vox i en la qual la majoria absoluta la conformen Vox i el PP. Des de l’oposició es va interpretar esta falta de reunions com una mostra que no existix una voluntat real d’aprofundir en la investigació de la tragèdia ni d’assumir responsabilitats polítiques.
Els partits de la dreta que sostenen la majoria en la comissió van atribuir l’absència de sessions al març al calendari festiu, al·ludint a la coincidència amb les celebracions de La Magdalena, les Falles i la Setmana Santa. Esta explicació va alimentar el malestar de les víctimes i dels grups que reclamen una investigació àgil, en entendre que la gravetat dels fets exigix prioritzar el treball parlamentari per damunt dels festius.
El Parlament valencià va ser la primera institució a aprovar la creació d’una comissió d’investigació sobre la dana de 2024. La decisió es va prendre el 28 de novembre de 2024, com a resposta a la magnitud de la catàstrofe i a la pressió social i política per a depurar responsabilitats i revisar els protocols d’actuació. No obstant això, el desenrotllament dels treballs s’ha anat demorant amb el pas dels mesos.
La comissió no es va constituir formalment fins al 27 de gener de 2025. Més tard, al maig d’eixe mateix any, es va aprovar el pla de treball, que va marcar l’orde de les compareixences i la documentació a sol·licitar. Les primeres intervencions no van començar fins a juliol, amb la participació de tècnics i experts en meteorologia, gestió de riscos i planificació territorial, que van establir les bases tècniques per a avaluar la resposta a la dana.
Des de llavors, el calendari ha alternat moments d’activitat amb períodes d’inactivitat que han generat crítiques recurrents. La nova sessió del 28 d’abril es perfila com un punt clau del procés, en reunir en un mateix dia testimoniatges tècnics, sindicals i polítics que poden resultar determinants per a les conclusions finals de la comissió i per a les mesures que s’adopten a partir d’elles.
