Investigadors de la Universitat Miguel Hernández d’Elx han desenrotllat noves formulacions que milloren el creixement i la resistència de la dacsa i la tomaca enfront de l’estrés hídric i a l’augment de la salinitat en els sòls, dos factors que s’agreugen amb l’avanç del canvi climàtic i que ja estan afectant de manera directa al rendiment dels cultius.
Condicions de reg alterades pel canvi climàtic
Segons detalla la universitat en un comunicat, la combinació de la pujada del nivell de la mar i la intensificació dels períodes de sequera està modificant de manera profunda les condicions de reg. L’aigua salada penetra en els aqüífers costaners i contamina les reserves dolces, mentres que l’escassetat de precipitacions espenta al sector agrícola a recórrer a aigües de reg de menor qualitat.
Esta situació provoca que la salinitat i la falta d’aigua es convertisquen en un doble estrés per a les plantes, amb descensos clars de producció i major vulnerabilitat dels cultius.
El catedràtic de Genètica de la UMH José Manuel Pérez Pérez subratlla que, davant este escenari, resulta essencial comptar amb ferramentes sostenibles, basades en l’evidència científica, que permeten a les plantes tolerar millor estes condicions extremes. Incidix especialment en la necessitat de solucions per a les zones costaneres i les àrees sotmeses al reg intensiu, on la pressió sobre els recursos hídrics i la salinització del sòl és més acusada i les explotacions agrícoles es troben en una situació de major risc.
Bioestimulantes a partir de fongs, bacteris i algues
A partir d’este diagnòstic, l’equip de la Universitat Miguel Hernández ha desenrotllat formulacions bioestimulantes que combinen fongs beneficiosos, bacteris i extractes naturals d’algues. Estes mescles estan dissenyades per a reforçar tant el creixement com la resistència de la dacsa i la tomaca, dos cultius de gran importància econòmica i alimentària que, a més, es mostren especialment sensibles a la falta d’aigua i a l’excés de sals en el sòl.
Els investigadors descriuen estos bioestimulantes com a compostos biològics capaços de potenciar el funcionament fisiològic de les plantes sense els problemes associats als fertilitzants industrials convencionals. Es tracta d’un enfocament que imita processos que ja es donen en la naturalesa: nombrosos microorganismes viuen de manera natural a l’interior de les plantes sense causar-los mal i establixen amb elles relacions beneficioses. En aprofitar estes interaccions, els científics busquen millorar el rendiment dels cultius i reduir la dependència d’inputs químics tradicionals.
L’equip ressalta que alguns dels fongs beneficiosos inclosos en les formulacions actuen, a més, com una barrera natural enfront de malalties. D’esta manera, contribuïxen a reforçar les defenses de les plantes i a previndre danys que, en condicions extremes de sequera o salinitat, podrien resultar encara més severs. Estos microorganismes també ajuden les plantes a conservar aigua, afavorint un ús més eficient del recurs hídric, i a mantindre el creixement en entorns adversos, on habitualment s’observarien símptomes de marchitez, menor desenrotllament radicular o fins i tot la mort del cultiu.
L’estudi ha sigut desenrotllat per personal investigador de l’Institut de Bioingeniería de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, en col·laboració amb l’empresa Atlàntica Agrícola. Els resultats, publicats en les revistes especialitzades ‘Pant Stress’ i ‘Pants’, mostren millores significatives en diversos indicadors clau de l’estat de les plantes, com l’augment de la biomassa, un major contingut d’aigua en els teixits, un desenrotllament més profund i ramificat de les arrels i una major taxa de supervivència sota condicions d’estrés.
Estas dades apunten al fet que les formulacions bioestimulantes podrien convertir-se en una ferramenta útil per a adaptar els cultius de dacsa i tomaca a un escenari climàtic cada vegada més sec i salí, contribuint a sostindre la productivitat agrícola en les pròximes dècades.
