La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat dos sentències en les quals desestima els recursos presentats contra el canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana per la seua forma bilingüe Castelló/Castelló. Els recursos havien sigut interposats per la Plataforma per la Llengua i pel portaveu del grup municipal socialista de Castelló.
Els magistrats han rebutjat tots els motius de nul·litat del decret que plantejaven els recurrents, tant els referits al procediment seguit i als seus llits reglamentaris com els relatius a una suposada falta de motivació de la decisió. També descarten que s’haja produït vulneració d’altres lleis o decrets, de manera que el marc jurídic general es considera respectat.
Criteris del TSJCV sobre la doble toponímia
El tribunal recorda que els arguments utilitzats ara per a avalar la doble toponímia ja van ser emprats en 2022 en una altra sentència de la mateixa Secció Quarta. En aquella resolució es va validar el decret de 2019 que aprovava la denominació de la ciutat exclusivament en valencià, la qual cosa, segons el TSJCV, demostra una línia interpretativa coherent sobre les competències en matèria de noms oficials dels municipis.
En eixa sentència prèvia, la Secció Quarta va establir que l’Administració municipal pot promoure, i el Consell decidir, si s’opta per una denominació bilingüe o només en l’idioma cooficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic. D’esta manera, l’òrgan judicial considera que les dos fórmules són jurídicament viables: tant la denominació bilingüe com la denominació únicament en la llengua oficial vinculada a l’àmbit territorial que fixa la normativa autonòmica.
La nova toponímia en castellà i valencià va ser aprovada provisionalment pel Ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana el 30 de maig de 2024. Posteriorment, eixa decisió municipal va ser referendada en última instància pel decret 187/2024 del Consell, aprovat el 17 de desembre del mateix any, la qual cosa va tancar el procediment administratiu necessari per a fer oficial el canvi de nom.
Segons el parer de la Secció Quarta, els acords municipals i el decret del Consell no incorren en arbitrarietat, sinó que s’emmarquen en l’exercici de la discrecionalitat administrativa. Esta discrecionalitat, assenyala el tribunal, està subjecta a elements reglats que en este cas no es consideren vulnerats, per la qual cosa la decisió d’establir la doble denominació es manté dins dels límits legals.
Les dos sentències han sigut notificades a les parts i poden ser recorregudes en cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Eixe eventual recurs permetria un nou pronunciament, ja en l’àmbit estatal, sobre l’abast de les competències autonòmiques i municipals en matèria de toponímia oficial, encara que de moment el criteri fixat pel TSJCV reforça la validesa del model bilingüe per a Castelló/Castelló.
