L’exposició Rituals de pastors del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) supera els 55.000 visitants
L’exposició Rituals de pastors del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), dedicada a la primera troballa de canibalisme no violent del sud-est peninsular en època neolítica, ha superat els 55.000 visitants des de la seua obertura. La mostra aprofundix en com determinades comunitats de fa 6.400 anys integraven el canibalisme en els seus rituals funeraris com una forma de dol cap a persones pròximes o membres de la comunitat.
L’exposició es va inaugurar el 22 de desembre de 2025 i és el resultat d’anys d’excavacions en la Cova del Randero, en el terme municipal de Pedreguer, desenrotllades entre 2007 i 2021 per un ampli equip d’arqueologia. Este treball ha permés reconstruir, a partir de restes materials molt concrets, la forma de vida de xicotets grups de pastors i la seua manera de relacionar-se amb la mort i el record dels morts.
Entre les peces mostrades destaquen un conjunt de puntes de fletxa, un crani utilitzat com a relíquia, un atuell i diverses restes humanes clau per a interpretar el canibalisme ritual. Sobreïxen la mandíbula esquerra d’un xiquet d’entre 7 i 8 anys i les restes d’un bebé perinatal d’unes 40 setmanes de gestació, els dos amb marques que permeten llegir en ells una pràctica complexa i carregada de simbolisme.
Canibalisme com a ritu funerari
En el cas del bebé i, especialment, en la mandíbula infantil s’han identificat mossegades, fractures per flexió i talls efectuats amb ferramentes de sílex. Estos senyals s’interpreten com a proves d’un canibalisme exercit sense indicis de violència prèvia, la qual cosa descarta en gran manera la idea d’un enfrontament o d’una pràctica motivada per la necessitat alimentosa. En lloc d’això, apunten a un tractament deliberat del cos una vegada produït la defunció.
Els especialistes relacionen este comportament amb un ritu funerari integrat en la cultura i en les creences d’estos grups neolítics. L’acte de manipular i consumir determinades parts del cos hauria funcionat com una forma de dol i d’homenatge, una manera de mantindre un vincle emocional i simbòlic amb la persona morta. El gest s’interpreta com una mostra d’afecte i reconeixement, dirigida a preservar la connexió amb un ser estimat més enllà de la mort.
Este enfocament ha convertit a la Cova del Randero en un dels jaciments més rellevants del sud-est de la península Ibèrica. La importància del lloc no es limita a l’excepcionalitat del canibalisme funerari, sinó també a la informació que aporta sobre l’organització quotidiana dels pastors i l’ús de l’espai en la cova durant diferents moments del Neolític. Insights: el registre material permet vincular pràctiques emocionals amb l’espai on es desenvolupava la vida.
Ús de la cova al Neolític Mitjà
En el Neolític Mitjà, entre els anys 4.500 i 4.000 abans de la nostra era, la cova va ser emprada com a refugi per xicotets grups de pastors per a resguardar el seu bestiar. Els espais interiors es van adaptar segons les necessitats del grup: la zona més externa es va destinar als animals adults, mentres que la galeria central es va reservar per a les femelles prenyades i les cries, garantint així la reproducció del ramat i la producció estable de llet.
La part més interna de la cavitat es va utilitzar com a àrea de descans per als pastors i com a espai per a processar la carn. Allí es va documentar una fossa amb un gran recipient ceràmic que servia per a cuinar, generar aromes en calfar plantes aromàtiques i mantindre un depòsit de foc que proporcionava llum i calor. Esta combinació de funcions reforça la idea d’un espai polivalent, on la vida quotidiana i els rituals s’entrellaçaven de manera natural.
Canvis cap al Neolític Final-Calcolític
En una segona fase d’ocupació, ja en el Neolític Final-Calcolític, entre 3.500 i 2.700 a. C., s’han registrat restes òssies humanes que confirmen l’ús de la cova com a espai d’enterrament. L’evolució de l’ús del lloc, de refugi ramader a àrea funerària, mostra com la comunitat va anar atorgant a la cova un creixent valor simbòlic, fins a convertir-la en escenari de pràctiques rituals complexes.
Dins d’este context destaca la mandíbula del xiquet d’uns 7 anys. En la seua superfície s’han observat talls realitzats amb útils de sílex per a descarnar, fractures dirigides a l’extracció de la medul·la i clares mossegades humanes. La combinació d’estes marques oferix una seqüència d’accions que permet entendre com es va desenrotllar el ritual després de la mort, des de la manipulació del cos fins al consum d’algunes parts.
Estes evidències reforcen la interpretació del canibalisme com un ritu de dol, més vinculat al record i a la integració simbòlica del mort en el grup que a la violència o a la fam. El tractament particular dels cossos indica que no es tractava d’un episodi aïllat ni improvisat, sinó d’una pràctica amb significat dins del sistema de creences de la comunitat. Insights: el patró de marques suggereix un procediment planificat.
Un crani destacat i datació excepcional
Una altra troballa cridanera és el crani complet d’un home d’entre 35 i 45 anys, recuperat en la galeria més interna de la cova. Va aparéixer aïllat i acuradament protegit per pedres, en una disposició inusual que subratlla el seu caràcter especial. La seua datació, al voltant de l’any 3.400 a. C., el situa uns quatre segles abans que la majoria dels enterraments documentats, la qual cosa suggerix que este individu va poder rebre un tractament excepcional dins del conjunt de pràctiques funeràries observades en la Cova del Randero.
Objectiu de l’exposició del MARQ
L’exposició del MARQ reunix tots estos elements per a mostrar, de manera accessible al públic general, com a través d’ossos, ceràmiques i objectes quotidians és possible reconstruir formes de vida, creences i emocions de comunitats neolítiques que van habitar el sud-est peninsular fa mil·lennis.
