Pedro Martínez va qualificar la victòria del València Basket en la pista del Bàsquet Girona (81-84) com un autèntic cara o creu en els instants finals, en considerar que el conjunt local va disposar d’opcions clares per a haver-se portat el partit. Per al tècnic, el desenllaç va reflectir la igualtat que va presidir el xoc i la mínima diferència entre els dos equips al llarg dels 40 minuts.
L’entrenador va explicar que el València es va sostindre durant molts trams gràcies a un percentatge correcte en els llançaments de tres punts, suficient per a castigar els errors defensius puntuals del Girona i per a evitar que els locals consolidaren els seus moments de domini. Eixe encert exterior va ser una base important, però Martínez va subratllar que el factor realment decisiu va estar en el rebot ofensiu.
Importància del rebot ofensiu
Segons va detallar, el València va estar molt bé en la lluita pels rebutges en el cércol rival, la qual cosa li va permetre disposar de segones opcions en nombrosos atacs. Cada captura extra va suposar una nova oportunitat per a anotar després d’un llançament fallat, consumir més segons de possessió i obligar el Girona a defendre diverses accions seguides en la mateixa jugada. Eixa insistència va acabar inclinant el dol del costat visitant, en restar frescor física i mental al conjunt local en el tram decisiu.
Martínez va destacar que estes segones oportunitats van ser clau per a controlar millor el ritme del partit i, en última instància, per a amarrar el triomf. En un marcador tan ajustat, cada rebot ofensiu convertit en punts o en temps afegit en atac es va transformar en un xicotet avantatge acumulat que Girona no va aconseguir neutralitzar, malgrat el seu esforç constant.
El tècnic va recordar que la primera mitat va ser bastant igualada, amb alternatives i sense grans parcials que trencaren la trobada. Cap dels dos conjunts va aconseguir imposar del tot el seu pla de joc, i les diferències es van moure en màrgens curts, la qual cosa va mantindre la tensió competitiva des de l’inici.
Després del descans, el València va firmar un tercer quart molt bo, en el qual va aconseguir elevar el seu nivell defensiu i trobar millors tirs en atac. Durant eixe tram, l’equip va tindre diverses ocasions d’escapar-se per damunt dels deu punts, però no va aconseguir consolidar eixa renda per unes certes fallades en accions clares prop del cércol i en posicions avantatjoses. Eixos errors van mantindre amb vida al Girona, que va aprofitar cada respir per a seguir enganxat al resultat.
Martínez va ressaltar també el mèrit del conjunt gironí, al qual va elogiar per la seua lluita constant i per una mentalitat competitiva que li va permetre no rendir-se fins i tot quan el València semblava en disposició de trencar el marcador. Eixa actitud va provocar que l’equip visitant passara bastants minuts fora del seu ritme habitual i de les seues posicions naturals en atac, obligat a adaptar-se a la intensitat i a l’empenyiment del rival.
En eixe context, el València va haver de gestionar fases d’una certa incomoditat, amb possessions més travades del desitjat i dificultats per a executar amb fluïdesa els seus sistemes. Així i tot, el domini del rebot ofensiu i la solidesa en alguns moments clau des de la línia de tres van acabar per compensar eixos problemes.
Per a Pedro Martínez, el conjunt va eixir reforçat precisament per haver sabut guanyar un partit que es va decidir per detalls, en un final que va descriure com una moneda a l’aire. La sensació general del tècnic és que el Girona va fer mèrits suficients per a aspirar al triomf, però que la major efectivitat del València en els rebots i en les jugades finals va acabar marcant la diferència en Fontajau.
