Carlos Corberán fixa el focus en el València-Rayo i la meta dels 45 punts
Carlos Corberán subratlla que l’objectiu immediat del València és aconseguir els 45 punts en Lliga. El tècnic entén que, amb la igualtat actual en la classificació, parlar de metes més llunyanes no tindria sentit i, per això, situa tot el focus en el dol davant el Rayo Vallecano a Mestalla, on espera un ambient intens després de la tensió viscuda en l’última trobada contra l’Atlètic de Madrid.
L’entrenador explica que, en este moment de la temporada, considera poc realista plantejar objectius que no depenen directament del següent partit. Per això insistix que el veritableament ambiciós és passar dels 42 punts actuals a 45 sumant una victòria enfront del conjunt franjirrojo, un repte que, segons admet, els exigirà al màxim en tots els aspectes del joc.
Corberán recalca que el primer repte és fer una gran trobada davant el Raig. Assenyala que l’equip s’ha marcat amb claredat la meta d’aconseguir eixos 45 punts i que la preparació del xoc gira entorn d’eixa idea. Al seu juí, només amb un rendiment molt alt en els noranta minuts podran aconseguir el triomf, per la qual cosa demanda concentració des de l’inici i constància fins al final.
Igualtat màxima en LaLiga
El tècnic evita analitzar escenaris a mitjà termini, com l’opció de barallar per places europees, fins i tot en el cas d’aconseguir la victòria. Sosté que la igualtat està sent màxima i que a penes hi ha diferències de puntuació entre molts equips de la taula, la qual cosa fa impossible establir fronteres clares entre aspirants a Europa i conjunts més pendents d’allunyar-se de la zona baixa.
En este context tan atapeït, destaca que la lluita és la mateixa per a tots i que alguns miren cap amunt mentres uns altres es preocupen per no caure. En la seua opinió, esta realitat obliga a centrar-se en la següent trobada i a no distraure’s amb hipòtesi. Remarca que qualsevol xicotet marge pot portar a un equip a posicions molt diferents al final del campionat.
Corberán assenyala que, amb plantilles tan semblants en nivell, resulta molt difícil predir resultats. Per això considera fonamental manejar cada detall, des de la tàctica fins als aspectes emocionals. En partits de màxima igualtat, explica, es complica gestionar la frustració quan el pla no ix com s’havia treballat, o la resiliència necessària per a reaccionar després d’un error o un gol encaixat.
Sobre el Rayo Vallecano, subratlla la seua condició de finalista d’una competició europea, la qual cosa al seu juí reflectix la qualitat i les virtuts del rival. Destaca que és un equip amb recursos, capaç de competir al màxim nivell, i que eixa trajectòria continental obliga el València a preparar el partit amb encara més serietat i respecte.
Claus tàctiques i ritme del partit
L’entrenador insistix en la necessitat d’entendre cada fase de la trobada. Detalla que l’equip haurà de saber en quins moments convé defendre en bloc alt, pressionant prop de l’àrea rival, i quan serà millor replegar-se i protegir-se en camp propi. També posa l’accent que la solidesa tàctica i la lectura correcta d’estes situacions poden marcar la diferència en el resultat final.
En la seua anàlisi, cada partit té diferents moments i exigix respostes ràpides. Corberán explica que, en l’intercanvi de colps que preveu davant el Raig, el València ha de mantindre’s ferm, resistir quan el rival espente i tractar d’allargar els trams en els quals puga fer mal amb el seu atac. Eixa combinació de solidesa i ambició ofensiva és, per a ell, la base per a acostar-se als tres punts.
El tècnic subratlla que no veu res més ambiciós que anar per la victòria enfront de l’únic equip espanyol que està disputant una final europea esta temporada. Envia a més un missatge directe a l’afició: vol que sàpia que la plantilla anirà amb tot, amb el màxim compromís en una trobada que preveu molt exigent tant en el físic com en el mental.
Respostes mentals després dels colps
En relació amb els diferents nivells de rendiment mostrats per l’equip en els recents partits davant Atlètic de Madrid i Athletic, Corberán recorda que cada dol té les seues pròpies característiques. Assenyala que no és el mateix mesurar-se a un rival que a un altre i que, a vegades, el pla proposat funciona, mentres que en altres ocasions no s’aconseguix traslladar al camp el treballat durant la setmana.
També posa el focus en el vessant anímic. Apunta que hi ha aspectes que no depenen exclusivament del joc, sinó de la mentalitat. Quan la intenció de fer un bon partit és molt alta i les coses no ixen, poden aparéixer la frustració i el descoratjament. Davant això, reivindica la importància de mantindre’s per damunt d’eixes sensacions, conservar l’enteresa i sostindre la confiança en el propi treball.
Per a Corberán, el futbol no sols és un esport molt tàctic, també és un joc profundament mental. Per això insistix que l’equip ha d’aprendre a conviure amb els moments complicats dins dels partits i de la temporada. Mantindre la serenitat, saber reaccionar als colps i fer costat al company en els instants de dificultat són, en la seua opinió, factors tan decisius com qualsevol dibuix sobre la gespa.
