L’últim punt d’apilament d’enderrocs habilitat després de la dana a Paiporta ha tancat després de la retirada de 58.400 tones de residus acumulats.
En este espai es concentraven sobretot enderrocs i residus voluminosos generats per les obres de reconstrucció de vivendes i locals danyats per les inundacions, que es van utilitzar de manera intensiva en els mesos posteriors a l’episodi de pluges torrencials.
Amb el tancament d’este enclavament, que ha sigut visitat pel vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, la Generalitat dona per conclosa la segona fase del dispositiu extraordinari de retirada de residus derivats de la dana. Aquesta segona fase s’ha centrat en netejar les restes lligades a la reconstrucció, una vegada buidats els danys més urgents en carrers i espais públics.
En el cas concret de Paiporta, la Generalitat ha destinat 58,6 milions d’euros al dispositiu de gestió de residus. D’esta quantitat, 44 milions s’han emprat en la retirada de més de 176.775 tones de residus en tot el municipi, un volum equivalent a les deixalles que genera Paiporta en 24 anys. Aquesta comparació il·lustra la magnitud de la catàstrofe i la pressió extraordinària que ha suportat el sistema de gestió de residus local.
Altres 14,6 milions d’euros s’han dedicat al buidatge i neteja dels punts d’apilament, on s’acumulaven les restes procedents de les obres de reconstrucció. Estos espais es van habilitar com a solució temporal per a concentrar els enderrocs prop de les zones afectades i facilitar la seua retirada progressiva a plantes de tractament, però una vegada superada la fase crítica resulta necessari retornar les parcel·les al seu estat previ i evitar que es convertisquen en abocadors incontrolats.
Punts d’apilament clausurats i nova fase de control local
El conseller ha subratllat que ja s’han tancat tots els punts d’apilament habilitats en els municipis afectats per la dana. Entre ells figuren Albal, Aldaia, Alfafar, Chiva, Gestalgar, Paiporta, Utiel, Xirivella, Turís, L’Alcúdia, Benetússer, Catadau, Catarroja, Montserrat, Picanya, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, Sedaví i Sot de Chera. Amb la clausura d’estos recintes, la gestió diària de possibles residus torna als llits ordinaris i les parcel·les emprades per a l’apilament recuperen progressivament la seua funció original.
Una vegada clausurats estos espais, correspon a les entitats locals evitar nous abocaments en els terrenys que es van utilitzar com a punts d’apilament. Això implica reforçar la vigilància municipal i recordar a veïns i empreses que els residus procedents de futures obres han de canalitzar-se pels circuits habituals, com a ecoparcs o gestors autoritzats, i no depositar-se de manera irregular en els antics recintes d’apilament.
En conjunt, la Generalitat ha mobilitzat 268 milions d’euros per a la retirada i gestió de 1,6 milions de tones de residus generats després de la dana. D’eixe import, 204 milions es van destinar en una primera fase a retirar un milió de tones de residus, una quantitat equivalent a tots els residus que genera la Comunitat Valenciana en un any. Altres 20 milions es van dirigir a la planta dels Fogons, a Quart de Poblet, on es van acumular 240.000 tones de restes.
Durant la segona fase del dispositiu, la Generalitat ha reservat 44 milions d’euros per a retirar 350.000 tones addicionals de residus lligats a les obres de reconstrucció. D’esta manera es completa un procés en dos etapes: una primera d’emergència per a buidar carrers, vivendes i infraestructures i una segona orientada a sanejar punts d’apilament i eliminar els residus generats per les reparacions posteriors.
Les mateixes empreses concessionàries encarregades de la gestió de residus municipals han sigut les responsables d’executar estos treballs, la qual cosa, segons Martínez Mus, ha permés agilitzar les actuacions i assegurar una resposta eficaç. L’experiència prèvia d’estes companyies en la recollida, transport i tractament de residus ha facilitat que pogueren adaptar-se ràpidament al volum extraordinari derivat de la dana.
Paiporta: la zona zero i el repartiment de fons
Paiporta ha sigut el municipi que més fons ha rebut per part de la Generalitat en ser considerada la zona zero de la catàstrofe, amb prop de 210 milions d’euros. D’ells, 79,8 milions s’han destinat a ajudes directes per als damnificats; 41 milions a infraestructures viàries; 11 milions a Metrovalencia; 58,6 milions a la gestió de residus; 13 milions a infraestructures de depuració d’aigua; un milió d’euros a infraestructures sanitàries i 1,47 milions a infraestructures educatives. Este repartiment evidencia que la recuperació ha abastat tant l’atenció immediata a les persones afectades com la reparació del conjunt de servicis essencials del municipi.
En l’àmbit de la mobilitat, la Generalitat ha invertit 41 milions en la recuperació de carreteres danyades per les riuades i més d’11 milions en la reconstrucció de les infraestructures ferroviàries de Metrovalencia afectades a Paiporta. Estes actuacions resulten claus per a restablir les connexions del municipi amb el seu entorn i garantir que veïns i servicis bàsics puguen desplaçar-se amb normalitat.
A més, la Generalitat preveu la construcció d’un centre de dia per a persones majors en el municipi, l’execució del qual s’ha delegat a l’Ajuntament de Paiporta. Este equipament comptarà amb una inversió de 1,97 milions d’euros finançats amb fons europeus MRR, la qual cosa reforça la dimensió social del pla de recuperació i afig un recurs estable que quedarà com a llegat a llarg termini una vegada superades les conseqüències més immediates de la dana.
