El València Basket frega la victòria davant el Panathinaikos, però cau 105-107 en una pròrroga resolta per un canastón sobre la botzina de Nigel Hayes-Davis
El València Basket va fregar la victòria davant el Panathinaikos en el segon partit dels quarts de final de l’Eurolliga, però va acabar caient 105-107 en una pròrroga resolta per un canastón sobre la botzina de Nigel Hayes-Davis, que va firmar una actuació determinant i va tornar a imposar un final cruel al conjunt taronja.
L’eliminatòria viatja ara a Atenes amb 0-2 en el marcador global, un escenari límit que deixa al València sense marge d’error. Per a aconseguir la seua primera Final a Quatre, l’equip necessita encadenar tres triomfs consecutius: dos en la difícil pista grega i un hipotètic quint dol en el Roig Arena, una exigència màxima tant física com mental que obliga a competir sense fallades.
Un inici valent del València
El València va saltar a la pista decidit a canviar la història de la primera trobada. Pedro Martínez va modificar el seu quintet inicial amb tres canvis i va recórrer prompte a Sergio De Larrea, que no havia participat en l’estrena de la sèrie, buscant més energia, ritme i tir exterior des de la banqueta.
Des dels primers minuts, el conjunt local es va mostrar més dur arrere i molt més atrevit en atac. El ritme va ser alt, l’intercanvi de colps constant i, amb els primers triples de Papi Badio i del dominicà Jean Montero, el València es va alliberar de la pressió que li havia tenallat en el dol anterior. Eixa millor circulació va permetre anotar amb més fluïdesa i assumir riscos en cada possessió.
No obstant això, Panathinaikos no es va deixar intimidar per l’ambient ni per l’eixida en tromba del rival. La combinació de solidesa, versatilitat i encert exterior de Cedi Osman i Nigel Hayes-Davis va frenar l’ímpetu local. Amb TJ Shorts dirigint el joc i marcant el ritme, l’equip grec va trobar avantatges en atac i va arribar a manar amb una xicoteta renda (23-29 en el minut 11), recordant que qualsevol desconnexió es pagava cara.
El València, malgrat anar per darrere, es trobava més còmode en eixe intercanvi de punts que en el partit anterior. Diverses accions de força de Jaime Pradilla prop del cércol i un tres més un de Montero, després de deixar assegut a Marius Grigonis, van encendre a les graderies i van reforçar la sensació que el pla funcionava. Els triples de De Larrea i Matt Costello van afegir encara més confiança i, com a premi a eixa agressivitat, el València va forçar la tercera falta personal de Kendrick Nunn abans del descans (46-41, minut 17), un factor que amenaçava l’equilibri ofensiu hel·lé.
La resposta de Hayes-Davis va tornar a ser decisiva en este tram. L’aler nord-americà va sostindre al Panathinaikos quan el partit s’inclinava cap al costat local, castigant cada desajustament defensiu. Gràcies al seu encert, el conjunt grec va aconseguir el descans amb un mínim avantatge, malgrat que l’anotació conjunta era ja molt alta: a l’intermedi (48-49, minut 20) els dos equips sumaven pràcticament el que en el primer partit havien firmat al final del tercer quart, símptoma d’un faig molt de mal més obert i ofensiu.
Reaccions que canvien el guió
Després del pas per vestuaris, el València va intentar mantindre el nivell físic davant un rival que va basar bona part del seu domini en la duresa en cada contacte. Badio va continuar atacant el cércol amb valentia i verticalitat en les seues penetracions, forçant ajudes i provocant desajustaments, però cada acció suposava un autèntic repte. L’equip local xocava una vegada i una altra amb el cos dels interiors grecs i es veia obligat a redoblar esforços en els dos costats de la pista per a no cedir terreny.
En eixe context va aparéixer l’encert exterior dels interiors taronja. Dos triples de Braxton Key i Nate Reuvers van obligar a Panathinaikos a obrir el seu defensa i allunyar als seus hòmens alts de la zona. Eixa nova situació va permetre al València córrer per moments com no havia pogut fer-ho en tota la sèrie, trobant canastres ràpides en transició i aconseguint una renda interessant (69-62 en el minut 29) que feia somiar a l’afició amb igualar l’eliminatòria.
Però cada vegada que el València semblava trencar el partit, Panathinaikos responia amb un colp encara més dur. Quan pitjor estava el conjunt grec, dos triples de Juancho Hernangómez i un altre de Nunn li van retornar a la trobada. En tot just 90 segons, un parcial de 2-12 va canviar per complet el panorama i va permetre als visitants encarar l’últim quart amb un avantatge inesperat, demostrant la seua capacitat per a castigar qualsevol distracció defensiva.
L’inici de l’últim període va mantindre eixa dinàmica. El València patia per a frenar el perímetre contrari i Osman es va sumar al festival de triples dels seus, portant la renda verda a fregar els deu punts. La situació obligava a una reacció immediata i esta va arribar des del perímetre local: dos triples de De Larrea van retornar vida al Roig Arena, encara que per a llavors Nunn ja havia pres el control del ritme de joc, seleccionant les possessions i explotant els avantatges creats pels seus companys.
Malgrat la inèrcia negativa, el València no es va rendir. Es va mantindre a prop en el marcador i, mancant dos minuts, Reggie Taylor va empatar el xoc. En l’acció següent, una bona defensa local va permetre córrer i el mateix Taylor va anotar un triple que va deixar al Panathinaikos contra les cordes. El pavelló es va bolcar, però el conjunt grec va tornar a respondre amb sang freda: Osman va convertir un triplazo sobre la botzina i a tauler que va igualar de nou el dol i va silenciar momentàniament a la graderia.
En l’últim atac del temps reglamentari, el València no va encertar, va perdre el rebot i la possessió va quedar per a Panathinaikos amb 20 segons per jugar. Nunn va assumir la responsabilitat, però va fallar el llançament i el partit va marxar a la pròrroga, afegint un esforç extra a dos equips ja castigats per l’exigència del dol.
Pròrroga: protagonisme de Hayes-Davis
El temps extra va començar marcat pel cansament i els nervis. Durant dos minuts complets el marcador no es va moure, reflex dels errors en atac i de la tensió acumulada. Amb el pas de les jugades, l’intercanvi de canastres va tornar. Reuvers va anotar un triple que va animar al públic, però Hayes-Davis va respondre immediatament amb un altre llançament des del perímetre i, poc després, va tornar a castigar des de fora, confirmant la seua condició de líder ofensiu del Panathinaikos.
Key va sostindre al València amb una nova canastra, i mancant sis segons el dol estava de nou empatat, amb possessió per a l’equip grec. En eixa última jugada, Hayes-Davis, que havia estat impressionant durant tota la trobada, va rebre la pilota i es va jugar el llançament definitiu. El seu canastón sobre la botzina va sentenciar el 105-107, va deslligar la celebració visitant i va deixar al Roig Arena sumit en la ràbia i la frustració.
El final va provocar escenes de tensió sobre el parquet, amb espentes i tumult entre jugadors dels dos equips fruit de la mescla d’eufòria i decepció. Més enllà de l’incident, el xoc va deixar la sensació que el València havia aconseguit portar la sèrie a un terreny més favorable, amb major ritme i encert, però que la qualitat individual i la fortalesa mental de Panathinaikos, encapçalada per Hayes-Davis, Osman i Nunn, van marcar de nou la diferència en els moments decisius.
Repartiment ofensiu i números
En l’apartat estadístic, el València va aconseguir els 105 punts amb una aportació molt repartida. Montero va liderar l’anotació amb 21 punts, acompanyat pels 18 de De Larrea, els 15 de Badio, els 12 de Taylor i les contribucions de Key, Costello, Pradilla i Reuvers, clau amb els seus triples. Panathinaikos va respondre amb 107 punts i un Hayes-Davis deslligat amb 27 punts, ben secundat pels 19 de Nunn, els 16 de Osman, els 10 de TJ Shorts i els punts de Hernangómez, Grant, Rogkavopoulos, Lessort i Mitoglou, que van sostindre la rotació.
El segon dol de la sèrie va reunir 14.656 espectadors en el Roig Arena, amb un nodrit grup de seguidors grecs que es van fer notar. Amb el 0-2 en contra, el València necessita ara una gesta a Atenes per a prolongar l’eliminatòria i no acomiadar-se d’una Eurolliga en la qual ha demostrat poder competir de tu a tu, però en la qual encara li falta rematar els finals igualats davant un rival de la talla de Panathinaikos.
