El Centre del Carme Cultura Contemporània ha inaugurat l’exposició Genealogies del territori
El Centre del Carme Cultura Contemporània ha inaugurat l’exposició Genealogies del territori, una mostra que reunix obra de 60 artistes els estudis i les trajectòries dels quals es van veure afectats per la dana. La proposta convertix eixe episodi climàtic en punt de partida per a una reflexió àmplia sobre el territori entés com a espai físic i com a ecosistema cultural, al mateix temps que posa en valor la riquesa del teixit artístic valencià.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, va presentar l’exposició a la Sala Ferreres, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, el comissari Álex Villar i diversos dels creadors participants. La mostra romandrà oberta al públic fins a l’1 de juliol, la qual cosa oferix un marge ampli perquè la ciutadania s’acoste a descobrir com l’art ha processat els efectes de la riuada i les respostes creatives que ha generat.
Territori, memòria i petjada de l’aigua
Alonso va subratllar que Genealogies del territori planteja una reflexió sobre la relació amb l’entorn, no sols des de la dimensió ambiental, sinó també com a xarxa d’espais, persones i institucions que conformen un ecosistema cultural. Va recordar que la dana va actuar com a detonant que va visibilitzar un teixit artístic especialment present en les zones afectades per la riuada, i que va ser atés des del Centre del Carme a través del projecte La petjada de la dana en la pràctica artística.
Segons va explicar, La petjada de la dana va ser una exposició testimonial que va arreplegar les veus i experiències de 43 artistes que havien patit directament les conseqüències de les inundacions en els seus tallers i obres. Amb Genealogies del territori, eixa primera aproximació fa un pas més: de la documentació de l’impacte es passa a l’elaboració artística, incorporant a més a altres 17 creadors. D’esta manera, el projecte creix fins a sumar 60 artistes i es transforma en un espai on prima la creativitat i la reflexió plàstica sobre el succeït.
Per a Nicolás Bugeda, la mostra constituïx un nou avanç dins del pla d’assistència a artistes afectats que el Consorci de Museus va posar en marxa en 2024. En este context, l’exposició no es limita a exhibir peces, sinó que s’integra en una estratègia més àmplia d’acompanyament institucional als creadors, posant a la seua disposició recursos, espais i visibilitat per a afavorir la continuïtat de les seues carreres després de la catàstrofe.
En total, s’exhibixen 60 instal·lacions i peces que compartixen com a nexe comú el territori i que aborden temes com la naturalesa, la memòria i l’efímer. Les obres s’articulen a través de múltiples disciplines: art tèxtil, pintura, fotografia, ceràmica, collage, dibuix, vídeo, propostes tecnològiques i art mural, la qual cosa oferix un recorregut per la diversitat de llenguatges que conviuen en l’escena contemporània valenciana.
El recorregut de l’exposició permet trobar obres que es van salvar directament de la dana i que encara mostren la petjada de l’aigua en les seues superfícies, peces que han sigut restaurades després de la riuada i treballs realitzats després de l’episodi, alguns creats expressament per a esta cita. Conjunt, estes obres funcionen com un arxiu sensible de l’ocorregut i com una reflexió des de l’art sobre com s’afronten la pèrdua, la reparació i la transformació de l’entorn.
Marta Alonso va destacar que, més enllà de l’episodi concret de la dana, Genealogies del territori oferix una panoràmica de la diversitat de llenguatges artístics en la contemporaneïtat valenciana i exemplifica el nivell d’excel·lència que existix en el territori. Per a la responsable de Cultura, l’exposició demostra que l’escena local és capaç de convertir l’adversitat en motor creatiu i de generar discursos crítics en diàleg amb el paisatge i la memòria col·lectiva.
Un recorregut per maneres de pensar el territori
El comissari de la mostra, Álex Villar, va recordar que la seu del Consorci de Museus, el propi Centre del Carme, va funcionar com a refugi per a moltes de les obres afectades per la riuada. Per això, va defendre que este espai era el lloc natural per a acollir l’exposició, tancant un cicle que va des de la protecció de les peces danyades fins a la seua relectura en clau expositiva, oberta al públic.
Villar va detallar que les pràctiques reunides despleguen una pluralitat d’enfocaments que exploren l’art com a forma de coneixement. El visitant pot transitar des de l’art tèxtil al paisatge, de la pintura a la instal·lació, de l’objectual al conceptual i del procesual a l’immersiu, la qual cosa convertix la mostra en un itinerari per diferents maneres de pensar el territori i l’experiència de la dana.
El títol Genealogies del territori al·ludix també a la diversitat generacional dels artistes participants. En l’exposició conviuen trajectòries consolidades, com les de José Sanleón o Esteve Adam, amb propostes de creadores més jóvens, com Alba Bueno. Este arc generacional permet traçar un mapa comú del territori compartit, en el qual la memòria es convertix en idea central que travessa les obres i articula un relat col·lectiu sobre el paisatge, l’aigua i les cicatrius que deixa el pas del temps.
