La pivot alacantina Awa Fam tanca la seua etapa al València Basket per iniciar una nova fase en la WNBA i en Project B
La pivot alacantina Awa Fam tanca la seua etapa al València Basket i en el bàsquet europeu per a iniciar una nova fase de la seua precoç carrera en la WNBA i en Project B, una nova lliga privada. La seua eixida arriba després de dos temporades de creixement constant en la Lliga Femenina i en competicions continentals, en les quals ha fet passos avant però sense arribar encara a ser dominant de forma continuada.
Als seus 19 anys, Fam va ser triada fa unes setmanes en el número 3 del draft de la WNBA per Seattle Storm, una posició de màxim nivell que subratlla el potencial que els observadors veuen en el seu joc. Eixe alt lloc resulta encara més cridaner si es té en compte que bona part de les jugadores seleccionades en els primers llocs del draft compten ja amb 22 o 23 anys, la qual cosa situa a la interior de Santa Pola com un dels projectes més precoços del bàsquet femení.
A Espanya, la interior ha viscut una evolució progressiva. La passada campanya va jugar cedida en el Lointek Guernica, on va començar a familiaritzar-se amb un rol de major responsabilitat. Este curs, ja amb fitxa al València Basket, s’ha assentat com una peça important en la rotació interior d’un equip que va arrancar la temporada amb dubtes però que va acabar conquistant tant la Copa de la Reina com la Lliga Femenina. Eixa doble corona reforça el valor del context competitiu en el qual s’ha desenrotllat Fam, envoltada de jugadores experimentades i obligada a respondre en partits decisius.
Premis, impacte i creixement sense ser encara la gran protagonista
En la Copa de la Reina el focus individual va recaure en la interior Khaalia Hillsman, triada MVP del torneig, i en la Lliga la màxima distinció va ser per a la pivot Raquel Carrera. En els dos casos, Fam va firmar actuacions sòlides, aportant energia, punts i rebots, però sense assumir encara el paper de gran protagonista. Eixa línia de rendiment, consistent però encara per davall de les principals referències de l’equip, es repetix també en la selecció espanyola absoluta, on ja ha sigut convocada però continua en un escaló de creixement.
Un triple clau en la final de Lliga
L’últim gran aparador de Fam amb la samarreta taronja va arribar en el segon partit de la final de Lliga Femenina davant el Casademont Zaragoza. En eixe dol, la pivot va acabar amb 6 punts i 4 rebots, unes xifres discretes en l’estadístic i acompanyades de dificultats defensives per a contindre a les interiors més físiques del conjunt aragonés. No obstant això, la seua actuació va quedar marcada per un triple decisiu en plena remuntada del València, una acció que il·lustra com, fins i tot sense dominar durant tot el xoc, és capaç d’aparéixer en moments calents.
Després d’eixa trobada, el tècnic Rubén Burgos va subratllar la càrrega emocional que suposa veure l’evolució d’una jugadora formada en l’estructura del club. Va apuntar que veure a Awa i a Elena Buenavida, a les quals han seguit des d’adolescents en L’Alqueria, li emociona perquè mantenen fam competitiva i s’han convertit en referents. Va destacar a més que un triple de Fam va valdre mitja lliga per al conjunt valencià i va expressar el seu desig que la situació del bàsquet femení permeta en el futur que la pivot torne a vestir de taronja.
En el conjunt de la Lliga, Fam ha tancat el curs amb unes mitjanes de 9 punts i 5 rebots per partit, acompanyats d’una valoració mitjana de 10 crèdits. A més, ha acumulat quasi mil minuts sobre la pista entre totes les competicions nacionals, la qual cosa reflectix la confiança del cos tècnic i la consolidació del seu rol en una plantilla competitiva. Malgrat això, els seus registres es mantenen un esglaó per davall de l’impacte de referents més veteranes com Leo Fiebich i la mateixa Raquel Carrera, que també afrontaran este curs l’aventura de la WNBA.
En l’Eurolliga, el rendiment de Fam ha seguit una línia semblant a la mostrada en la Lliga. Ha firmat mitjanes de 7 punts i 5 rebots per trobada, amb una valoració de 10,7, xifres que la situen en la denominada classe mitjana-alta del bàsquet continental. Són números que confirmen la seua progressió i la seua capacitat per a competir en el màxim nivell europeu, però que encara no la col·loquen entre les grans dominadores interiors del torneig. Precisament en eixa frontera entre el present i el potencial s’entén la seua eixida cap als Estats Units, un moviment que busca accelerar el seu desenrotllament en una lliga tan exigent com la WNBA.
La decisió de deixar el València Basket i el Vell Continent arriba, per tant, en un punt intermedi de la seua evolució: amb minuts, responsabilitat i títols, però encara sense l’etiqueta d’estrela consolidada. El seu pròxim repte serà traslladar tot eixe aprenentatge a un context distint, amb un calendari, un estil de joc i una competència interna més intensos. El salt a la WNBA i a Project B es presenta així com el següent pas lògic en una carrera que, malgrat la seua curta edat, ja es mou entre les grans promeses del bàsquet femení internacional.
