El València Basket va donar un altre colp d’autoritat en l’OAKA en imposar-se per 86-89 al Panathinaikos i forçar el quint partit de la sèrie, que es decidirà en el Roig Arena.
L’equip taronja va combinar una primera part dominant amb una segona mitat de pura resistència per a sobreviure a la reacció grega, impulsat per una actuació descomunal de Jean Montero, autor de 29 punts i 45 de valoració.
Després de cedir a casa les dos primeres trobades, el València va encadenar dos triomfs consecutius en una de les pistes més calentes d’Europa i es va guanyar el dret a decidir l’eliminatòria davant la seua afició. Esta doble victòria a Atenes li col·loca a un pas de convertir-se en el segon equip que remunta un 0-2 en la història recent de l’Eurolliga, un llistó que només havia aconseguit el Reial Madrid en 2023.
Una arrancada dominadora a Atenes
El Panathinaikos va intentar rebaixar la tensió ambiental després del tercer dol amb gestos cap al València, però el conjunt de Pedro Martínez va mantindre el focus en l’estrictament esportiu. Des del salt inicial, el pla visitant va ser clar: atacar amb decisió la defensa hel·lena i acostumar-se ràpid al nivell de contacte per a no dependre del factor emocional de la graderia.
Kam Taylor i Montero van assumir el comandament en el perímetre i van castigar el rival amb tirs de mitjana i llarga distància en situacions d’atac estàtic. Eixa agressivitat va obrir buits en la defensa local i va permetre al València controlar el ritme del partit.
En l’altre cércol, els dos contra un sobre Kendrick Nunn van desactivar gran part de la creació del Panathinaikos, que es va quedar sense una referència clara per a organitzar el joc.
Només l’empenyiment de Mathias Lessort en el rebot ofensiu i algunes accions puntuals de TJ Shorts i Juancho Hernangómez van sostindre als grecs en el primer tram. Davant la falta de resposta, Ergin Ataman va recórrer a jugadors poc habituals com Mitoglou i Toliopoulos, un senyal que el pla inicial no funcionava.
Lluny de descentrar-se, el València va aprofitar eixa situació per a córrer més, carregar millor el rebot en la canastra local i ampliar el seu avantatge gràcies a una circulació de pilota fluida, encara que sense un gran encert exterior.
Toliopoulos es va tirar als seus a l’esquena en atac, però la inèrcia era clarament taronja i el marcador va reflectir una diferència màxima de quinze punts (24-39, minut 16). Amb el Panathinaikos desorientat i la quarta falta de Hernangómez, en una acció que va incloure una tècnica, l’equip atenés va tocar fons.
Així i tot, Cedi Osman va tirar del grup i, malgrat un nou triple de Montero, va reduir la bretxa fins als set punts abans del descans (37-44, minut 20), deixant oberta la porta a la reacció local.
Després del pas pels vestuaris, el panorama va canviar de manera radical. La pressió del Panathinaikos va créixer amb la continuïtat de Osman i l’aparició d’un Nunn més incisiu, mentres les graderies del OAKA espentaven cada acció. L’ambient es va tornar eixordador i el punt d’inflexió va arribar quan Nunn va completar la remuntada amb un triple que va posar per davant als seus (49-48, minut 24), deslligant l’eufòria dels prop de dènou mil espectadors.
El València, bloquejat durant diversos minuts i incapaç d’imposar el seu ritme, es va aferrar al partit des de la defensa i l’esforç col·lectiu. L’entrada de Braxton Key li va donar solidesa arrere i punts importants en situacions compromeses, mentres Montero va aprofitar un tram de descans per a arribar fresc al final del tercer quart.
Amb el retorn del base dominicà i l’experiència de Darius Thompson en ambients hostils, l’equip taronja va recuperar una mica de control i va tancar el tercer període per davant (56-62, minut 30). Insight: el València va resistir el canvi d’energia amb ajustos defensius i control del ritme.
Clau mental en el final
En l’últim quart, Nunn va frenar l’intent d’escapada visitant amb diverses accions decisives. El València, cada vegada més dependent del llançament de tres, va patir per a trobar avantatges prop del cércol davant un nivell de contacte molt alt que només Jaime Pradilla aconseguia suportar amb solvència.
Amb eixa xicoteta renda, els de Pedro Martínez van tornar a sentir-se poderosos per haver aguantat l’arreón local. Van recuperar el contraatac, van trobar vies més clares cap al cércol i van encadenar diverses accions positives liderades per un Montero sense por al soroll del OAKA i un Key determinant en els dos costats de la pista.
Cada canastra visitant reforçava la sensació que el Panathinaikos començava a jugar més amb el rellotge i l’ansietat que amb el cap fred.
El València semblava tindre el xoc controlat en els instants finals, però una relaxació de Taylor en un llançament va obrir una escletxa per al conjunt grec. Nigel Hayes-Davis i Osman van aprofitar la mínima escletxa per a estrényer el marcador i arrossegar la tensió fins a l’última possessió.
Entre Montero i Matt Costello, que va anotar un tir lliure clau amb set segons per disputar-se, el quadre taronja va subjectar el resultat. Insight: la gestió de l’últim minut va ser diferencial, amb calma en moments de màxima pressió.
Panathinaikos encara va tindre una última opció per a forçar la pròrroga, però l’intent final de Hayes-Davis per a empatar sobre la botzina no va entrar i el OAKA va quedar en silenci. El 86-89 final va certificar una victòria d’enorme caràcter del València Basket, que es jugarà en la seua pista el bitllet a la Final Four després de demostrar a Atenes que pot competir i guanyar en un dels escenaris més exigents d’Europa.
En les estadístiques, Osman va ser el màxim anotador dels locals amb 26 punts, ben acompanyat pels 19 de Nunn i els 12 de Hayes-Davis. Al València, a més dels 29 punts de Montero, van destacar els 12 de Key, els 11 de Taylor i els 10 de Pradilla, en una actuació coral que va sostindre a l’equip quan més estrenyia la caldera grega.
El partit es va tancar amb les eliminacions per faltes de Hernangómez en el Panathinaikos i de Sako en l’equip espanyol, reflex de la duresa i l’alt nivell d’exigència física de la sèrie.
