Un home de 28 anys ha sigut condemnat per l’Audiència d’Alacant a un any de presó per agredir sexualment a dos menors d’edat a Villena, després de reconéixer que els va realitzar tocaments. La resolució judicial considera provat que l’acusat va aprofitar moments de proximitat amb els xiquets per a dur a terme estos fets.
Els fets provats arrepleguen que, el 25 de setembre, el condemnat va acompanyar a un dels menors, d’11 anys, fins a la porta del seu domicili. Una vegada en el replà de l’edifici, li va realitzar tocaments en el gluti i li va demanar que li fera una besada. El menor es va negar a accedir a eixa petició, però el tribunal entén que el simple acostament físic i els tocaments constituïxen ja una agressió sexual, en tractar-se d’un xiquet sense capacitat plena per a comprendre ni oposar-se en igualtat de condicions a la conducta de l’adult.
En relació amb el segon menor, de 12 anys, la sentència detalla que els fets van ocórrer en una data no concretada d’eixe mateix mes de setembre, mentres el xiquet jugava en un parc. L’acusat es va dirigir cap a ell, ho va asseure sobre els seus genolls i li va realitzar igualment tocaments. El context lúdic i aparentment quotidià del parc no va evitar que el tribunal qualificara la conducta com a agressió sexual, ja que es tracta d’un contacte físic de caràcter sexual impost per un adult sobre un menor.
Reconeixement dels fets i acord de conformitat
L’encausat va admetre la seua responsabilitat en l’inici del juí, celebrat el 26 de març davant la Secció Segona de l’Audiència d’Alacant, després d’aconseguir un acord de conformitat amb la Fiscalia. Este tipus d’acord implica que l’acusat accepta els fets i la qualificació jurídica proposada, la qual cosa sol traduir-se en una rebaixa de la pena dins dels màrgens previstos per la llei. A canvi, s’evita la pràctica completa de la vista oral i s’agilitza el procés penal.
La sentència considera acreditat que l’home patix una discapacitat mental lleu diagnosticada i un trastorn del control d’impulsos. Segons el tribunal, estes circumstàncies afecten les seues capacitats cognitiva i volitiva, és a dir, a la seua capacitat per a comprendre plenament l’abast dels seus actes i per a controlar el seu comportament, encara que no les anul·len per complet. Per este motiu, s’aplica l’eximent incompleta d’alteració psíquica.
En estimar esta eximent incompleta, el tribunal modula la responsabilitat penal de l’acusat i acorda imposar les penes pactades entre les parts: sis mesos de presó per cada un dels dos delictes d’agressió sexual, que sumen un total d’un any de presó. L’aplicació d’esta circumstància atenuant explica que la duració de la condemna se situe en la part baixa de la forqueta prevista per a esta mena de delictes.
A més de la pena de presó, l’Audiència d’Alacant establix una mesura de llibertat vigilada durant un període de tres anys. Esta mesura implica que, després del compliment de la condemna, el penat quedarà sotmés a un control i seguiment per part dels servicis corresponents, amb l’objectiu de supervisar la seua conducta i reduir el risc de noves conductes delictives.
La resolució inclou també una orde d’allunyament que prohibix al condemnat aproximar-se als dos menors a menys de 300 metres durant un any i sis mesos. En el mateix període, se li prohibix comunicar-se amb ells per qualsevol mitjà, ja siga de manera personal, telefònica o a través de tercers. Amb estes restriccions, el tribunal busca protegir les víctimes i evitar qualsevol contacte que puga generar-los temor o revictimització.
En l’àmbit de la responsabilitat civil, la sentència obliga l’acusat a indemnitzar al primer dels menors, el d’11 anys, amb 300 euros en concepte de danys i perjuís derivats de l’agressió. Esta quantitat pretén compensar, de manera econòmica, l’impacte que els fets han pogut tindre en el menor, tant a nivell emocional com psicològic.
La resolució dictada per l’Audiència d’Alacant és ferma, cosa que significa que no cal presentar recurs d’apel·lació davant una instància superior. Amb això, es tanca definitivament el procediment judicial i es confirma en tots els seus termes la condemna de presó, les mesures de protecció per als menors i la indemnització fixada.
