Rubén Burgos va destacar que el títol de la Lliga Femenina conquistat pel València Basket no s’explica només per la canastra final de Yvonne Anderson, sinó pel treball acumulat durant tota una temporada marcada per un inici complicat i per la capacitat de l’equip per a mantindre’s ferm fins a l’últim segon.
Segons el tècnic, la perseverança de la plantilla ha sigut clau per a donar-li la volta als mals moments del curs. Va insistir que la fe mostrada pel grup en la segona trobada de la final, decidit amb una acció sobre la botzina, s’havia anat construint dia a dia, en cada entrenament i en cada resposta a les derrotes prèvies.
El valor del projecte i l’afició
Burgos va explicar que, encara que la sort influïx en accions tan ajustades com la canastra guanyadora, darrere hi ha un projecte sòlid i molts anys de treball. Va recordar que des dels inicis del club fins a l’arribada al Roig Arena ha resultat determinant el mecenatge de Juan Roig i Hortensia Herrero, que ha permés consolidar una estructura competitiva i aspirar de forma continuada als títols.
L’entrenador va posar en primer pla a l’afició, a la qual va definir com a clau en els moments decisius. Va assenyalar que el rècord d’assistència aconseguit reflectix el suport creixent a l’equip i que eixe empenyiment des de la graderia també pes quan es decidix una final en l’última jugada. Al seu juí, persistir i donar el màxim després de cada victòria i cada derrota forma part essencial del treball diari del vestuari.
Burgos va remarcar que l’equip va mantindre la creença en la victòria fins a l’últim segon del partit. Va comentar que va poder veure a moltes persones felices, tant dins del club com en l’entorn del València Basket, i que ara el grup s’ha guanyat el dret a celebrar el títol després d’un camí exigent.
L’entrenador va tindre paraules de reconeixement per al Casademont Zaragoza, al qual va felicitar per la temporada realitzada. Va subratllar que el conjunt aragonés ha completat un curs excel·lent i que en una final són els xicotets detalls els que acaben decidint. Va posar com a exemple l’actuació de la seua capitana, Mariona Ortiz, de la qual va destacar el nivell mostrat, la lliçó de joc i de lideratge oferida, i el valor que ha de xiquets i xiquetes pogueren veure eixe tipus de referents en una cita de màxima exigència. Va recordar a més que, per a arribar a guanyar finals, abans cal passar per derrotes doloroses en partits pel títol.
Burgos va assenyalar com a etapa clau per al seu equip el període comprés entre l’eliminació en l’Eurolliga i la disputa de la Copa de la Reina. Va explicar que en eixe moment el director general, Enric Carbonell, es va reunir amb el vestuari per a transmetre-li confiança i suport, un missatge que va servir per a reforçar la unió interna quan els dubtes podien créixer.
Eixe tram previ a la Copa, juntament amb els ajustos realitzats en la plantilla, va ajudar a enfortir al grup. El tècnic va descriure la Copa com un punt d’inflexió en la temporada: a partir de llavors, l’equip va guanyar seguretat, va ajustar rols i va consolidar una mentalitat més sòlida, aspectes que després es van reflectir en les eliminatòries i en la final de lliga.
Burgos va reconéixer que el curs ha sigut complicat, com sol ocórrer en els projectes que aspiren a tot, però va insistir que precisament per eixa dificultat el valor de la Lliga conquistada és encara major. Va defensar que han de gaudir este títol com si fora únic, conscient que no és habitual sostindre’s any rere any al màxim nivell competitiu.
L’entrenador va ressaltar l’eficàcia del València Basket en les finals disputades fins a la data. Va recordar que el club suma ja nombrosos títols i al voltant de quinze o setze finals jugades si s’inclou la de l’ascens, a la qual considera el partit més important de tots. Va emfatitzar que guanyar aproximadament tres de cada quatre finals és un registre poc comú i que mereix ser posat en valor dins del bàsquet europeu.
Per a Burgos, estos números no són fruit de la casualitat, sinó del treball estructurat, l’exigència diària i la cultura de l’esforç instal·lada en el club. Considera que la fe i la mentalitat competitiva es van construint en els xicotets detalls, des de la preparació dels partits fins a la capacitat per a reaccionar davant l’adversitat.
El tècnic es va mostrar especialment satisfet per veure alçar el trofeu a les capitanes Queralt Casas i Cristina Ouviña. Va afirmar que les dos mereixien este títol i que representen la identitat del València Basket, tant pel seu rendiment esportiu com pel seu lideratge dins del vestuari. Per a ell, que foren elles els qui alçaren la copa simbolitza el recorregut del grup i el compromís de les jugadores que han sostingut el projecte en els últims anys.
