El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, assegura que el Govern valencià arreglarà el conflicte educatiu
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, assegura que el Govern valencià arreglarà el conflicte educatiu que ha derivat en una vaga indefinida del professorat i reivindica que existix voluntat de fer-ho. Així i tot, insistix que per a aconseguir un acord és imprescindible que totes les parts s’asseguen a parlar, s’escolten i assumisquen la seua part de responsabilitat en un clima de tensió que, al seu juí, bloqueja qualsevol avanç.
El dirigent autonòmic es deté a parlar amb directors de centres i representants de la federació d’associacions de pares i mares FAMPA a l’eixida de la sessió de control en Les Corts, per la porta posterior del Parlament. El grup de representants de la comunitat educativa es trobava allí després d’intentar registrar 110 dimissions d’equips directius, un gest de protesta vinculat a la vaga indefinida, que no s’ha acceptat al no anar dirigides formalment a la Cambra.
Compromís de diàleg i autocrítica
En eixa conversa, Pérez Llorca subratlla que continuaran negociant i alerta que, si tot es planteja des de l’enfrontament, no s’avança mai. Explica que té la sensació que faça la proposta que faça el Consell, es rebutja per endavant i no es valora, alguna cosa que considera un error perquè impedix identificar punts de consens que podrien desbloquejar el conflicte.
Davant la petició que continuen les converses, després que la consellera d’Educació s’alçara de la taula de negociació en l’última reunió, respon que continuaran negociant. Es mostra amb ganes d’arribar a un enteniment i de planificar les mesures amb una certa estabilitat en el temps. Quan els docents li repliquen que ells tenen encara més ganes d’acord, el president respon que si les dos parts no són capaces de pactar és perquè alguna cosa estan fent mal les dos, la qual cosa al seu juí obliga a canviar el to del debat.
Pérez Llorca crida que tots facen autocrítica i afirma que assumix el 50% de responsabilitat en la falta d’acord. Reitera que és necessari parlar i entendre’s i garantix que el Consell seguirà en la taula de negociació. Assegura a més que no hi ha ni hi ha hagut cap ultimàtum de la Conselleria d’Educació als sindicats per a forçar la firma d’un document concret, amb el que intenta rebaixar la sensació de pressió sobre les organitzacions convocants de la vaga.
El president explica que està ultimant els pressupostos de la Generalitat i que ja ha quantificat el cost econòmic del document que s’havia posat sobre la taula i sobre el que, segons sosté, hi havia un acord aproximat. Es compromet al fet que tot el que finalment es firme es durà a terme, avisant que qualsevol pacte haurà d’encaixar en els comptes públics i en la planificació plurianual que prepare el Consell.
Com a exemple de com avançar, defén que si s’aconseguix un acord en un punt concret, com la simplificació administrativa de les tasques docents, eixe aspecte quede consolidat i no es torne a començar de zero en cada nova reunió. Al seu entendre, si en cada cita es replanteja tot el paquet, es té la sensació de perdre el temps i que les coses no s’arreglaran mai, la qual cosa alimenta la frustració en els centres.
Pérez Llorca subratlla que diàleg hi haurà i que estan disposats a parlar tot el que faça falta. Argumenta que hui no s’ha celebrat una nova reunió amb els sindicats perquè hi havia sessió de control en Les Corts i el Consell ha de complir les seues agendes institucionals, però augura que la negociació es reprendrà la setmana següent. Amb això pretén traslladar la idea que la suspensió d’una trobada concreta no significa ruptura, sinó un ajust de calendari.
Afig que el que porta anys sense fer-se no pot arreglar-ho en un sol any de govern i que serà necessari planificar les mesures en diversos exercicis pressupostaris. Considera que l’ideal és aconseguir principis d’acord que després es desenrotllen en una comissió de seguiment, de manera progressiva i amb avaluació de resultats, perquè la comunitat educativa veja que els compromisos es transformen en canvis reals.
Quan els docents li traslladen la situació dels seus centres, Pérez Llorca atribuïx part dels problemes a decisions de l’anterior responsable autonòmic d’Educació, al qual acusa de firmar la construcció de diversos col·legis sense memòria econòmica suficient. Sosté que es van prometre infraestructures sense dotar-les de recursos, de manera que, segons la seua versió, es van generar expectatives impossibles de complir perquè no hi havia diners reservats.
En eixa mateixa línia, afirma que determinats projectes que es van contractar amb una quantitat molt baixa ara tenen un cost molt superior i que, per exemple, el que abans es pressupostava amb 3 euros ara val 12. Amb este argument tracta de justificar la pressió sobre els comptes educatius i la necessitat de buscar noves partides si es vol mantindre o ampliar els compromisos assumits amb els centres.
El president retrau als presents que, quan demana més finançament al Govern central per a millorar l’educació en la Comunitat Valenciana, ningú el recolza públicament ni se suma a eixa reclamació. Assenyala que els sindicats ja disposen d’un document per a firmar si ho consideren oportú, amb una oferta salarial que, segons recorda, ha sigut acceptada per les organitzacions en altres comunitats malgrat ser molt més baixa. Amb això pretén mostrar que la proposta autonòmica és, al seu juí, competitiva.
Així mateix, deixa clar que no derogarà la llei de llibertat educativa perquè, sosté, l’ha votada la majoria de la societat valenciana a través dels seus representants. Lamenta que s’atribuïsca únicament al Consell la responsabilitat que no existisca un acord educatiu ampli i apunta al fet que també influïxen la postura dels sindicats i la falta de suports a la seua estratègia de finançament davant el Govern central.
En conjunt, el missatge que trasllada Pérez Llorca és que el conflicte educatiu sol es resoldrà amb negociació continuada, cessions mútues i una planificació realista de les mesures, tant en matèria de plantilles i salaris com en inversions i infraestructures, sempre dins dels límits que marquen els pressupostos autonòmics.
