Una canastra de Yvonne Anderson sobre la botzina va donar al València Basket el seu quart títol consecutiu de la Lliga Femenina en imposar-se per 68-67 a Casademont Zaragoza, que va estar per davant durant quasi tota la trobada i va fregar forçar el tercer partit de la final.
El xoc va tindre un guió canviant
El xoc va tindre un guió canviant, marcat pel domini inicial del conjunt aragonés i una reacció tardana però contundent de l’equip taronja. Saragossa va eixir al Roig Arena amb l’obligació de guanyar per a allargar la sèrie i va assumir des del principi eixe paper, recolzat en el seu encert exterior i en la direcció de Mariona Ortiz, que va sostindre el pla de partit visitant durant molts minuts.
Inici irresistible de Saragossa
Casademont Saragossa va arrancar amb més ímpetu i va anotar dos triples ràpids que van silenciar d’inici a la graderia. No obstant això, el València, espentat per la bona entrada en el Roig Arena, es va endollar prompte a la trobada gràcies a l’activitat de Yvonne Anderson i de la jove Elena Buenavida, que van imprimir ritme a l’atac local.
La resposta aragonesa no va tardar. Mariona Ortiz va evitar que el seu equip perdera el control i l’entrada en pista de la potent interior Aminata Gueye va reforçar el domini del Saragossa en els dos cércols. Mentres va poder mantindre’s sense problemes de faltes, la seua presència va marcar diferències en el rebot i en la intimidació. Malgrat que Hillsman li va carregar amb la segona personal en tot just tres minuts, el 5 de 8 en triples va permetre a les visitants tancar el primer quart amb avantatge (18-22, m.10).
En el segon parcial, el tècnic local, Rubén Burgos, va decidir allargar la rotació com a aposta de futur dins del partit, però eixa decisió li va eixir cara en el curt termini. El València va perdre rigor en els seus sistemes i es va quedar sense executores clares en atac. Amb menys agressivitat cap al cércol i recorrent al llançament exterior com a últim recurs, l’equip taronja va veure com Saragossa, més físic i vertical, s’escapava fins a una renda de set punts.
La banqueta local es va veure obligat a reconstruir el quintet sobre la marxa per a frenar la sagnia. Així i tot, l’encert visitant des de la llarga distància i el treball constant de Gueye i Mawuli sota els taulers van sostindre la proposta d’Arnau Ferreres. El Casademont va aprofitar la seua major envergadura per a arribar al descans amb la trobada controlada, més per sensacions que per la diferència en el marcador (33-36, m.20).
Després del pas per vestuaris, Zaragoza va tornar a imposar el seu pla. La clarividència de Mariona Ortiz en la direcció i nous triples van ampliar una altra vegada l’avantatge aragonés. El València no trobava la manera de desactivar el joc rival ni de tallar el seu ritme. Segur de si mateix i recolzat per la marea roja desplaçada, el Casademont es va arribar a escapar fins als deu punts (41-51, m.26), una distància que posava contra les cordes al vigent campió i acostava el tercer partit.
Reacció de la vella guàrdia taronja
En el moment més delicat per al València Basket, va emergir la figura de Leticia Romero. Molt discreta en la primera mitat, la base va reaccionar amb una actuació inspirada que va canviar la dinàmica del xoc. Els seus punts van donar confiança a l’equip i van permetre creure en la remuntada.
A eixa reacció es va sumar la defensa de Queralt Casas sobre Mariona Ortiz, que va començar a limitar la influència de la directora aragonesa, i un triple clau de Leo Fiebich. En menys de quatre minuts, la diferència va desaparéixer i el partit es va igualar per complet (51-51, m.30), la qual cosa va encende al públic del Roig Arena i va retornar la iniciativa emocional a les locals.
L’esforç per a reenganxar-se va tindre un cost físic per al València, que va patir per a mantindre el ritme en el tram final. Saragossa, malgrat el colp anímic de perdre una renda àmplia, va aconseguir seguir per davant en el marcador gràcies a la seua solidesa i a l’aportació de les seues jugadores exteriors. Un triple d’Helena Oma va resultar fonamental per a conservar l’avantatge en els instants decisius (58-60, m.38) i mantindre viva l’opció de la tercera trobada.
En els últims minuts, cada possessió va ser una batalla. Un nou triple de Fiebich va culminar la remuntada local, però Ortiz va respondre immediatament amb la seua habitació triple sense fallada, demostrant el seu lideratge en atac. L’intercanvi de colps va continuar fins que un triple de Awa Fam va donar al València una mínima renda per a entrar en l’últim minut (66-65, m.40), situant el títol molt a prop però encara sense decidir.
Oma va mantindre al Casademont en peus amb una altra acció valenta i dos llançaments fallats de Fiebich van obrir la porta a una última oportunitat per a Saragossa. Amb trenta segons per jugar-se, les visitants van tindre la pilota per a sentenciar, però la defensa del València va estrényer fins a forçar una pèrdua que va canviar l’escenari per complet.
Amb deu segons per disputar-se, el conjunt local no tenia una jugada clara preparada, la qual cosa va obligar a improvisar en l’acció decisiva. En eixe context va aparéixer de nou Yvonne Anderson, que va detectar una escletxa en la defensa aragonesa, va atacar l’espai i va anotar la canastra guanyadora sobre la botzina. Eixa acció va segellar el 68-67, va assegurar la quarta lliga consecutiva del València Basket i va suposar un final cruel per a un Casademont Saragossa que havia firmat un partit valent i competitiu.
Després del tir decisiu, el Roig Arena va esclatar en una celebració immediata. La plantilla taronja va convertir la pista en una festa que va culminar amb l’equip alçant un nou títol de Lliga Femenina davant 7.647 espectadors, la millor entrada en un partit del conjunt femení del València Basket.
En l’apartat estadístic, Anderson i Romero van liderar l’anotació local amb 14 punts cada una, secundades pels 12 de Fiebich i els punts clau de jugadores com Fam i Buenavida. En el bàndol aragonés, Ortiz va ser la màxima anotadora amb 18 punts i ple d’encert en triples, ben acompanyada per Oma, Gueye i la profunda banqueta del Casademont, que es va quedar a una sola jugada d’allargar la final.







