El síndic del PP en Les Corts, Nando Pastor, ha qualificat la imputació de l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero com un colp molt fort que, al seu juí, suposa una maçada directa a la línia de flotació del socialisme valencià i, de manera especial, de la ministra i secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant.
Pastor ha recordat que Morant es presenta com a filla política de Zapatero, ho té com a referent i ha manifestat en diverses ocasions que se sentia molt orgullosa d’ell. Per al dirigent popular, este vincle convertix la imputació de l’expresident en una maçada política per a la ministra, en deixar tocat a qui considera la seua figura de referència dins del partit.
Segona maçada en una mateixa setmana
El portaveu del PP en Les Corts ha emmarcat este cas com la segona maçada de la setmana per al socialisme valencià i, en particular, per a Morant. Ha enllaçat així els resultats de les eleccions andaluses del diumenge, que interpreta com un revés per al PSOE, amb la situació judicial de Zapatero, que vindria a agreujar el clima intern i el nivell d’enfonsament del socialisme en la Comunitat Valenciana.
Segons Pastor, esta concatenació de colps explicaria el nerviosisme i la preocupació que aprecia en la ministra. En la seua opinió, Morant hauria perdut els papers i les formes, fins al punt d’utilitzar les institucions públiques amb finalitats partidistes. Ha criticat que emprara la sala de premsa del Consell de Ministres per a fer campanya electoral com si estiguera en la seu del seu partit, en lloc de limitar-se al seu paper institucional.
El síndic popular ha considerat inaudit que una ministra actue d’eixe mode i l’ha qualificat d’impresentable. Ha afegit que Morant va vindre a dir pràcticament que està utilitzant el seu càrrec en el Govern per a reforçar la seua candidatura a la Generalitat, alguna cosa que, en la seua lectura, confirma que la situació interna del socialisme valencià és delicada.
Segons el parer de Pastor, tot això posa en relleu que el socialisme valencià està tocat i s’ha quedat sense referents sòlids. Per a sostindre esta idea, ha citat diversos noms propis que, segons ha recordat, han perdut pes o credibilitat en els últims temps: José Luis Ábalos, José María Ángel i ara el mateix Zapatero, la imputació del qual considera especialment simbòlica per haver sigut president del Govern.
La visió de Vox sobre la imputació i Plus ultra
Sobre la mateixa qüestió, el síndic de Vox en Les Corts, José María Llanos, ha qualificat l’ocorregut com un fet molt greu, subratllant que es tracta del primer expresident de la democràcia que està imputat pels tribunals per quatre delictes. Este caràcter inèdit reforça, en la seua opinió, la gravetat política i jurídica del cas.
Plans ha assenyalat que la imputació de Zapatero no els sorprén, en recordar que Vox va presentar en 2021 una querella pel suposat rescat de la SEPI a l’aerolínia Plus ultra. Amb això ha volgut remarcar que el seu partit ja venia denunciant eixes decisions econòmiques i que ara l’actuació de la justícia vindria a donar-los la raó, almenys en la necessitat d’aclarir el succeït.
El dirigent de Vox ha insistit que l’assumpte els sembla molt greu de moment en què es va produir el rescat, quan el país estava eixint de la pandèmia i moltes empreses patien encara les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària. En eixe context, ha criticat que es triara per a rebre suport públic a una companyia que, segons ha assenyalat, comptava amb un sol avió i havia realitzat només 880 vols, principalment a Veneçuela.
Plans ha vinculat a més a Plus ultra amb el règim de Nicolás Maduro, al qual s’ha referit com narcodictador, i ha afirmat que per a eixe govern ha estat treballant Zapatero. Segons el seu relat, esta relació reforça les sospites sobre el rescat i el convertix en un assumpte que, més enllà de la seua dimensió econòmica, té un fort component polític i d’imatge per al PSOE i per al mateix expresident imputat.
Així, tant des del PP com des de Vox es presenta la imputació de Zapatero com un punt d’inflexió que debilita al socialisme valencià, qüestiona el lideratge de Diana Morant i reobri el debat sobre la gestió dels recursos públics durant la pandèmia en casos com el rescat de Plus ultra.
