José Luis Ábalos ha defés en el Tribunal Suprem que els folis que demanava quan era ministre de Transports eren únicament material d’oficina i no bitllets encoberts, com sosté la investigació de l’UCO en el cas Koldo sobre les presumptes mossegades per contractes de màscares durant la pandèmia. L’exministre ha recalcat que, si es tractara de diners, no hauria sol·licitat caixes de folis, insistint que s’ha interpretat un llenguatge quotidià com si fora propi d’una trama criminal.
Segons la seua declaració, s’ha vist obligat a justificar una terminologia que considera normal enfront d’una versió policial que partix de la sospita. Ha comparat eixa situació amb la dificultat d’explicar una cosa tan simple com tindre set i voler beure, per a il·lustrar que, al seu juí, s’està forçant el significat dels seus missatges. Per això, va afirmar que va haver d’invertir la càrrega de la prova per a demostrar que quan demanava folis realment es referia a folis i no a diners.
Per a intentar recolzar la seua versió, Ábalos va sol·licitar al Ministeri de Transports documentació que acreditara el gasto de material d’oficina vinculat a la seua activitat, però eixa petició li va ser denegada. En canvi, el Congrés dels Diputats sí que va certificar el consum de folis, que l’exministre ha reconegut que era elevat tant en la Cambra com en el ministeri. Ho atribuïx a la seua cultura del paper i al seu costum d’imprimir nombrosos documents de treball.
Ha detallat a més que la impressora que utilitzava estava en la vivenda oficial situada dins del Ministeri de Transports, no en el seu despatx, per la qual cosa tot el material de folis s’enviava a eixa casa. Des d’allí, segons el seu relat, els paquets eren traslladats pel seu exasesor Koldo García o per un xofer, la qual cosa explicaria la seqüència de comandes i moviments que figura en la investigació. Ábalos ha suggerit que bastava amb preguntar a estes persones o revisar amb detall les dates dels encàrrecs per a buidar dubtes.
En to irònic, l’exministre ha reiterat que si realment es tractara de diners, mai hauria demanat caixes de folis, remarcant que de xistorres no parla, en al·lusió al terme que suposadament s’emprava en la trama per a referir-se a bitllets de 500 euros. A preguntes del fiscal sobre si Koldo utilitzava el terme foli com a sinònim de diners, Ábalos ha respost que, almenys amb ell, en absolut es manejava eixe significat.
Sospites sobre la declaració de la seua exparella
En esta mateixa vista, Ábalos ha insinuat que la seua exparella, Jéssica Rodríguez, podia haver pactat la seua declaració amb el comisionista Víctor de Aldama, també acusat en el procediment i a qui l’exministre situa en contacte previ amb ella. Ha considerat que no troba motiu perquè Rodríguez afirmara en el juí que no coneixia a Aldama, llevat que hagueren arreglat algun assumpte entre els dos.
Durant una intervenció que ha descrit com a sincera i esguitada de somriures irònics, Ábalos ha lamentat que la seua intimitat i la de la seua exparella s’haja vist completament exposada, alguna cosa que, assegura, li fa mal perquè amb Rodríguez va mantindre una relació que definix com de veritat. Ha arribat a descriure’s com a carn de meme per la repercussió pública del cas i per com determinats episodis personals han sigut amplificats.
L’exministre ha explicat que va veure patir a la seua exparella en el juí, escoltant com ella mateixa relatava que cobrava sense treballar i que no acudia al seu lloc, sense que això formara part directa de les preguntes. Sosté que Rodríguez va introduir algunes afirmacions motu proprio, com que no coneixia a Aldama, i assegura estar convençut que no ho hauria dit de no mediar coaccions, apel·lant al coneixement personal que té d’ella.
Al seu juí, ningú s’autoinculpa admetent que no treballarà quan es preocupa per fitxar cada dia, per la qual cosa interpreta eixes paraules com a fruit d’una pressió externa. Ábalos sosté que la seua exparella ha patit tota una campanya de desgast i ha manifestat el seu desig de deixar clar davant el tribunal que, segons ell, ha sigut coaccionada.
Respecte a la contractació de Rodríguez en l’empresa pública Ineco, l’exministre s’ha desvinculat rotundament de qualsevol gestió directa. Ha assegurat que en absolut va parlar d’este assumpte amb la llavors presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera. Segons la seua versió, es va limitar a entregar el currículum de Rodríguez al seu exasesor Koldo García perquè considerava bo que treballara, encara que pensava més prompte en el sector privat, atés que l’àmbit públic li semblava menys procedent.
Ha recalcat que mai va saber que la seua exparella no treballara. Tot el contrari, ha dit, perquè, encara que no va fer un seguiment fins al final, tenia la impressió que complia les seues funcions. Ha afegit que Rodríguez va estar contractada com a recurs de suport per a Joseba García, germà de Koldo, i que, encara que no es veien tots els dies, ella li comentava que treballava per ordinador, la qual cosa, en la seua opinió, confirma que exercia tasques vinculades al seu lloc.
Ábalos ha recordat que la relació sentimental amb Rodríguez es va prolongar entre 2018 i 2019 i va acabar de forma molt brusca, la qual cosa li va portar a conéixer el terme ghosting, amb el qual ha descrit eixe final. Després de la ruptura, va decidir no mantindre més contacte directe amb ella i derivar els seus missatges al seu exasesor, reflectint així que la seua comunicació va quedar completament mitjançada.
Un juí que considera ja decidit en els mitjans
Més enllà dels detalls personals i laborals, Ábalos ha denunciat que s’enfronta a un cas clarament mediàtic que, al seu entendre, està jutjat des de fa temps i amb condemna clara en l’opinió pública. Ha criticat que productores de televisió hagen pagat a persones vulnerables per a guionitzar-les i construir un relat en contra seua, la qual cosa per a ell forma part de la misèria d’este procés.
En el seu interrogatori, el també exdirigente socialista ha anat negant una a una les acusacions, incloses les presumptes contractacions irregulars de Rodríguez i de Claudia Montes en empreses públiques com Ineco, Tragsatec o LogiRail, filial de Renfe. Ha subratllat que mai va intervenir perquè estes entitats les incorporaren a les seues plantilles i que desconeixia que Rodríguez poguera estar incomplint les seues obligacions laborals.
En el cas de Claudia Montes, que va treballar en LogiRail, ha remarcat que no tenia cap relació personal amb ella, malgrat que l’UCO la va situar en el seu entorn pròxim. Assegura que només la va veure en dos ocasions, una d’elles a l’entrada d’un acte polític, i que no l’ha tornada a veure en la seua vida. Segons el seu testimoniatge, Montes li va contactar per Instagram per a explicar-li que travessava una situació personal i econòmica complicada, però no li va demanar treball directament.
Ábalos ha explicat que ell no gestionava personalment les seues xarxes socials i que va remetre el cas de muntanyes a Koldo García, sense donar cap orde perquè la contractaren. Sosté que es va limitar a proporcionar-li informació sobre a quines empreses podia dirigir-se i a recomanar-li que optara únicament a ofertes en les quals reunira els requisits necessaris. Ha insistit que la seua participació es va reduir estrictament a eixe paper orientador.
El fiscal Alejandro Luzón li ha recordat un missatge enviat a Koldo en el qual preguntava si a la de Gijón podien contractar-la en Renfe, Adif o en algunes de les seues subcontractes. Davant això, Ábalos ha recalcat que no va parlar amb ningú perquè es materialitzara eixa contractació, que ell no va remetre directament el currículum de muntanyes i que, en tot cas, eixes subcontractes no són empreses públiques, intentant així delimitar l’abast de la seua influència.
El patrimoni investigat i les acusacions de mossegades
En relació amb el presumpte cobrament de comissions en contractes de màscares, Ábalos ha ironitzat amb què Víctor de Aldama li atribuïsca cada vegada més milions en les seues declaracions, al mateix temps que ha assegurat que no li trobaran res. Ha destacat que, després de deu anys de perquisicions sobre el seu patrimoni, la Guàrdia Civil només ha assenyalat una mica més de 94.000 euros d’origen desconegut, una xifra que creu inferior i que afirma poder explicar.
Segons ha argumentat, fins i tot acceptant eixe càlcul, la quantitat equivalent a 500 euros al mes resulta desproporcionada per al que es presenta com un gran cas de corrupció de màscares. Per això, ha demanat que s’analitze amb rigor l’informe patrimonial de l’UCO i ha subratllat que bona part d’eixes conclusions s’han extret dels missatges del seu exasesor Koldo García, qüestionant que s’haja contextualitzat adequadament eixa informació.
Per a justificar l’evolució del seu patrimoni, l’exministre ha al·ludit a un canvi general en la cultura de pagament, amb menys ús d’efectiu i més operacions amb targeta, així com a la reducció de la seua necessitat de disposar de diners en metàl·lic durant el període en què va ocupar la cartera de Transports entre 2018 i 2021. En eixa etapa, ha dit, o li convidaven o convidava ell amb càrrec a protocol, no usava vehicle particular —ho va vendre perquè estava podrint-se en l’aparcament— i els seus gastos personals aliens al càrrec els abonava amb targeta de crèdit.
Ha criticat que l’UCO no haja tingut en compte, segons la seua visió, les aportacions econòmiques rellevants de la seua exmuller a l’economia familiar, ni que s’incloga en els ingressos d’origen desconegut el lloguer en efectiu que Koldo li pagava cada mes per un pis de la seua propietat. Ha assenyalat que no és el seu problema que els investigadors no sàpien d’on eixia eixos diners en metàl·lic del seu exasesor i ha lamentat que no es repare en què, després de deixar el ministeri, va haver de recórrer a retirades d’efectiu de la seua targeta per a afrontar deutes.
En este punt, ha detallat que va traure 4.800 euros per a pagar una quantitat que devia a Koldo García i que encara li deu més de 30.000 euros, inclosos els 12.200 euros que li va prestar per a abonar a la gestoria els gastos de la liquidació de béns en el seu divorci. Ha relatat que va acudir a diversos amics a la recerca d’ajuda econòmica sense èxit i que també va recórrer al seu exasesor per a poder pagar la pensió d’un dels seus fills, un ingrés que intentava camuflar perquè la seua exmuller estava en contra.
Ábalos ha afegit que no va tindre un compte corrent personal fins que es va divorciar i que la seua situació econòmica actual és tan limitada que no disposa ni dels diners necessaris per al peculi de la presó, la xicoteta quantitat destinada a gastos personals dels interns. Amb este argument, ha volgut reforçar la idea que algú que realment haguera percebut milions en mossegades no estaria sense ingressos ni dependria d’ajudes de tercers o de programes de televisió als quals, segons ha apuntat, el seu propi fill hauria hagut de recórrer encara que abans li feren fàstic.
