L’Ajuntament de València posarà en marxa una contractació d’urgència per a reforçar els seus servicis municipals davant el procés de regularització extraordinària de migrants. El consistori preveu incorporar a 39 persones entre treballadors socials i personal auxiliar administratiu i calcula que este reforç suposarà més d’un milió d’euros a l’any, una quantitat que exigirà al Govern central.
L’alcaldessa, María José Catalá, ha explicat que l’objectiu del reforç és evitar que la ciutadania note una deterioració en l’atenció municipal per l’augment de demandes lligades a la regularització. Segons ha indicat, el procés està generant un important volum de gestions, dubtes i tràmits que se sumen a la càrrega habitual dels servicis socials i de les oficines de registre i padró.
Insight: Es preveu que l’impacte operatiu i econòmic exigeix una sol·licitud clara de recursos al Govern central per a garantir l’atenció.
Contractació urgent i duració del reforç
La incorporació del nou personal es realitzarà a través de les borses de treball ja constituïdes i l’Ajuntament espera que puga començar després de la pròxima Junta de Govern Local, amb l’entrada de deu treballadors socials i vint-i-nou auxiliars administratius. L’alcaldessa ha assenyalat que no es tracta d’un reforç puntual de poques setmanes, sinó d’un dispositiu pensat per a mantindre’s com a mínim durant un any, perquè no calculen que el procés quede resolt en uns mesos.
Catalá ha subratllat que els treballadors socials s’enfronten en este moment a una situació de molta incertesa i intranquil·litat, tant pel volum de casos com per la complexitat del procediment. Cada sol·licitud requerix temps, especialment quan es tracta de persones amb dificultats d’idioma, documentació incompleta o desconeixement del funcionament de l’administració.
L’Ajuntament remetrà a més una carta al Govern en la qual exigx tres aclaraments concrets: si és necessària o no l’acreditació de vulnerabilitat per a accedir a la regularització, si són els ajuntaments els qui han d’emetre eixa acreditació i, en cas afirmatiu, quin és el marc de criteris per a valorar i determinar eixa vulnerabilitat. També demanarà una resposta clara sobre si l’Executiu central aportarà recursos i finançament per a cobrir els costos derivats d’este procés.
Insight: La durada prevista d’almenys un any implica una càrrega sostinguda sobre plantilles i pressupostos municipals.
Dubtes i crítiques pel certificat de vulnerabilitat
L’alcaldessa ha insistit que el procés de regularització s’ha dissenyat a esquena dels ajuntaments, malgrat que són l’administració més pròxima i la primera porta d’entrada per a les persones migrants. Al seu juí, esta manera d’actuar ha provocat una evident falta de planificació i informació que ara es traduïx en cues, esperes prolongades i ciutadans amb molts dubtes.
Catalá ha descrit que els servicis municipals estan rebent a persones que no sempre poden expressar-se amb facilitat o que aporten documentació que no s’ajusta al que se’ls sol·licita. Cada cas requerix una explicació detallada i una revisió acurada, la qual cosa incrementa encara més la càrrega de treball dels equips municipals.
En este context, ha explicat que el Govern ha bolcat sobre els ajuntaments funciones que considera dubtoses de ser competència municipal, especialment les vinculades al certificat d’acreditació de vulnerabilitat. Ha recordat que la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va afirmar que qualsevol persona en situació irregular és vulnerable i, a partir d’eixa declaració, ha plantejat la contradicció que, malgrat això, s’exigisca un certificat específic de vulnerabilitat.
Segons ha exposat, l’emissió d’este certificat per part dels servicis socials exigx un coneixement contrastat de la situació d’irregularitat, alguna cosa que va més enllà de l’àmbit habitual de la intervenció social. Esta dificultat s’agreuja quan la persona estrangera no ha sigut usuària prèvia dels servicis públics i no existix un historial social que permeta valorar la seua situació de manera ràpida i segura.
L’alcaldessa ha afegit que el Reial decret que regula la regularització establix un model concret per a acreditar la vulnerabilitat, però la Secretaria d’Estat de Migracions va traslladar posteriorment que eixe model no és obligatori. Esta disparitat d’indicacions augmenta la confusió entre els professionals i complica l’organització interna dels servicis socials municipals.
Catalá ha criticat també que la qüestió no s’abordara en l’última reunió de la Comissió Nacional d’Administració Local, en la qual va participar, malgrat que l’impacte del procés recau de manera directa als ajuntaments. Al seu juí, l’absència d’este debat reflectix la falta de coordinació institucional en una matèria que afecta milers de persones i a la capacitat de resposta de les administracions locals.
Insight: La indefinició normativa sobre el model d’acreditació genera risc de criteris heterogenis entre municipis.
Decisió sobre els espais i arribada de sol·licitants d’altres municipis
Quant a l’organització física del dispositiu, l’alcaldessa ha defés la decisió de no habilitar un espai allunyat de l’edifici consistorial, com podria haver sigut Fira València, per a tramitar les sol·licituds de regularització. Considera que la vocació de l’Ajuntament és atendre la ciutadania en les seues pròpies dependències, on el personal pot resoldre de manera immediata qualsevol dubte amb els secretaris municipals i els servicis tècnics.
Catalá sosté que les persones migrants tenen dret a acudir a l’oficina de Registre i de Padró com qualsevol altre veí, sense ser derivades a espais externs que puguen percebre’s com a circuits paral·lels. Esta proximitat, ha explicat, facilita també la coordinació interna entre departaments i permet oferir una atenció més completa i coherent.
Preguntada per l’arribada de sol·licitants procedents d’altres municipis, ha confirmat que s’estan rebent persones empadronades en localitats governades per diferents signes polítics. Ha assenyalat que no identificarà a cap ajuntament concret per lleialtat institucional, però ha reiterat que eixe desplaçament de demandants s’està produint i ha reclamat que, si es parla de col·laboració, esta ha de ser compartida entre totes les administracions implicades.
L’Ajuntament de València manté així una doble línia d’actuació: d’una banda, reforça immediatament els seus servicis per a atendre als qui busquen regularitzar la seua situació; per un altre, insistix que el cost econòmic i organitzatiu d’este procés no pot recaure únicament en els recursos municipals i ha de comptar amb el suport del Govern central.
Insight: Cal una resposta coordinada entre administracions per a evitar sobrecàrregues locals i garantir igualtat d’accés.
