El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha presentat davant el Tribunal Suprem una querella contra la secretària general del PSPV-PSOE i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, arran de les acusacions de corrupció que la dirigent socialista va dirigir contra ell en relació amb la privatització de la sanitat.
Segons el seu entorn, la querella es va interposar dimecres passat 20 de maig, després que el conseller confirmara la seua decisió de seguir avant amb el procediment. La iniciativa judicial es produïx després del fracàs de l’intent previ de resolució mitjançant un acte de conciliació, al qual Morant no va acudir malgrat haver sigut convocada per al 2 d’abril.
La defensa de Gómez havia sol·licitat eixe acte de conciliació com a pas previ a la via penal, amb la intenció d’oferir a la ministra la possibilitat de rectificar públicament. En l’escrit presentat per a justificar la petició es detallen les declaracions que consideren lesives i se subratlla que l’absència de Morant en la citació esgotava, segons el parer del conseller, les opcions de solució extrajudicial del conflicte.
Acusacions per la privatització sanitària
En la documentació aportada per la defensa es recorda que el passat 4 de febrer Morant va acusar el conseller d’estar lucrant-se amb la privatització de la sanitat i d’aparéixer, segons les seues paraules, sempre darrere de tot el que té a veure amb l’empresa Ribera Salut. Estes manifestacions s’interpreten com una imputació directa que Gómez estaria obtenint beneficis personals derivats de decisions de gestió sanitària.
L’escrit afig que, un dia després, el 5 de febrer, la dirigent socialista va tornar a atribuir al conseller conductes de caràcter delictiu. Per a la defensa, estes noves declaracions no s’enquadren en una crítica política genèrica ni en una valoració ideològica pròpia del debat públic, ni tampoc en una opinió emparada per la llibertat d’expressió, sinó en una imputació personal i concreta de fets que podrien constituir delictes.
En eixes intervencions públiques, detallen els representants legals del conseller, Morant va atribuir a Gómez un lucre personal indegut lligat a l’exercici del seu càrrec, així com conductes corruptes relacionades amb la privatització de la sanitat i una relació qualificada d’irregular i espúria amb una empresa concreta del sector sanitari, Ribera Salut. La defensa sosté que, pel seu contingut i severitat, estes afirmacions transcendixen la crítica política i afecten de ple a l’honorabilitat del responsable autonòmic de Sanitat.
A partir d’esta anàlisi, l’equip jurídic de Gómez conclou que les manifestacions descrites encaixen plenament en el delicte de calúmnies, en entendre que s’està imputant al conseller la comissió de delictes de corrupció sense que existisca resolució judicial que l’avale. Per això, considera que l’acte de conciliació convocat a l’abril era l’última oportunitat perquè Morant es retractara i evitara que es presentara una querella criminal, amb les possibles conseqüències penals, civils i reputacionals associades a un procediment davant el Tribunal Suprem.
Denúncia paral·lela del PSPV-PSOE davant la Fiscalia
En paral·lel a esta ofensiva judicial del conseller, el PSPV-PSOE va presentar el mes de febrer passat una denúncia davant la Fiscalia provincial de València contra Marciano Gómez, la directora general del Grup Ribera Salut, Sonia Hernández, i el gerent de la Clínica de Benidorm, Juan David Gómez. Eixa denúncia se centra en la gestió sanitària i en les decisions adoptades entorn de les concessions.
En l’escrit remés a la Fiscalia, els socialistes assenyalen que existixen clars interessos en conflicte entre el conseller i membres de la cúpula de Ribera Salut, concessionària a la qual, segons detallen, se li va prorrogar il·lícitament la gestió del Departament de Salut Elx-Crevillent. Al seu juí, eixa pròrroga hauria suposat una greu pèrdua per a les arques públiques en un context en el qual, sempre segons la denúncia, existia familiaritat entre les parts implicades.
La denúncia afig que les pràctiques en la gestió sanitària podrien esdevindre, si s’acrediten els fets, en una sèrie de possibles delictes: negociacions prohibides i conflicte d’interessos, administració deslleial, corrupció en els negocis i prevaricació administrativa, així com delictes contra la salut pública, malversació i omissió dels deures de supervisió per part de la Generalitat. Amb este text, el PSPV-PSOE pretén que el Ministeri Públic investigue si l’actuació del conseller i dels responsables de l’empresa sanitària es va ajustar a la legalitat o va vulnerar les normes que regulen la gestió dels recursos públics i la prestació de servicis sanitaris.
La coexistència de la querella de Gómez davant el Tribunal Suprem i de la denúncia del PSPV-PSOE davant la Fiscalia de València il·lustra la creixent tensió política i jurídica entorn del model de privatització sanitària i al paper de l’empresa Ribera Salut. Els dos procediments, encara en fases inicials, marcaran els pròxims mesos en l’àmbit sanitari i polític valencià, condicionant el debat sobre la gestió dels servicis de salut i el control de l’ús de fons públics.
