El exgerente de la Societat Valenciana de Gestió Integral de Servicis d’Emergències (SGISE), Raúl Quílez, ha evait aclarir què va ocórrer amb els vídeos gravats en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) durant la dana del 29 d’octubre de 2024, unes gravacions que no es van remetre de manera immediata al jutjat i van romandre mesos sense ser entregades.
Durant la seua compareixença davant la comissió d’investigació de la dana en el Congrés dels Diputats, Quílez s’ha remés de manera reiterada a la seua declaració del passat 13 de febrer davant la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra.
Amb esta estratègia ha esquivat els nombrosos interrogants plantejats pels diputats sobre el recorregut i la custòdia de les imatges, considerades una prova clau per a analitzar la gestió de l’emergència que va deixar 230 morts a la província de València.
Rol limitat en el Cecopi
A preguntes de la diputada del Grup Mixt, Águeda Micó, Quílez ha precisat que, com a gerent de la SGISE, empresa pública encarregada de gestionar els recursos humans i logístics dels bombers forestals, no tenia un paper operatiu directe en la gestió de la riuada.
Ha explicat que va arribar al Cecopi, centre on es va concentrar la presa de decisions en plena emergència, al voltant de les 18.30 hores d’aquella jornada, però sense que se li assignara un rol concret en el dispositiu desplegat. Interpel·lat sobre si l’actuació de les autoritats va estar a l’altura de la magnitud de la catàstrofe, l’exalte càrrec ha recordat que la riuada va ser, al seu juí, una de les majors catàstrofes patides a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i fins i tot ha apuntat que podria considerar-se la major.
Ha subratllat el fort impacte d’un episodi que va desbordar als servicis d’emergència i va obligar a prendre decisions sota una pressió extraordinària. En esta línia, ha defés que les decisions es van adoptar en funció de la informació que anava arribant al Cecopi a cada moment, insistint que cada municipi té articulades les seues pròpies accions enfront de les emergències.
Amb això ha suggerit que la resposta a la dana va dependre també de com estaven preparats els diferents ajuntaments per a activar els seus protocols i coordinar-se amb el centre de comandament. Malgrat estes explicacions generals sobre el context de la tragèdia, han quedat sense resposta diverses qüestions plantejades pels diputats. Entre elles, si les gravacions que no es van aportar durant mesos resultaven determinants per a entendre amb precisió com es va gestionar l’emergència, o si va rebre alguna instrucció concreta per a retardar o impedir el seu lliurament al jutjat.
Tampoc ha aclarit si va informar algun superior polític de l’existència d’eixe material audiovisual ni en quin moment el va fer. La portaveu del Grup Parlamentari Republicà, Teresa Jordá, ha interpretat que la compareixença reforça la idea que existien proves que es van mantindre ocultes durant un llarg període.
Al seu juí, això evidenciaria que el comandament sobre la gestió de la dana no va anar estrictament tècnic, sinó polític, i que en algun moment algú va decidir ocultar la veritat a la ciutadania. Sobre les gravacions, en les quals es veu a la llavors consellera d’Emergències, Salomé Pradas, impartint instruccions, Quílez ha mantingut la seua mateixa línia argumental: en tot el relatiu als vídeos es remet a la seua declaració davant el jutjat de Catarroja, sense oferir detalls addicionals ni sobre el contingut de les imatges ni sobre les raons del retard en la seua remissió.
La dimissió de Quílez, una altra incògnita
La comissió també ha volgut aclarir les circumstàncies que van envoltar la dimissió de Quílez com a director general d’Innovació de la Generalitat Valenciana, presentada al febrer, poc després de declarar davant la jutgessa.
Els diputats han preguntat què va ocórrer en els dies posteriors a la seua compareixença judicial perquè decidira abandonar el càrrec i si eixa eixida estava relacionada amb la gestió de la dana o amb les gravacions del Cecopi. L’exgerente ha sostingut que el seu cessament no guarda relació amb el jutjat de Catarroja ni amb la dana, i que tampoc ha de veure amb l’objecte de la comissió d’investigació.
D’esta manera, ha desvinculat formalment la seua renúncia de qualsevol pressió política o responsabilitat derivada de l’episodi de la riuada i de la polèmica pels vídeos. En un moment de la sessió, Quílez s’ha declarat ofés quan el diputat Alberto Ibáñez, del Grup Plurinacional Sumar, li ha preguntat si algú li va oferir diners a canvi de guardar silenci.
Amb esta reacció ha rebutjat de pla que la seua conducta en este cas obeïsca a un intent d’encobriment motivat per interessos econòmics. En la seua declaració davant la jutgessa, el exgerente va afirmar que la custòdia dels vídeos requeia en una empresa subcontractada externa i que ell desconeixia l’existència d’eixe material durant mesos.
També va reconéixer que va accedir a les gravacions al febrer, però que no les va remetre al jutjat fins a octubre, encara que va negar que la seua actuació responguera a la voluntat d’ocultar informació. Així, la comissió seguix sense buidar per què un material considerat clau per a reconstruir la gestió de l’emergència va romandre tant de temps fora de l’abast de la investigació judicial.
