La Generalitat Valenciana estudia interposar un recurs contra el nou Pla Estatal de Vivenda 2026-2030
La Generalitat Valenciana estudia interposar un recurs contra el nou Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 en considerar que invadix competències autonòmiques, introduïx mecanismes de control polític i condiciona el finançament a criteris aliens a la gestió real de la política de vivenda.
Segons el Consell, l’informe del Consell d’Estat ha posat en relleu objeccions que qüestionen tant el repartiment competencial com el mode en què el Govern central planteja supervisar i condicionar l’execució del pla. A partir d’estos advertiments, la Generalitat analitza ara les vies jurídiques per a impugnar la norma estatal si finalment s’aprova en els termes actuals.
Criteris de finançament i repartiment d’esforços
D’acord amb les dades facilitades per la Generalitat, la Comunitat Valenciana es veurà obligada a multiplicar per més de quatre la seua aportació econòmica al nou Pla Estatal de Vivenda, mentres que l’Estat reduirà el seu percentatge de finançament del 70% al 60%. Això implica que, encara que el volum global d’inversió s’incremente, la càrrega pressupostària recaurà en grau més alt sobre les comunitats autònomes.
La vicepresidència de Vivenda denuncia que el model de finançament dissenyat és profundament desequilibrat. L’Executiu central ha anunciat un pla de 7.000 milions d’euros a cinc anys, però exigix a les autonomies que assumisquen una part molt rellevant d’eixe increment. En la pràctica, les comunitats passen de finançar el 30% al 40% del programa, al mateix temps que l’Estat reduïx el seu esforç relatiu, la qual cosa per al Consell contradiu el missatge de què es tracta d’un gran reforç de la inversió estatal.
En el cas concret de la Comunitat Valenciana, el nou Pla contempla uns 798 milions d’euros per als pròxims cinc anys, enfront dels 240 milions del pla anterior. La Generalitat sosté que això multiplica per quatre el seu esforç pressupostari mentres que l’aportació estatal a penes es duplica. A més, subratlla que la contribució de les dos administracions queda pràcticament igualada, malgrat que el pressupost de l’Estat és, segons recalca, molt superior a l’autonòmic i que la Comunitat arrossega un problema històric d’infrafinançament.
El Consell recorda també que la regió ha hagut de fer front en els últims anys a una emergència residencial derivada de la Dana de 2024, la qual cosa ha obligat a destinar recursos addicionals a la reconstrucció i a l’atenció a famílies afectades. Per això, reclama que es tinguen en compte la singularitat i les necessitats extraordinàries del territori tant en el repartiment de fons com en el disseny dels diferents programes de vivenda.
Crítiques a la forma i al fons del Pla Estatal
Des de la Conselleria de Vivenda es retrau al Govern central que el nou Pla Estatal arribe tard, sense consens i traslladant el major esforç econòmic a les autonomies. S’exigix a l’Executiu més responsabilitat i la posada en marxa de solucions considerades reals enfront del que qualifiquen d’imposicions ideològiques, reclamant al mateix temps major diàleg i flexibilitat.
La Generalitat sosté que porta des de desembre de 2024 traslladant propostes concretes al Ministeri i que moltes d’elles no han sigut incorporades al text. A més, critica que les comunitats autònomes no hagen tingut accés al document definitiu abans de la seua aprovació en Consell de Ministres, la qual cosa al seu juí vulnera els principis de cogobernanza i lleialtat institucional.
En este context, considera que no es pot dissenyar la política de vivenda dels pròxims cinc anys sense comptar amb els qui tenen les competències directes i gestionen diàriament les ajudes i promocions de vivenda protegida. Esta falta de participació efectiva en l’elaboració del pla s’interpreta com una recentralització de decisions que, habitualment, corresponen als governs autonòmics.
Un altre dels punts més qüestionats per la Generalitat és el condicionament de l’aportació del Ministeri a l’obligació de convocar amb almenys 30 dies d’antelació a la ministra per a visitar una de les actuacions finançades. El Consell entén que este requisit afig burocràcia innecessària, introduïx un component de visibilitat política que res té a veure amb l’eficàcia de les inversions i genera inseguretat jurídica en la planificació de projectes.
La vicepresidència de Vivenda manté que el nou pla no incorpora mesures eficaces per a abaratir el preu de la vivenda ni per a incrementar de manera substancial l’oferta disponible. Assegura que el focus hauria de centrar-se en facilitar l’accés a la vivenda als qui tenen més dificultats, en lloc d’imposar models que considera excessivament intervencionistes per a les comunitats.
Propostes de la Generalitat i fons europeus
Entre les propostes que la Generalitat afirma haver traslladat sense èxit es troba la reducció de l’IVA vinculat a la vivenda, amb l’objectiu d’abaratir tant la compra com la promoció de nous immobles. També s’han plantejat incentius fiscals per a facilitar la compra o el lloguer i l’ampliació de les ajudes dirigides a jóvens que busquen accedir a una vivenda en municipis de més de 10.000 habitants, on la pressió de preus sol ser major.
Així mateix, el Consell ha reclamat línies específiques per a finançar l’adquisició de sòl destinat a vivenda protegida, amb la idea d’incrementar la reserva de terrenys públics que permeten promoure noves promocions a preus assequibles en els pròxims anys. La Generalitat entén que estes mesures podrien contribuir a augmentar l’oferta i a contindre els preus en el mitjà i llarg termini.
D’altra banda, l’administració autonòmica demana major flexibilitat en els terminis d’execució dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència destinats a vivenda. Recorda que estos recursos van arribar en 2021 i que, quan l’actual Consell va assumir el govern valencià en 2023, encara no s’havien impulsat els projectes necessaris o, en alguns casos, els que existien no reunien les condicions per a resultar viables.
A partir d’este diagnòstic, la Generalitat insistix en la necessitat d’obrir una negociació real sobre el Pla Estatal de Vivenda 2026-2030, ajustar les mesures a la realitat de cada territori i garantir un repartiment de responsabilitats i finançament que, en la seua opinió, resulte més equilibrat entre l’Estat i les comunitats autònomes.
