Comiat especial a Anoeta per a Aritz Elustondo
Aritz Elustondo viu este diumenge un comiat molt especial a Anoeta. El defensa guipuscoà, un dels capitans de la Reial Societat, afronta el seu últim partit com a local enfront del València i ho fa amb el braçalet i la tranquil·litat de marxar-se amb la sensació d’haver defés l’escut txuri urdin fins al final.
En l’avantsala de la trobada de la jornada 37 de LaLiga EA Sports, el tècnic realista Pellegrino Matarazzo va apostar per un onze alternatiu per al tercer partit en poc més d’una setmana. Dins d’eixa rotació quasi total, només Jon Martín i remire van repetir respecte a l’equip que va empatar a Girona, mentres que Elustondo va ser triat com a titular i capità en el seu adeu davant l’afició donostiarra.
Comiat emotiu d’un canterano txuri urdin
Elustondo va voler explicar als seguidors de la Real com afronta este moment. Per a això va difondre en xarxes socials un vídeo de comiat, íntegrament en basc, en el qual reconeix que li costa molt pronunciar estes paraules, però deixa clar que tot el que diu li ix del cor. El seu missatge reflectix la mescla de tristesa i orgull d’algú que marxa de la que considera la seua casa.
El defensa de Beasain va subratllar que la Real ha sigut la seua família i la seua llar durant tota la seua carrera professional i va assegurar que ho continuarà sentint així en el futur. Després d’onze temporades en el primer equip, va recalcar que ha sigut feliç en el club i que també es va d’eixa mateixa forma, satisfet amb el camí recorregut i amb la resposta que sempre ha rebut de la graderia.
En el seu repàs personal, Elustondo va recordar la primera vegada que va xafar les instal·lacions de Zubieta amb tot just 12 anys. Es va preguntar qui li anava a dir llavors que arribaria tan lluny, que se sentiria tan volgut per la unflada i que, després de debutar amb 20 anys, viuria tantes experiències i aconseguiria tants objectius amb la Reial Societat. Eixa trajectòria, que arranca en la pedrera i culmina com a capità, reforça la imatge d’un futbolista molt identificat amb els valors del club.
El jugador va tindre també paraules per al seu entorn més pròxim. Va esmentar la seua família i, especialment, els abraços del seu pare, que no va poder gaudir durant molt de temps del somni que estava complint el seu fill com a professional en la Real. A més, va aprofitar per a agrair el suport dels entrenadors, així com del personal tècnic i esportiu que li ha acompanyat durant estos anys, subratllant que tots ells han format part del camí que hui es tanca.
Mirant al seu rendiment sobre la gespa, Elustondo va insistir que sempre ha donat tot per a defendre a l’equip. Va admetre que unes vegades les coses han eixit millor i altres pitjor, però va remarcar que el seu compromís ha sigut permanent i que el seu objectiu ha sigut en tot moment representar amb orgull l’escut de la Reial Societat. Amb eixa idea, afronta també la seua última trobada a casa, en el qual es presumix que serà una de les referències de l’onze en el seu comiat davant el públic d’Anoeta.
Mentrestant, el València arriba a Sant Sebastià amb la permanència en joc. El seu entrenador, Carlos Corberán, també va introduir canvis en l’onze inicial. Les lesions de Gayá i Renzo Saravia el van obligar a modificar per complet els laterals, que seran ocupats per Jesús Vázquez i Unai Núñez. A més, va decidir apostar per Ugrinic en el doble pivote en lloc de Pepelu, amb la intenció d’assegurar el punt o la victòria que segelle la continuïtat en LaLiga EA Sports.
Els onces confirmats reflectixen les diferents necessitats dels dos equips. La Reial Societat ix amb Remiro; Elustondo, Zubeldia, Jon Martín, Aihen; Turrientes, Soler, Brais Méndez; Marín, Zakharyan i Óskarsson. El València forma amb Dimitrievski; Núñez, Tárrega, Cömert, Jesús Vázquez; Guido, Ugrinic, Javi Guerra; Rioja, Diego López i Hugo Duro. Sobre eixe escenari, Anoeta es prepara per a acomiadar a un dels seus capitans més representatius dels últims anys.
