Un jutjat de Majadahonda assenyala el 4 de novembre per al juí de paternitat
Un jutjat de Majadahonda, a Madrid, ha assenyalat el pròxim 4 de novembre per a celebrar el juí de paternitat promogut per Ricardo D., un professor de música de 52 anys que viu a València i que sosté, després de més d’una dècada recopilant proves, que és fill del compositor Juan Carlos Calderón.
El demandant va iniciar el procediment en 2015, després d’anys de dubtes i de recaptar indicis sobre el seu origen biològic. Des de llavors el cas s’ha anat prolongant en el temps per diferents incidències processals, fins a desembocar ara en una vista oral clau en la qual es decidirà si la Justícia reconeix o no la filiació reclamada.
Resistències a les proves d’ADN
Segons explica l’advocat del professor, el lletrat sevillà Fernando Osuna, el procés s’ha topat amb contínues negatives dels presumptes germans del demandant a col·laborar amb el jutjat. Els tres fills reconeguts del compositor han sigut citats fins a nou ocasions per a sotmetre’s a proves d’ADN, però mai han arribat a fer-ho, al·legant diferents excuses en cada requeriment.
En un intent d’avançar en la investigació, la defensa del professor va arribar a aportar al procediment el resultat d’unes proves biològiques obtingudes per un detectiu, que hauria arreplegat objectes amb restes dels presumptes germans sense que estos foren conscients. No obstant això, el jutge va rebutjar incorporar eixa anàlisi a l’expedient en entendre que no complia les garanties exigides en un procés de filiació.
Davant esta situació, l’advocat del demandant sosté que podria entrar en joc l’article 767.4 de la Llei d’Enjudiciament Civil. Aquesta norma permet declarar la filiació entre fill i pare quan concorren indicis suficients i s’aprecia una negativa injustificada a col·laborar amb la Justícia per part dels qui poden aclarir els fets. En la pràctica, este precepte actua com una via per a evitar que la falta de cooperació dels possibles familiars bloquege indefinidament este tipus de procediments.
Entre els indicis que la defensa considera rellevants destaca, segons el lletrat, la gran semblança física entre Ricardo i Juan Carlos Calderón. Segons el parer de la part demandant, esta similitud reforça la tesi de la paternitat, especialment quan s’analitza al costat d’altres elements recaptats durant els últims anys.
Un altre dels pilars de la demanda són els testimoniatges de persones que van conéixer al compositor i que asseguren disposar d’informació sobre la suposada relació que hauria mantingut amb la mare del professor valencià. Estes declaracions, subratlla l’advocat, han sigut determinants en altres casos de paternitat i podrien resultar de nou clau en aportar detalls sobre com i quan s’hauria produït eixe vincle.
Relació en una gira europea i possibles efectes sobre l’herència
En la seua denúncia, Ricardo exposa que la seua mare, dedicada llavors al món de l’espectacle com a cantant, corista i ballarina de ballet clàssic, va conéixer a Juan Carlos Calderón durant una gira per Europa. Segons la seua versió, la trobada entre els dos s’hauria produït a Viena, a Àustria, i d’eixa relació hauria nascut l’ara demandant en 1974.
Encara que el juí se celebrarà a Madrid, la vida del presumpte fill es desenrotlla a València, on treballa com a professor de música en un institut. Aquesta dada, segons el seu entorn, ha marcat la seua trajectòria professional, que s’ha orientat precisament cap a l’àmbit musical en el qual va destacar el compositor càntabre.
Si la demanda prospera i es dicta una sentència que reconega la paternitat, Ricardo passaria a ser considerat fill de ple dret de Juan Carlos Calderón. Això suposaria la seua incorporació al grup d’hereus, amb accés a la quarta part de l’herència que en el seu moment va ser repartida entre els tres fills ja reconeguts. En la pràctica, significaria reordenar el repartiment patrimonial ja efectuat i ajustar les participacions de tots els descendents.
Una part substancial del llegat del compositor està lligada als drets d’autor generats per les seues cançons, gestionats per la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE). Estos drets es liquiden en diversos pagaments a l’any a favor dels hereus i es mantenen vigents fins a 70 anys després de la defunció de l’autor, per la qual cosa constituïxen una font d’ingressos prolongada en el temps.
En el cas de Juan Carlos Calderón, mort el 25 de novembre de 2012, la SGAE continuarà abonant als seus hereus les quantitats corresponents fins al 24 de novembre de 2082. De confirmar-se judicialment la paternitat reclamada, Ricardo s’incorporaria a este repartiment durant tot eixe període, la qual cosa afig un important component econòmic a una decisió que, abans de res, busca aclarir la seua identitat familiar i l’origen del seu naixement.
