Un equip d’investigadors de la Universitat de València reconstrueix la història d’uns pilotaris valencians exiliats
Un equip d’investigadors de la Universitat de València ha reconstruït la història de quatre pilotaris valencians que es van veure forçats a l’exili durant la Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura franquista (1939-1975). El treball, titulat ‘El trinquet de la memòria. L’exili dels pilotaris valencians’, repassa la trajectòria esportiva i vital d’estos jugadors i analitza el paper que van tindre tant en el joc de pilota com en la societat del seu temps.
La pilota valenciana compta amb més de set segles d’història documentada i es considera part essencial del patrimoni cultural i esportiu del poble valencià. En este context, la investigació pretén donar llum a un capítol poc conegut: el dels esportistes que van haver d’abandonar els trinquets i els seus pobles a causa de la guerra i la repressió posterior. L’equip investigador subratlla que el seu objectiu és reivindicar la memòria d’uns pilotaris que, malgrat les adversitats de l’exili, van mantindre les seues conviccions democràtiques i el seu compromís amb este esport tradicional.
Metodologia i protagonistes de l’estudi
La investigació ha sigut desenrotllada per Víctor Agulló, Dayana Arteta i Helena Paricio, integrants de la Xarxa Universitària d’Investigació en Pilota Valenciana i altres jocs de pilota a mà (XAIPV) de la Càtedra de la Pilota de la Universitat de València. El treball s’ha dut a terme mitjançant investigacions documentals i entrevistes amb familiars dels protagonistes entre 2021 i 2025, la qual cosa ha permés recuperar testimoniatges personals i detalls sobre les seues trajectòries que no figuraven en els relats històrics més coneguts.
Fins ara, la història de la pilota valenciana escrita i difosa es considerava incompleta, ja que deixava fora a part dels jugadors que van haver de marxar-se. Amb este nou estudi s’honra la memòria d’uns pilotaris que havien quedat injustament oblidats o silenciats. El grup d’investigació insistix que l’exili va deixar un buit en el món de la pilota, no sols en termes esportius, sinó també socials i culturals, en perdre’s referents i vincles comunitaris als pobles on estos esportistes eren figures destacades.
L’estudi se centra en quatre jugadors coneguts popularment pels seus sobrenoms: el Perolero de Pedralba, Fenoll de Torrent, el Gualo de Rafelbunyol i el Pelat de Riola. Amb l’esclat del conflicte bèl·lic, estos pilotaris es van veure obligats a interrompre la seua participació en les partides, abandonant els trinquets i les competicions en les quals eren habituals. La investigació explica que, com molts altres esportistes de l’època, van haver de refer les seues vides lluny de casa, la qual cosa va suposar el final abrupte de les seues carreres esportives i la pèrdua d’una part de la memòria col·lectiva lligada a la pilota.
Segons es detalla en l’estudi, la reconstrucció de les seues biografies dona veu a una experiència que compartixen nombrosos esportistes que no van poder continuar practicant la seua disciplina en veure’s forçats a l’exili. En recuperar els seus noms, els seus orígens i el seu paper en el joc, el treball contribuïx a completar el relat històric de la pilota valenciana i a mostrar com la guerra i la dictadura van afectar també l’àmbit esportiu, més enllà dels terrenys de joc.
Els responsables de la investigació assenyalen que projectes com este busquen fomentar la pràctica de la pilota entre les noves generacions, connectant el joc amb la seua història i amb el seu paper en la construcció i manteniment de la identitat valenciana. D’esta manera, la memòria dels pilotaris exiliats s’integra en una visió més àmplia de la pilota com a element de cohesió social i de transmissió de valors democràtics i culturals.
Marc del projecte
La publicació s’emmarca en el projecte Esportistes valencians exiliats i represaliats, corresponent a la convocatòria MEMUNI/2023/6 de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica-Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana. Esta línia de treball permet avançar en la recuperació d’històries personals vinculades a l’esport que, durant dècades, van quedar fora dels relats oficials de la memòria democràtica.
