El València Basket afronta aquest divendres una estrena històrica en la Final a Quatre de l’Eurolliga amb un repte majúscul: mesurar-se al Reial Madrid i posar a prova el seu domini en les semifinals entre equips de la Lliga ACB. El dol, que es disputarà a Atenes, enfrontarà a un debutant en este format amb el club que fins ara ha eixit sempre vencedor quan ha creuat amb un altre conjunt espanyol en esta penúltima ronda del torneig.
Des que l’Eurolliga va adoptar l’any 2000 el format de Final a Quatre per a decidir al campió, aquesta fórmula s’ha utilitzat en 23 edicions. En sis d’elles hi ha hagut presència doble d’equips espanyols entre els quatre aspirants al títol, la qual cosa reflectix el pes sostingut del bàsquet ACB en l’elit europea i la freqüència amb la qual els clubs de la lliga han aconseguit les últimes rondes.
Historial de dols ACB en la Final a Quatre
La primera ocasió en la qual dos equips espanyols van compartir cartell en una Final a Quatre va ser en 2006, a Praga, amb Baskonia i Barcelona entre els candidats al títol. La més recent fins al present curs va ser en 2023, en Kaunas, amb el Barcelona i el Reial Madrid barallant de nou per tornar a la final. En este interval, la presència espanyola s’ha anat repetint, consolidant una rivalitat interna que ha traslladat els dols de l’ACB al màxim escenari continental.
D’eixes sis edicions amb doble representació, en quatre es va produir una semifinal íntegrament espanyola. En totes elles l’aparellament es va repetir: Barcelona contra Reial Madrid. I en totes, sense excepció, va ser el Reial Madrid el que va superar l’encreuament i es va classificar per a la final, la qual cosa ha construït una clara dinàmica favorable als blancs en esta mena de partits d’alta tensió i a partit únic.
El primer enfrontament d’este tipus va arribar en 2013, a Londres, on el Reial Madrid es va imposar per 67-74 i va obrir una sèrie de triomfs que marcarien tendència. Un any després, en 2014, els dos es van retrobar a Milà i el conjunt madridista va firmar una victòria rotunda per 62-100, un marcador que va reforçar la seua imatge d’equip dominador en les grans cites europees.
Després d’eixe doble precedent, els clàssics espanyols en semifinals d’Eurolliga es van reprendre en 2022, a Belgrad. De nou, el Reial Madrid es va emportar el bitllet a la final amb un ajustat 83-86, mostrant capacitat per a resoldre un partit tancat en el tram final. En 2023, en Kaunas, el guió va tornar a repetir-se amb un triomf madridista per 66-78, que va ampliar encara més la ratxa positiva enfront del Barcelona en este context competitiu.
Més enllà d’estes quatre semifinals, també s’han produït altres dos partits entre equips ACB en la Final a Quatre, encara que en un escenari ja desaparegut del format actual: el partit pel tercer i quart lloc. En 2006, el Baskonia es va imposar al Barcelona per 82-87, mentres que en 2007 l’Unicaja va derrotar al conjunt vitorià per 74-76. Estos dols reflectien la profunditat del bàsquet espanyol, capaç de copar diverses places entre els millors del continent.
Amb la seua presència a Atenes, el València Basket viurà la seua primera participació en una Final a Quatre de l’Eurolliga i es convertirà en el quint club espanyol a disputar el torneig final. Aquesta estrena li situa en una llista en la qual ja figuren Barcelona, Reial Madrid, Baskonia i Unicaja, i li brinda l’oportunitat d’irrompre en un escenari històricament dominat pels mateixos noms i, en particular, pel conjunt madridista quan es tracta d’eliminatòries directes davant rivals ACB.
