El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha inaugurat l’exposició Apoteosi Now
El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha inaugurat l’exposició Apoteosi Now, un ambiciós projecte de la fotògrafa alacantina Cristina de de Middel que reunix 252 imatges en la galeria 6 del Centre Julio González. La proposta s’articula com una gran explosió visual en la qual les fotografies ocupen l’espai de manera abundant i envolupant, convidant al públic a enfrontar-se de colp a una allau d’imatges.
La presentació ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, el comissari de la mostra, Iván de l’Anou, i la pròpia artista. Les institucions culturals han subratllat la rellevància internacional de De Middel, reconeguda amb el Premi Nacional de Fotografia en 2017 i el Premi Princesa d’Astúries com a presidenta de l’Agència Magnum, una trajectòria que avala el pes d’este projecte en la programació del museu.
Una allau visual sense relat
L’exposició, concebuda específicament per a l’IVAM, es pot visitar del 20 de maig al 12 d’octubre en el Centre Julio González. Reunix 252 fotografies de diferents formats que, en lloc d’organitzar-se en sèries temàtiques o narratives, es presenten com una cataracta d’imatges. Blanca de la Torre explica que, a diferència d’altres mostres de l’artista, ací l’allau visual no s’agrupa en blocs recognoscibles, sinó que es disposa com una explosió fotogràfica contínua que ocupa l’espai sense jerarquies evidents.
El comissari Iván de l’Anou assenyala que el títol Apoteosi Now no és un simple joc de paraules. Enfront de la idea d’apocalipsi, entén l’apoteosi com una potència del possible, una manera d’obrir una finestra per a reflexionar sobre l’actual saturació d’imatges. En este sentit, el projecte no es limita a exhibir fotografies, sinó que proposa al visitant qüestionar com les consumix, com les ordena mentalment i quin lloc ocupen en la seua vida quotidiana.
La pròpia artista vincula este títol a la idea de traca final, de mascletà i de final apoteòsic, conceptes molt lligats a la cultura festiva valenciana. La mostra ensenya, segons les seues paraules, tot alhora al mateix temps, com si el públic es trobara davant l’esclat final d’un espectacle visual. L’única concessió que De Middel reconeix fer a la salut mental del visitant és ordenar les fotografies per gamsmes de color, de manera que l’ull troba uns certs ritmes i transicions cromàtiques dins del caos general.
Més enllà d’este criteri cromàtic, l’artista insistix que tota la resta està dissenyat i pensat perquè no existisca una connexió clara entre les imatges. El públic es troba així amb un gran collage del seu propi treball en el qual no hi ha fil conductor, ni temes definits ni seqüències narratives. Ni tan sols es penja una fotografia en paral·lel a una altra per a generar correspondències directes, la qual cosa augmenta eixa sensació de confusió controlada.
Insights: L’eliminació d’un relat prefixat convertix el recorregut en una experiència activa: cada visitant ha de fer l’esforç d’interpretar, seleccionar i relacionar el que veu.
L’objectiu declarat de De Middel és activar el sentit crític de l’audiència i confrontar-la amb la sobresaturació d’imatges que definix el present. En eliminar un relat prefixat, el recorregut es convertix en una experiència en la qual cada visitant ha de fer l’esforç d’interpretar, seleccionar i relacionar el que veu. L’artista explica que tenia moltes ganes de deixar de treballar contant històries, perquè percep que tot al seu voltant s’ha convertit en relat: des dels productes quotidians fins a la publicitat, tot arriba acompanyat d’una narrativa que es pretén controlar.
En este context, la fotògrafa admet estar cansada d’eixe relat omnipresent i reivindica la necessitat de detindre’s a pensar. Per a Apoteosi Now ha recuperat fotografies que s’havien quedat òrfenes de projectes, encàrrecs o viatges, imatges que no van encaixar en altres sèries però que ací troben un nou lloc. De Middel assenyala que li agrada retornar a la fotografia una dimensió no utilitària, menys sotmesa a l’obligació d’il·lustrar històries concretes o missatges tancats.
La proposta es completa amb una intervenció espacial que transforma l’escala que connecta els dos nivells de la sala en una gran torre de cartó. Esta estructura remet a la Torre de Babel i a les arquitectures precàries del Sud Global, com les del Brasil, país en el qual residix actualment l’artista. La instal·lació introduïx una lectura addicional sobre les relacions de poder, els contextos socials desiguals i la fragilitat de les construccions, tant materials com simbòliques.
Dimensió sostenible i lectura del recorregut
Blanca de la Torre destaca també la dimensió sostenible del projecte, ja que el muntatge s’ha realitzat íntegrament amb caixes de cartó reutilitzades. Este enfocament subratlla la voluntat de treballar amb materials humils i reciclats, en sintonia amb les referències a les arquitectures informals i amb una sensibilitat ambiental que evita produccions efímeres excessivament costoses en recursos.
Un altre gest significatiu de la mostra és la ubicació del text de sala, situat en la segona planta i al final del recorregut. De Middel explica que li crida l’atenció que, en moltes exposicions, s’intente explicar tot abans que el públic experimente les obres, perquè això condiciona la mirada. En Apoteosi Now preferix donar l’oportunitat a les imatges de contar la història primer i deixar que siga l’espectador qui afija i puntualitze després.
Només una vegada completada l’experiència visual, el visitant accedix al text, que funciona més com un tancament reflexiu que com una instrucció prèvia. Amb esta decisió, l’artista reforça la idea que la fotografia pot sostindre per si mateixa el pes del relat, fins i tot quan la mostra es construïx precisament sobre la renúncia a un relat lineal. El conjunt es presenta així com una invitació a mirar més a poc a poc, a qüestionar la lògica de consum ràpid d’imatges i a recuperar un espai de pensament crític enfront del soroll visual quotidià.








