El primer dia per a sol·licitar de manera presencial la regularització extraordinària de persones migrants a València s’ha desenrotllat entre llargues cues, gestions lentes i nombroses queixes per les dificultats per a obtindre l’informe de vulnerabilitat, un document que s’ha convertit en un requisit clau per a seguir avant amb els expedients.
Des de primera hora del matí, les oficines d’Estrangeria, la Seguretat Social, Correus i diferents entitats col·laboradores han registrat cues de desenes de persones que esperaven poder iniciar o completar els seus tràmits. Moltes d’elles havien deixat de treballar eixe dia, amb l’expectativa d’avançar en un procés del qual depén la seua situació administrativa i, en molts casos, l’estabilitat de les seues famílies.
El paper de l’informe de vulnerabilitat
Diverses organitzacions de suport a persones migrants han denunciat les traves que s’estan trobant en les oficines valencianes de Servicis Socials per a tramitar este informe de vulnerabilitat. Segons expliquen, l’exigència d’este document està generant un autèntic coll de botella, perquè concentra en els servicis socials municipals una part decisiva del procés i retarda la resta de gestions que depenen d’ell.
Una de les entitats col·laboradores és València Acull, integrada en la Xarxa Acull estatal. Des de les set del matí tenia ja a desenes de persones fent cua davant la seua seu per a intentar tramitar els seus expedients. Des de l’associació assenyalen que, si l’informe de vulnerabilitat no fora un requisit obligatori, es facilitaria molt la tramitació, ja que les persones interessades podrien avançar per altres vies sense dependre d’una cita o de l’atenció limitada dels servicis socials.
L’entitat lamenta a més que, encara que va haver-hi reunions prèvies amb el Ministeri sobre els esborranys de la normativa, no es va convocar una trobada específica per a abordar el text final. Eixa absència d’última revisió conjunta ha generat nombrosos dubtes sobre l’aplicació pràctica del procediment, tant entre les organitzacions com entre les persones migrants afectades. València Acull espera que eixes incògnites puguen resoldre’s al llarg de la setmana, a mesura que es vagen concretant criteris i s’unifiquen instruccions.
L’organització Regularització Ja València assegura haver rebut denúncies de persones a les quals, en algunes oficines municipals de Servicis Socials, se’ls hauria informat que només s’atendria migrants empadronats a la ciutat de València per a expedir els informes de vulnerabilitat. Esta limitació, si s’aplica, deixa fora als qui residixen o treballen en l’entorn metropolità però depenen d’estes oficines per a gestionar la seua situació.
El seu portaveu, Silvana Cabrera, recorda que el gruix de la població migrant està en edat de treballar i sol haver càrregues familiars, per la qual cosa considera d’aconseguir l’informe de vulnerabilitat s’està convertint en una autèntica creu. Encara que reconeix la sobrecàrrega que suporten les oficines de Servicis Socials, advertix de l’existència d’un racisme estructural que, al seu juí, es reflectix en la negativa d’alguns funcionaris a atendre o a oferir tota l’ajuda possible a estes persones.
Cabrera subratlla l’angoixa que viuen molts migrants davant les dificultats per a obtindre este document. Explica que, en nombrosos casos, es tracta de persones que viuen al dia, que han deixat de treballar per a acudir a les gestions i que, després d’hores d’espera, es troben amb traves, falta d’informació clara o la impossibilitat de completar el seu expedient. Eixa situació, assenyala, alimenta la incertesa i la sensació que el procés de regularització no està suficientment adaptat a la realitat dels qui el necessiten.
Regularització Ja defén que esta regularització extraordinària no sols afecta a les persones migrants, sinó al conjunt de la societat, perquè té impacte en el mercat laboral, en els servicis públics i en la convivència diària. Per això, reclama que els servicis públics estiguen realment implicats i assumisquen la seua part de responsabilitat a l’hora de facilitar informació, agilitzar procediments i coordinar-se amb les entitats col·laboradores.
La plataforma ha demanat al Ministeri d’Inclusió que emeta informació i instruccions clares i precises dirigides a la resta d’Administracions i a les organitzacions que col·laboren en el procediment. Considera que una guia concreta i unificada ajudaria a evitar interpretacions diferents segons l’oficina o el municipi, i reduiria les discrepàncies sobre qui pot sol·licitar l’informe de vulnerabilitat i en quines condicions.
A més, Regularització Ja insta els ajuntaments i a la resta d’Administracions a actuar amb responsabilitat i a destinar tots els recursos necessaris per a evitar que la càrrega recaiga quasi per complet en les entitats col·laboradores. Estes organitzacions, recorden, en molts casos tramiten sol·licituds i expedients de manera gratuïta, per la qual cosa la saturació de demanda pot desbordar la seua capacitat i alentir encara més el procés.
La plataforma dirigx també un missatge als professionals i entitats que participen en la tramitació. Demana als advocats que assistixen a este col·lectiu que no cobren per endavant gestions que encara estan incompletes o subjectes a canvis, amb la finalitat d’evitar que les persones migrants assumisquen costos sense garanties sobre el resultat. I reclama a les grans organitzacions que treballen amb migració, asil o vinculades a l’àmbit religiós que es donen d’alta de manera urgent com a col·laboradores d’Estrangeria, per a ampliar la xarxa d’atenció i alleujar la pressió en els punts ja saturats.
