El dibuixant valencià Paco Roca dona un gir al seu registre temàtic en el seu nou còmic El viatge, que arribarà a les llibreries el 28 de maig. En esta novel·la gràfica decidix centrar-se en les relacions de parella, en les ruptures i en com eixes experiències marquen la vida, recolzant-se tant en vivències pròpies com en les del seu entorn més pròxim.
L’autor, Premi Nacional del Còmic en 2008 i responsable de títols com L’abisme de l’oblit, Arrugues o La casa, veu com El viatge fa el salt al cinema fins i tot abans de publicar-se. Productores com Estela Films i Pólvora Films han adquirit els drets audiovisuals a partir d’uns primers esbossos, convençudes del potencial d’una història íntima que s’articula entorn de la conversa i la reflexió més que als grans girs dramàtics.
Roca explica que gaudix de la sort de poder crear els còmics que li abellixen a cada moment. Sense haver-ho planejat, la seua trajectòria alterna projectes més documentals i històrics amb uns altres netament personals i introspectius. En esta ocasió, com ja li va succeir amb La casa després d’una vivència molt concreta, va sentir la necessitat d’ordenar emocions i experiències a través d’un còmic. Considera que posar per escrit i en vinyetes allò que li resulta especial pot ajudar al fet que els lectors també es vegen reflectits i troben les seues pròpies respostes.
Una reflexió sobre ruptures i relacions llargues
El punt de partida del viatge se situa en una ruptura sentimental que l’autor va viure fa anys. Encara que al principi no pensava transformar-la en un còmic, va anar prenent notes per a registrar eixe moment que, en plena crisi, es viu com una cosa quasi dramàtica, però que amb el temps es col·loca en altra perspectiva. Per als qui es dediquen a comptar emocions i la realitat, eixes anotacions servixen com a material de base per a futures històries.
Roca observa a més que moltes persones de la seua mateixa franja d’edat es trobaven en situacions similars: parelles en crisis, relacions que arribaven a la seua fi o noves històries sentimentals que sorgien després d’una separació. Eixa repetició de patrons li va portar a prendre consciència del pes que tenen les relacions de parella en la vida de qualsevol i a pensar que el que li estava ocorrent podia ser un tema d’interés general, un punt de partida vàlid per a reflexionar sobre com estimem, com canviem i què decidim conservar o deixar arrere.
En El viatge, tot este material es canalitza a través de Fran, el protagonista, que es veu atrapat a la Patagònia perquè el seu vol ha sigut cancel·lat. Eixa espera forçosa es convertix en l’espai perfecte perquè repasse les seues relacions, especialment les de llarg recorregut, i tot el que comporten: rutines, expectatives, crisis, decisions ajornades i pors compartides. El personatge utilitza eixe temps mort per a pensar en els moments clau de la seua vida sentimental i fer-se preguntes incòmodes que normalment es posterguen en el dia a dia.
Mescla d’experiències reals i ficció
L’autor del tresor del Cigne Negre o Retorn al Edén assenyala que, per a construir El viatge, va prendre fragments de les seues pròpies relacions, de les seues ruptures i de situacions que ha conegut, i els va combinar amb altres casos i elements inventats. El resultat és una mescla de realitat íntima, històries alienes i ficció que li permet allunyar-se de l’autobiografia pura, però sense renunciar a una base emocional molt recognoscible. D’esta manera, el còmic manté un to pròxim i versemblant alhora que es reserva la llibertat de crear escenes i personatges que condensen vivències distintes.
L’elecció de la Patagònia com a escenari no és casual. Roca recorda que en una gira per l’Uruguai i l’Argentina el seu vol va ser cancel·lat i l’aerolínia va recol·locar als passatgers en un hotel. Durant els dies d’espera, els afectats menjaven junts i compartien converses sobretot tipus de temes, generant una espècie de bambolla aïllada de la rutina habitual. Eixa sensació li va semblar un bon punt de partida per a situar un còmic sobre personatges que, de sobte, es veuen obligats a parar i mirar la seua vida des de fora.
No obstant això, reconeix que en Buenos Aires sempre hi ha múltiples estímuls i és difícil sentir un aïllament complet. Per això va decidir buscar dins de l’Argentina un paisatge que amplificara eixa idea de soledat i distància que viu el protagonista. La Patagònia, associada per a molts lectors als escenaris remots de les novel·les de Jules Verne, oferia just eixa mescla d’immensitat, silenci i frontera que encaixa amb l’estat anímic de Fran. Per a documentar-se, el dibuixant va viatjar allí durant deu dies, observant l’entorn que després traslladaria a les vinyetes per a subratllar visualment la introspecció del personatge.
Adaptació cinematogràfica en marxa
Abans que El viatge arribe a les llibreries, la seua adaptació cinematogràfica ja està en preparació. Els drets audiovisuals es van comprar a partir dels primers esbossos, en una operació impulsada pel seu editor i facilitada per una conversa casual amb un productor. Encara que en eixe moment l’obra encara estava en procés i solo es podia intuir el seu abast, les imatges inicials van bastar per a despertar l’interés de les productores. Roca considera que, una vegada acabat, el còmic s’ha enriquit tant en matisos gràfics com en profunditat emocional.
El dibuixant admet que li sembla un repte portar a la pantalla una història molt íntima i centrada en el diàleg, sense un gran drama extern com ocorria a La casa. El sorprén que hi haja qui aposte per relats d’este tipus, basats més en els matisos dels personatges que en els colps d’efecte. No obstant això, està convençut que precisament en eixes històries tan personals sol residir l’universal: a mesura que avancen, aconseguixen connectar amb el públic perquè parlen de vivències comunes, encara que el seu plantejament semble senzill.
En paral·lel, Roca manté en cartera diversos projectes. El seu pròxim treball confirmat serà un nou còmic al costat del periodista valencià Rodrigo Terrasa, amb qui ja va col·laborar en L’abisme de l’oblit, obra la pròpia adaptació de la qual cinematogràfica també està pendent. Si bé encara no pot revelar massa detalls, avança que se situarà en un altre moment històric i tornarà a combinar periodisme i narrativa gràfica per a rescatar un fet real que els dos consideren molt interessant i sobre el qual a penes s’ha parlat, mantenint així la línia d’explorar temes de fons a través del còmic.
