La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 a València ha acordat citar a declarar a tres testimonis per a aclarir si l’oferiment d’agents mediambientals per a vigilar llits i barrancs va ser conegut pel llavors secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, i si este va actuar en conseqüència.
La decisió respon a la petició de l’acusació que exercix la Federació Estatal de Treballadores de les Administracions Públiques de la Confederació General del Treball (FETAP-CGT). Esta part pretén confirmar si Argüeso, investigat en la causa, va tindre coneixement efectiu de l’oferiment de personal especialitzat que la Direcció General de Medi natural va traslladar a l’estructura d’Emergències davant la situació de risc.
Segons detalla la jutgessa en la seua resolució, l’informe de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) sobre la traçabilitat de la comunicació enviada des de la Conselleria de Medi Ambient és clau. Este document certifica que el correu remés per la Direcció General de Medi Natural i Animal no sols va arribar a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), dirigida per Argüeso, sinó que a més va ser obert, la qual cosa implica un registre clar de recepció i accés al contingut.
L’informe situa eixe moment a les 12.25 hores del 29 d’octubre. Per a la jutgessa, esta dada resulta rellevant perquè, en eixe moment, qui gestionava l’emergència era Emilio Argüeso. Subratlla que ell ostentava la posició de garant que no es produïren defuncions ni lesionats, és a dir, tenia la responsabilitat directa de coordinar els mitjans disponibles per a minimitzar l’impacte de l’episodi de pluges i les possibles inundacions.
A eixa hora ja estava declarada, des de les 7.45, la situació 1 d’emergència per a la Ribera Alta, i s’havia decretat l’alerta hidrològica en el riu Magre i en el barranc de Poio. Esta situació suposava el nivell 0 d’emergència per a eixes zones i, per tant, la direcció del pla en eixos àmbits concrets correspondia a Argüeso. En eixe context, l’oferta d’agents mediambientals es presentava com un recurs addicional específicament previst en el Pla d’Inundacions per a reforçar la vigilància dels punts més sensibles.
La jutgessa retrau a la defensa d’Argüeso que semble sostindre, una vegada més, que la millor estratègia exculpatòria és descriure als responsables de la gestió de l’emergència com aïllats en una espècie de bambolla, sense informació fiable, sense previsions encertades d’altres organismes, sense recomanacions dels tècnics i sense comunicació eficaç per part dels funcionaris. També critica la idea que no se’ls haguera avisat de les anomenades al 112, com si tot el sistema haguera fallat alhora.
Afig que el verdaderament decisiu és que el focus de perill suposava una amenaça concreta: el possible desbordament de agents mediambientals barrancs i rius. Es tractava d’una situació de risc que podia desestabilitzar-se en qualsevol moment i que exigia un control específic sobre els llits, canalitzacions i punts d’evacuació de l’aigua, precisament l’àmbit en el qual els agents mediambientals podien aportar un coneixement detallat del terreny.
Segons el parer de la instructora, difícilment es pot reclamar informació sobre altres mitjans personals en una quantitat extraordinàriament elevada, com en el cas dels agents mediambientals, quan ni tan sols se sol·licita formalment la seua col·laboració, malgrat que es tracta d’un recurs expressament previst en el Pla d’Inundacions. Esta contradicció reforça la necessitat d’aclarir si l’oferiment es va ignorar, es va desestimar sense motivació o no es va gestionar correctament dins de la cadena de comandament.
Responsabilitats i coordinació en la gestió de la DANA
La jutgessa recorda que la gestió d’una emergència de tal magnitud requeria coordinació entre diversos òrgans de diferents conselleries. Descartada l’atribució d’eixa responsabilitat al president de la Generalitat, en virtut d’un acte del 16 de març de 2026 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la coordinació havia de recaure en els qui tenien assignada la direcció del pla d’emergència: el secretari autonòmic i la consellera competent. Les seues funcions incloïen, entre altres, la sol·licitud de recursos humans a altres departaments i la decisió sobre el desplegament d’eixos efectius.
En este marc, la instructora destaca que el director general de Medi natural de la Generalitat, Luis Gomis, va complir àmpliament la seua comesa en posar a la disposició de la Conselleria de Justícia i Interior, i dins d’esta a l’AVSRE, el personal d’agents mediambientals. Per a la jutgessa, eixe pas demostra que l’oferiment es va realitzar pels llits formals i que quedava en mans de l’estructura d’Emergències decidir com i quan activar a eixos efectius.
La magistrada considera que la petició de les noves testificals està d’acord amb la resolució de l’Audiència Provincial de València que va ordenar analitzar la traçabilitat de la comunicació. A més, recorda que va ser la pròpia defensa d’Argüeso la que va sol·licitar eixa anàlisi en el seu escrit inicial de petició de prova, la qual cosa reforça la pertinència d’escoltar les persones que puguen aclarir com es va gestionar l’oferiment.
La titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja ha acordat també incorporar a la causa un missatge de Whatsapp aportat per la cap de la Unitat de Protecció Civil de la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, Patricia García. Este missatge va ser presentat durant la seua declaració com a testimoni en el jutjat i se suma a un informe del cap de la Unitat de Bombers Forestals de Pedralba. Els dos documents s’afigen al conjunt de proves que han d’ajudar a reconstruir, pas a pas, les decisions adoptades durant la DANA i l’ús real que es va fer dels recursos oferits.
