Alberto Moleiro, il·lusió pel Mundial i compromís amb el seu rendiment
Alberto Moleiro, migcampista del Vila-real, es mostra molt il·lusionat davant la possibilitat d’entrar en la llista definitiva d’Espanya per al pròxim Mundial. Assegura que es tracta d’un somni que arrossega des de la infància i subratlla que, si finalment figura entre els triats de Luis de la Font, serà pel rendiment oferit esta temporada i no per la lesió d’altres jugadors.
Em faria molta il·lusió poder anar a un campionat com este amb la meua família i els meus amics, seria un somni. Des de xicotet he somiat poder anar al Mundial. Seria el somni complit, admet el futbolista, que veu en esta crida la culminació a un curs de creixement personal i esportiu.
Moleiro insistix que no vol beneficiar-se dels problemes físics de ningú i recalca que el seu objectiu sempre ha sigut convéncer pel seu joc. Jo mai li desitge gens dolent a ningú ni cap lesió. Crec que si vaig serà pel meu treball i pel meu treball, no per la lesió de cap. Els envie un abraç als jugadors lesionats i espere que es recuperen prompte, afig, recordant que el futbol d’elit conviu diàriament amb el risc de lesió i que això no ha de ser motiu d’alegria per a cap professional.
El jugador canari valora estar en la prellista com un senyal que el cos tècnic compta amb ell i seguix de prop la seua evolució, encara que toca de peus a terra. Explica que no convertiria una possible absència en un colp anímic, sinó en un estímul per a continuar progressant i tornar a intentar-lo en futures convocatòries.
Estic il·lusionat i el dilluns veuré la llista i tant de bo es puga donar. De no estar, no serà una desil·lusió, per a res. Des de xicotet he seguit la selecció en totes estes cites des de casa amb la meua família i els meus amics. De no anar, continuaria fent el mateix. La veuria des de casa i secundant amb el que més, assegura, deixant clar que el seu vincle amb la selecció no depén només de ser convocat, sinó també del seu paper com a aficionat.
Progrés al Vila-real i salt golejador
En la seua primera campanya al Vila-real, Moleiro fa balanç i destaca que el seu major progrés s’ha donat en la faceta golejadora i en la presa de decisions en els últims metres. Considera que ha millorat en el moment de triar entre passe, assistència o tret a porta, un aspecte clau per a un enganxament que ha de marcar diferències prop de l’àrea rival.
En el personal, el canari reconeix que enguany ha suposat un alleujament després del viscut en la temporada anterior, marcada pel descens de Las Palmas i el sofriment esportiu i emocional que va comportar. Contraposa aquella etapa dura amb un curs actual en el qual ha pogut gaudir més del joc, adaptar-se a un nou club i sentir que creix en un entorn competitiu i exigent com el del Vila-real.
Al mateix temps, admet que encara comet errors i que té marge de millora. Per això es fixa com a objectiu continuar polint detalls, guanyar maduresa en la presa de decisions i mantindre la regularitat que li ha permés entrar en les travesses de la selecció. Per al jugador, estar ja en les converses sobre el Mundial és una prova que el treball diari comença a donar fruits.
Mirada al dol amb l’Atlètic i comiat de Marcelino
De cara al tram final de la temporada, Moleiro centra ara la seua atenció en la visita de l’Atlètic de Madrid a la Ceràmica. El Vila-real s’ha assegurat la classificació per a la Lliga de Campions, però l’equip es marca com a objectiu tancar el curs amb una victòria que li permeta acabar tercer i brindar una alegria extra a la seua afició.
Juguem enfront d’un gran rival com l’Atlètic de Madrid, estant els dos barallant pel mateix. Per això ho afrontarem amb molta motivació i moltes ganes, ens ho deixarem tot, avança el migcampista, que assumix que després de certificar el bitllet per a la Champions va poder haver-hi una certa relaxació en les últimes jornades.
Pot ser que ens hàgem deixat anar un poc ara al final, és complicat després d’haver aconseguit un objectiu tan difícil com és la classificació per a la Champions, és factible que hi haja moments de relaxació i t’hages deixat portar després de tantes situacions, analitza. Recorda que han hagut de mesurar-se a rivals que es jugaven la permanència i que en eixos partits el nivell d’intensitat sol ser màxim, la qual cosa pot penalitzar qualsevol mínima desconnexió.
Segons Moleiro, eixa baixada puntual de tensió no es repetirà en el xoc contra l’Atlètic. Sosté que l’equip eixirà amb molta motivació i moltes ganes, decidit a oferir una versió recognoscible davant la seua afició i a demostrar que manté intacta l’ambició malgrat haver complit ja l’objectiu principal de la temporada.
La trobada tindrà a més un component emocional afegit: serà el comiat del tècnic Marcelino. Moleiro li agraïx públicament la seua ajuda i reconeix la incidència que ha tingut en el seu creixement com a jugador des de la seua arribada al Vila-real. Destaca que ha sigut un entrenador que li ha marcat molt, tant en el futbolístic com en el personal, i expressa el seu desig d’acomiadar-li amb una victòria.
Per al canari, el pas de Marcelino ha sigut clau en la seua adaptació a l’equip i a l’exigència del màxim nivell. Explica que sota els seus ordes ha aprés a competir millor, a interpretar diferents moments del joc i a ser més determinant en els metres finals. Per això, a més de voler brindar un triomf a l’afició, veu este últim partit com una manera d’agrair al tècnic la seua confiança i l’impuls que ha donat a la seua carrera.
