El València Basket va encadenar la seua octava victòria consecutiva en la Lliga Endesa després d’imposar-se per 81-84 al Bàsquet Girona en un partit molt treballat i amb final atapeït, decidit per un triple de Reuvers mancant 16 segons. L’equip taronja, que ja havia assegurat la segona plaça en la lliga regular de l’Eurolliga, va fer un pas més per a consolidar també la segona posició en l’ACB, mantenint una victòria de marge sobre el UCAM Murcia abans de rebre al Madrid.
El conjunt dirigit per Pedro Martínez es va recolzar en la solidesa del seu físic i en l’energia en el rebot ofensiu per a imposar-se en Fontajau. Costello va ser una de les grans referències ofensives, amb 20 punts, i l’equip va arribar a capturar 19 rebots en el cércol rival, la mateixa xifra que el Girona va sumar en defensa. Eixa insistència en segones oportunitats va compensar en bona part el discret encert en el llançament exterior, especialment en el primer tram de la trobada.
El Bàsquet Girona, malgrat els seus problemes en el joc interior, va competir de tu a tu contra un dels equips més sòlids del continent. Amb sis jugadors en dobles dígits de valoració i un esforç coral, el bloc català es va quedar molt prop de la sorpresa en el partit número 50 de Moncho al capdavant de la banqueta, demostrant caràcter i recursos fins i tot quan el xoc semblava inclinar-se clarament del costat visitant.
Un inici dominat pel rebot
El València Basket va deixar clares les seues intencions des del salt inicial amb tres rebots ofensius en el primer minut, mostra de la seua superioritat física. No obstant això, el 3 de 13 en triples en el primer quart va frenar qualsevol intent d’obrir bretxa. La màxima renda visitant en eixe període va arribar amb una acció de 3+1 de Port, que va estirar la diferència fins als sis punts, però un triple de Hildreth sobre la botzina, en la seua estrena en Fontajau, va deixar el marcador en un estret 19-20.
En l’arrancada del segon quart va semblar que el València trencaria el partit amb dos triples consecutius de Costello i Thompson per al 19-26. No obstant això, el Girona va reaccionar amb un parcial de 16-5, aprofitant l’empenyiment del seu perímetre i el suport de les graderies, per a posar-se per davant per primera vegada amb el 35-31. Eixa remuntada va reflectir la capacitat local per a castigar els errors en el tir exterior taronja i córrer després de rebot defensiu.
El temps mort visitant va marcar un punt d’inflexió. El València va ajustar el seu defensa, va estrényer línies i va tornar a trobar situacions clares en atac. El descans va arribar amb 40-45 per als valencians després d’un triple de Badio en l’última jugada, que va coronar el 8 de 25 de l’equip des del perímetre. A eixes altures, Costello acumulava ja 11 punts i el València sumava 13 rebots ofensius, una estadística que explicava bona part del seu lleuger avantatge.
Després del pas per vestuaris, la igualtat es va mantindre. El Girona es va negar a despenjar-se i es va situar a només tres punts amb una ratxa de huit punts de Busquets (51-54), molt actiu en atac. No obstant això, el València va tornar a estirar la diferència secundant-se en la seua profunditat de banqueta i el seu domini en la pintura. La màxima renda es va fixar en huit punts (53-61 i 56-64), i el tercer quart es va tancar amb 59-66, donant la sensació que el dol començava a inclinar-se definitivament.
Amb Costello firmant una vesprada brillant i el conjunt taronja dominant el rebot, el partit semblava encaminat cap a un triomf relativament controlat. Així i tot, el Girona no es va rendir. Des del perímetre, Busquets, Geben, Livingston i Needham van encadenar diversos triples que, recolzats en una defensa més agressiva, van retornar la igualtat al marcador amb el 73-73 mancant cinc minuts. Eixe parcial va evidenciar la capacitat local per a castigar qualsevol distracció defensiva i mantindre viva l’opció de sorprendre.
El tram final va ser una successió d’intercanvis anotadors. El dol va entrar en l’últim minut amb empat a 83, després del quint triple de Busquets, convertit en un malson constant per a la defensa visitant. Quan tot apuntava a un desenllaç encara més ajustat, va aparéixer Reuvers amb un triple mancant 16 segons que va posar el 81-84 i va acabar sent definitiu. Va ser el llançament que va coronar el 16 de 49 en triples del València, mostra d’un volum alt d’intents malgrat els alts i baixos en encert.
El Girona encara va disposar de dos opcions per a forçar la pròrroga, les dos a les mans de Livingston des de més enllà de la línia de tres. Cap va entrar i el marcador ja no es va moure, segellant una victòria patida però valuosa per al València Basket. El conjunt taronja reforça així el seu moment dolç, amb huit triomfs consecutius, mentres el quadre gironí es queda amb el consol d’haver competit fins a l’últim segon enfront d’un rival de la part alta.
En el pla individual, a més dels 20 punts de Costello, van destacar al València els 12 punts de Taylor i l’aportació de rotació de jugadors com a Port i Montero. Al Girona, Busquets va ser el màxim anotador amb 17 punts, ben secundat per Needham, Geben i Livingston, tots ells en dobles dígits. El xoc, corresponent a la jornada 27 de la Lliga Endesa, es va disputar davant 5.024 aficionats en el Pavelló de Fontajau i va comptar amb la direcció arbitral de Serrano, Torres i Chueca, sense jugadors eliminats.
Les estadístiques finals reflectixen un partit equilibrat en el marcador, però marcat per la capacitat del València per a dominar el rebot ofensiu i sostindre el seu pla de joc fins i tot en els moments de major pressió local. Eixa fortalesa, unida a l’aparició oportuna de Reuvers en el moment clau, explica una victòria que consolida als taronja com un dels equips més en forma de la competició.
