Sergio Llull es prepara per afrontar la seua onzena Final a Quatre de l’Eurolliga
Sergio Llull, escorta i capità del Reial Madrid, es torna a situar davant una cita amb la història en afrontar la seua onzena Final a Quatre de l’Eurolliga, un escenari que coneix com a pocs i en el qual encara té marge per a engrandir la seua llegenda. Als seus 38 anys, arriba a esta fase definitiva amb l’opció de sumar el seu quart títol continental amb el mateix club, una cosa inèdita en el segle XXI, i d’acostar-se o superar diversos rècords estadístics.
El balear manté un impacte excepcional en la màxima competició europea malgrat el pas del temps i continua acumulant registres que el col·loquen entre els grans referents de l’Eurolliga. En esta Final a Quatre, en la qual el Reial Madrid es mesura al València Basket, Llull té previst disputar el seu partit número 21 en este format, la qual cosa el deixaria a només dos trobades del rècord absolut d’aparicions que ostenta el rus Victor Khryapa amb 23.
Llull ja sap el que és alçar l’Eurolliga amb el Reial Madrid, un assoliment que ha aconseguit en tres ocasions: 2015, 2018 i 2023. Este últim títol va quedar marcat per la canastra decisiva que va anotar en els últims segons de la final enfront del Olympiacos, una acció que va reforçar la seua condició de jugador determinant en els moments de màxima pressió. Ara es troba davant l’oportunitat de tancar un pòquer de Copes d’Europa amb el mateix equip, un registre que cap jugador ha aconseguit en l’actual centúria.
Referents i comparacions historicas
En la competició moderna existixen exemples de jugadors que han conquerit quatre Eurolligues, però tots ho van fer repartint eixos títols entre diversos clubs. És el cas de figures com Kyle Hines, Kostas Sloukas o Sarunas Jasikevicius, el palmarés de les quals es va construir defenent diferents samarretes. Eixa diferència subratlla el valor afegit que tindria per a Llull aconseguir les seues quatre corones exclusivament com a jugador del Reial Madrid.
Un precedent similar es troba en l’històric capità del Panathinaikos Fragiskos Alvertis, que va formar part dels cinc primers títols del conjunt grec. No obstant això, dos d’eixos campionats corresponen a les temporades 1995/1996 i 1999/2000, quan l’Eurolliga encara es disputava en el segle XX, per la qual cosa el seu cas queda fora del marc temporal que faria únic el possible assoliment de Llull en el segle XXI.
Si aconseguix el seu quart títol, el capità blanc igualaria a diversos símbols del Reial Madrid que ja figuren en l’olimp del club: Cristóbal Rodríguez, Emiliano Rodríguez, Wayne Brabender, Lolo Sáinz i Carlos Sevillano, tots ells amb quatre Copes d’Europa. D’esta manera, se situaria a només dos campionats de Clyfford Luyk, el jugador més llorejat del conjunt madridista en la màxima competició amb sis entorxats (1964, 1965, 1967, 1968, 1974 i 1978).
Més enllà de la baralla pel títol, la trajectòria de Llull en la Final a Quatre també es reflectix en els seus números individuals. Actualment és el segon màxim anotador històric en este format amb 213 punts, a només 18 del llegendari grec Nikos Galis, que va firmar 231 punts en tot just huit partits. Eixa diferència relativament curta manté oberta l’opció que el capità blanc puga superar-lo si prolonga la seua participació en la fase decisiva.
En l’apartat d’assistències dins de la Final a Quatre, Llull també ocupa la segona posició. Ha repartit 71 passes de canastra i es troba molt prop d’un altre referent del Reial Madrid, el seu amic i excompany Sergio Rodríguez, que lidera esta estadística amb 76 assistències. La mínima distància entre els dos fa que cada trobada en este tram final puga tindre impacte directe en la classificació històrica de generadors de joc.
Si s’observa el conjunt de la seua carrera en l’Eurolliga, la dimensió de l’escorta balear s’amplia encara més. Llull és en l’actualitat el sèptim màxim anotador de la història de la competició amb 4.337 punts, una xifra que il·lustra la seua regularitat i el seu pes ofensiu al llarg de moltes temporades al màxim nivell. A això se suma que és el màxim triplista històric, amb 711 llançaments convertits des de més enllà de l’arc, un registre que confirma la seua influència com a especialista exterior.
A més, és el jugador amb més aparicions en la història de l’Eurolliga, amb 481 partits disputats. Esta marca resumix la seua longevitat, la seua constància i la confiança que han depositat en ell els seus entrenadors en un context de màxima exigència any rere any. Amb totes estes dades sobre la taula, la seua onzena Final a Quatre es presenta com una nova oportunitat perquè Sergio Llull amplie una carrera ja llegendària i deixe encara més lluny els seus registres en la competició continental.
