L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) alerta d’un encariment històric en la sembra d’arròs
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) preveu que la sembra d’arròs d’esta campanya serà la més cara registrada fins ara i calcula que els arrossers del parc natural de l’Albufera hauran d’afrontar un sobrecost conjunt d’uns tres milions d’euros. L’organització agrària xifra en un 7% l’increment global dels costos de producció respecte a campanyes anteriors, un augment que es concentra sobretot en el gasoil agrícola i en els fertilitzants, especialment la urea.
El principal factor que explica este encariment és la pujada del preu del gasoil destinat a ús agrícola des de l’inici de la guerra a Orient Pròxim. AVA-ASAJA detalla que este combustible pràcticament ha duplicat el seu preu en este període, la qual cosa repercutix de manera directa en el compte de resultats dels productors. En cada jornada de treball, un arrosser pot arribar a gastar entre 200 i 300 euros sol en gasoil, a causa de la necessitat d’utilitzar maquinària especialitzada tant per a les labors de preparació del terreny com per a les tasques de sembra en els camps d’arròs.
Pujada de la urea i menys fabricadores
L’altre gran component de l’augment de costos és l’apartat de fertilitzants, imprescindibles per al correcte desenrotllament de les plantes i per a assegurar que la collita aconseguisca un rendiment adequat. La urea, coneguda de manera habitual entre els arrossers com a nitrogen o guano, ha passat de costar entre 350 i 400 euros per tona a situar-se en una forqueta de 850 a 900 euros. Esta escalada implica que el preu d’este input bàsic s’ha més que duplicat, i arrossega a l’alça el conjunt d’abonaments, l’encariment mitjà dels quals se situa per damunt del 33%.
AVA-ASAJA relaciona esta pujada no sols amb el context bèl·lic internacional, sinó també amb el doble aranzel aplicat per la Unió Europea tant a les exportacions agroalimentàries com als inputs procedents de Rússia. Segons l’associació, esta política ha encarit els costos d’entrada de fertilitzants d’origen rus i ha reduït les alternatives disponibles per als agricultors. A més, recorda que a Espanya a penes queden entre cinc i huit fabricants de fertilitzants, una concentració que, al seu juí, limita la competència i reduïx el marge per a contindre els preus.
Este increment de gastos es produïx en un moment especialment delicat per al sector arrosser de l’Albufera, ja que coincidix amb una forta deterioració dels ingressos per la venda del gra. AVA-ASAJA assenyala que els preus en origen s’han afonat un 30% durant l’últim any, cosa que significa que els productors cobren bastant menys per cada quilo d’arròs que entreguen, mentres que els costos d’inputs i energia seguixen a l’alça. La combinació de més gastos i menys ingressos estreta de manera crítica els màrgens i posa en risc la rendibilitat de moltes explotacions.
A esta caiguda de preus se suma un descens mitjà del 20% en la producció, que en el cas de les varietats tradicionals Bomba, Albufera i J. Sendra arriba a aconseguir reduccions de fins al 80%. Estes varietats, molt arrelades en la zona i valorades en el mercat, resulten especialment sensibles a determinades plagues i malalties, de manera que qualsevol problema sanitari té un impacte molt acusat sobre els rendiments.
L’organització agrària atribuïx bona part d’este minvament productiu a la falta de solucions autoritzades a Espanya per a combatre el fong de la piricularia, una malaltia que afecta de manera severa als cultius d’arròs. AVA-ASAJA subratlla que, a diferència del que ocorre en països com Itàlia i Grècia, on els governs han autoritzat amb caràcter excepcional matèries fitosanitàries eficaces contra este fong, a Espanya no es disposa de ferramentes similars. Esta diferència reguladora deixa, segons l’associació, als arrossers espanyols en clar desavantatge competitiu enfront de productors d’altres Estats membres de la Unió Europea.
Davant este escenari de costos a l’alça, caiguda de preus i problemes sanitaris sense solucions autoritzades, AVA-ASAJA reclama l’adopció de mesures de suport urgents que permeten garantir la continuïtat de l’activitat arrossera. L’entitat recorda que el cultiu d’arròs en l’Albufera i en la marjal Pego-Oliva té un paper essencial tant en l’economia local com en el manteniment del medi ambient i dels ecosistemes associats a estes zones humides, per la qual cosa la pèrdua d’explotacions tindria efectes negatius que anirien més enllà del pla estrictament agrari.
Com a primera resposta, l’associació demana al Govern espanyol rapidesa i agilitat en la posada en marxa de les ajudes ja desbloquejades, amb especial èmfasi en les destinades a compensar l’encariment del gasoil professional i dels fertilitzants. A més, reclama una revisió profunda del Sistema de Comerç de Drets d’Emissió MTS aplicat als fertilitzants, incloent-hi la possibilitat d’avaluar la seua eliminació si es confirma que està contribuint a encarir de manera excessiva estos productes bàsics per a la producció d’arròs.
