Els equips directius dels centres educatius públics de la Comunitat Valenciana han advertit que estan disposats a dimitir de manera col·lectiva, coordinada i pública si la Conselleria d’Educació no concreta per escrit una oferta que consideren seriosa, suficient i amb compromisos verificables per a posar fi a la vaga indefinida del professorat.
Segons un manifest conjunt aprovat en assemblea a Picanya, esta dimissió massiva es planteja com una mesura extrema i d’últim recurs, condicionada al fracàs de la negociació oberta entre Educació i els sindicats que mantenen l’atur des del passat dia 11. Les direccions insistixen que no busquen una ruptura immediata, però sí que deixar clar que la seua paciència s’esgota si no s’atenen les reivindicacions que consideren bàsiques per a garantir un funcionament digne del sistema educatiu.
Els equips directius recorden que la vaga ha sigut convocada per organitzacions sindicals i plataformes com STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE, i que el conflicte se centra en qüestions que, al seu juí, afecten el dia a dia dels centres i a les condicions en què s’atén l’alumnat. En este context, l’amenaça de dimissió es concep com una ferramenta de pressió addicional per a forçar avanços reals en la taula de negociació.
Mesures de presion coordinades
En el manifest, les direccions es comprometen a promoure, si no hi ha una resposta suficient per part de la Conselleria, noves mesures de pressió coordinades, proporcionades i col·lectives. Entre elles inclouen explícitament la dimissió simultània dels equips directius com a mesura extrema fins que es done una resposta efectiva a les reivindicacions dels sindicats i plataformes convocants.
Les adreces reclamen a Educació que deixe de limitar-se, segons denuncien, a guanyar temps i que presente com més prompte millor una proposta escrita, seriosa i suficient sobre les principals demandes plantejades, amb compromisos que puguen verificar-se en terminis i recursos. Advertixen que, si no hi ha una resposta suficient i un acord real, avançaran cap a una dimissió col·lectiva, coordinada i pública per a denunciar una situació que, consideren, ja no es pot normalitzar en els centres.
Al seu juí, la situació és cada vegada més insostenible per a l’educació pública valenciana. En el text denuncien que el sistema arrossega carències estructurals, una forta sobrecàrrega burocràtica per als equips, insuficiència de recursos materials i humans i una resposta que consideren clarament insuficient per part de la Conselleria davant necessitats que afecten directament alumnat, professorat i famílies. Subratllen que estes carències es traduïxen en més dificultats per a organitzar els centres, més pressió per a les plantilles i menys capacitat per a atendre de manera adequada a tot l’alumnat.
Els firmants del manifest insistixen que la mobilització no respon a interessos particulars ni corporatius de les direccions, sinó que perseguix millores reals per al conjunt del sistema educatiu. Recorden que els equips directius han sostingut els centres en situacions límit, com la pandèmia, els períodes de falta de personal, els canvis normatius continus, diferents emergències i un infrafinançament que, segons indiquen, s’arrossega des de fa anys. Assenyalen que eixa responsabilitat assumida de forma continuada no pot convertir-se en resignació davant l’absència de canvis estructurals.
També rebutgen qualsevol intent d’enfrontar a professorat i famílies, i sostenen que defendre millors condicions educatives és defendre el dret de l’alumnat a una atenció de qualitat. En la seua anàlisi, quan l’educació pública es debilita, acaba perdent el conjunt de la societat, ja que esta xarxa de centres actua com a principal garantia d’igualtat d’oportunitats i cohesió social per a milers d’estudiants.
Els equips directius exigixen a la Conselleria una negociació real, lleial i efectiva, amb compromisos concrets, un calendari clar d’aplicació i un pressupost suficient per a respondre a les carències que denuncien. Afirmen que l’educació pública valenciana necessita solucions estructurals i no declaracions que, a la seua entendre, es queden en la superfície i no es traduïxen en millores tangibles a les aules.
Les direccions sostenen que la seua voluntat no és abandonar els centres, sinó defendre’ls. Asseguren que coneixen de primera mà la realitat de les aules i que es deuen a l’alumnat, a les famílies i al professorat, per la qual cosa consideren obligat exigir a Educació responsabilitat, diàleg i acords. Mantenen que, si estos compromisos no arriben per la via de la negociació, la dimissió col·lectiva es convertirà en l’últim recurs per a visibilitzar el malestar acumulat i la gravetat de la situació que viuen els centres públics valencians.








