L’Ajuntament de València contractarà d’urgència a deu treballadors socials i vint-i-nou auxiliars administratius per a fer front al procés de regularització extraordinària de migrants. El consistori calcula que este reforç superarà el milió d’euros anuals i ja ha avançat que reclamarà al Govern d’Espanya que assumisca este cost o el compense, en considerar que responde a una decisió estatal que impacta directament en els servicis municipals.
L’alcaldessa, María José Catalá, ha explicat que s’estudiaran totes les vies per a reclamar a l’Executiu central este import, apel·lant a la lleialtat financera. Al seu juí, si es reconeix un principi de coordinació econòmica amb les comunitats autònomes, eixa mateixa lògica ha d’estendre’s als ajuntaments, que són els qui atenen de manera immediata a la ciutadania i patixen l’augment de càrrega de treball derivat de la regularització.
El govern municipal defén que la ciutadania no ha de veure’s perjudicada per la falta de planificació i pel col·lapse que, segons sosté, està generant el procés de regularització. Per a evitar retards i llargues esperes, l’Ajuntament vol que la incorporació del nou personal es produïsca com més prompte millor, utilitzant les borses de treball ja constituïdes. La previsió és que les primeres contractacions s’aproven en la pròxima Junta de Govern Local i que el dispositiu comence a funcionar de manera efectiva este mateix divendres.
Un reforç mínim d’un any
Catalá ha detallat que no es tracta d’un reforç puntual de poques setmanes, sinó d’un procés complex que no es resoldrà en uns mesos. L’Ajuntament dona per fet que les persones contractades romandran almenys un any en l’Administració local, donat el volum de sol·licituds que es preveu i el temps necessari per a tramitar cada expedient. Este plantejament implica una planificació a mitjà termini i consolidar equips de treball capaços de gestionar de forma continuada l’atenció als migrants.
L’alcaldessa ha subratllat a més que els treballadors socials afronten una situació de molta incertesa i intranquil·litat. De sobte veuen ampliades les seues funcions, reben instruccions canviants i s’exposen a una elevada pressió assistencial. Cada cas implica entrevistes, anàlisi de documentació i valoració de situacions personals delicades, la qual cosa exigx temps i recursos, especialment quan hi ha barreres idiomàtiques o dificultats per a expressar-se.
En paral·lel al reforç de personal, l’Ajuntament de València enviarà una carta al Govern central exigint tres aclariments clau sobre el procediment. En primer lloc, vol saber si és necessària o no l’acreditació de vulnerabilitat per a accedir a la regularització. En segon lloc, pregunta si són els ajuntaments els qui han d’emetre eixa acreditació i, en este cas, baix quins criteris concrets han de valorar i determinar la vulnerabilitat. Finalment, reclama que s’aclarisca si el Govern aportarà recursos i finançament específics per a cobrir estos nous servicis que recauen en l’administració local.
Catalá considera que el procés s’ha dissenyat a esquena dels ajuntaments i el qualifica d’inadmissible, perquè són els consistoris els qui afronten en primera línia la falta de planificació i d’informació. Als taulells municipals ja estan arribant persones amb molts dubtes, sense documentació completa o amb papers que no s’ajusten al requerit. Cada una d’estes situacions requerix temps d’atenció personalitzat, ja que acudixen amb incertesa i necessiten orientació per a no quedar fora del procés per qüestions formals.
Dubtes sobre el certificat de vulnerabilitat
L’alcaldessa ha assenyalat que el Govern ha traslladat als ajuntaments unes funcions que considera dubtoses des del punt de vista competencial, especialment quant al certificat d’acreditació de vulnerabilitat. Segons ha exposat, esta exigència està generant molta confusió entre professionals i usuaris, perquè situa als servicis socials en una posició complicada en haver de certificar situacions jurídiques que van més enllà del seu paper habitual d’intervenció social.
Catalá ha recordat que la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va afirmar que qualsevol persona en situació irregular és vulnerable. A partir d’eixa afirmació, planteja la incoherència d’exigir al mateix temps un certificat de vulnerabilitat per a poder tramitar la regularització. A més, incidix en què l’emissió d’eixe certificat requerix un coneixement contrastat de la situació d’irregularitat que desborda l’àmbit dels servicis socials, especialment quan la persona estrangera no ha sigut usuària prèvia del sistema públic i a penes es disposa d’informació sobre la seua trajectòria.
La regidora ha afegit que el Reial decret que regula el procés establix un model específic per a acreditar la vulnerabilitat, però, al mateix temps, la Secretaria d’Estat de Migracions ha remés una carta als ajuntaments indicant que eixe model no és obligatori. Esta contradicció, sosté, incrementa la inseguretat jurídica i la disparitat de criteris entre municipis, que poden acabar aplicant criteris distints davant situacions similars.
Catalá també ha lamentat que en l’última reunió de la Comissió Nacional d’Administració Local no s’abordara este procés, malgrat el seu impacte directe als ajuntaments. Al seu entendre, eixe fòrum hauria sigut l’espai adequat per a coordinar criteris, aclarir competències i anticipar els recursos necessaris, en lloc de deixar que cada consistori haja d’improvisar la seua pròpia organització sense una guia comuna.
Quant a l’organització interna del dispositiu, l’alcaldessa ha defés la decisió de no derivar el procediment de regularització a un recinte allunyat de la casa consistorial, com podria ser un espai firal. Argumenta que la vocació de l’Ajuntament és atendre en les seues pròpies oficines, on els professionals compten amb el suport immediat de secretaris municipals i personal tècnic per a resoldre dubtes jurídics o administratives. A més, considera que les persones migrants mereixen poder acudir a l’oficina de Registre i al Padró, integrades en l’atenció ordinària municipal i no en un espai separat.
Preguntada per l’arribada de sol·licitants des d’altres municipis, Catalá ha ratificat que estan rebent persones derivades des de localitats veïnes. Ha evitat assenyalar directament a cap ajuntament per lleialtat institucional, però ha insistit que eixa situació s’està produint i que, si es vol una col·laboració real, ha de ser compartida per totes les administracions implicades. Des d’esta perspectiva, reclama un repartiment equilibrat d’esforços i recursos perquè no siguen només determinades ciutats les que assumisquen la major part de la pressió assistencial del procés de regularització extraordinària.
