Rubén Burgos subratlla que l’últim títol de la Lliga Femenina Endesa conquistat pel València Basket femení no ha de situar-se per damunt dels anteriors i defén que totes les temporades tenen una dificultat pròpia que mereix el mateix reconeixement.
L’entrenador recorda que cada campionat exigix un esforç diferent, amb obstacles i contextos canviants, i rebutja la idea que l’actual trofeu siga més valuós per haver-se aconseguit en un curs especialment exigent. Al seu juí, pensar que esta campanya ha sigut més complicada suposaria restar importància al treball realitzat en temporades anteriors, en les quals l’equip també ha hagut de superar fases difícils i gestionar la pressió de competir per títols.
Burgos insistix que tots els anys són complicats i diferents, ni més ni menys, i que el grup ha d’autoconvéncer-se que cap èxit val més que un altre només per la narrativa que es construïsca al voltant. En este sentit, posa el focus a valorar el que el club té i en els recursos que posa a disposició el mecenes de l’entitat, recordant que darrere de cada trofeu hi ha una inversió sostinguda, planificació esportiva i un compromís col·lectiu que no es pot donar per fet.
El valor del primer titule en el Roig Arena
El tècnic admet que el títol sap molt bé, però explica que no s’atrevix a assegurar que siga el més especial perquè tots els reeixits fins ara han tingut un sabor molt intens per al vestuari i l’afició. Reconeix, això sí, que l’últim sempre sembla el més cridaner per l’emoció recent i per l’impacte que deixa en la memòria de jugadores i seguidors.
En esta ocasió, Burgos ressalta que les circumstàncies fan que el triomf tinga un matís particular: s’aconseguix a casa, davant la pròpia afició i com primer títol alçat en el Roig Arena. Eixa combinació de factors convertix la conquesta en un moment quasi idíl·lic per al projecte, en unir l’estrena del nou pavelló amb una celebració esportiva que reforça el vincle entre equip i graderia.
Al mateix temps, l’entrenador llança un missatge de prudència i equilibri respecte a les expectatives. Demana posar en valor el reeixit i advertix del risc de normalitzar que el València Basket femení guanye títols cada temporada, com si es tractara d’una obligació automàtica. Considera que el repte no és acostumar-se a conquistar trofeus, sinó apreciar-los cada vegada que arriben i evitar que es convertisquen en una exigència inassumible per al futur immediat.
Burgos explica que no li agradaria que ningú fixara ja un llistó per a la pròxima campanya a partir d’este èxit, perquè això podria augmentar de manera artificial la pressió sobre l’equip i desviar l’atenció del procés. Ara com ara, subratlla que l’objectiu és gaudir i celebrar el primer títol del Roig Arena, compartir-lo amb l’afició i reforçar la confiança del grup de cara als pròxims desafiaments.
Una jugada decisiva i un cumulo de detalls
Respecte a l’acció de Yvonne Anderson, culminada amb una canastra decisiva sobre la botzina, Burgos la descriu com una escena pròpia d’una pel·lícula. Recorda com la banqueta i el pavelló van viure eixe instant amb l’atenció centrada en el desenllaç, pendents de si el llançament anava a entrar per a decidir el títol en l’últim segon.
El tècnic insistix, no obstant això, que eixa jugada final no es pot entendre de forma aïllada. Assenyala que sense la mentalitat adequada de l’equip, sense el triple previ de Awa Fam i sense les bones defenses realitzades al llarg del partit, la canastra d’Anderson no hauria sigut possible o no hauria tingut el mateix impacte. Per a Burgos, el triomf es construïx com un cúmul de detalls que es van sumant durant el partit, des de la concentració inicial fins a la gestió emocional dels moments clau.
Burgos també es deté en la figura de l’entrenador de l’equip masculí, Pedro Martínez, que es troba a les portes de disputar la Final Four de l’Eurolliga. Considera que aconseguir una Final Four té tant de mèrit o fins i tot més que un títol nacional, per la gran dificultat que suposa competir al màxim nivell europeu contra alguns dels millors clubs del continent.
Més que limitar-se a felicitar-lo, Burgos preferix subratllar el seu agraïment per la inspiració que rep del treball de Martínez i pels coneixements que compartix amb el cos tècnic de l’equip femení. Recorda que eixa influència es remunta a la primera etapa de Martínez en el club i destaca que l’intercanvi d’idees entre els dos projectes reforça la identitat comuna del València Basket, que aspira a consolidar-se com una referència tant en el bàsquet femení com en el masculí.
