Fa a penes cinc mesos, Luís Castro i Carlos Espí eren dos noms quasi desconeguts en el futbol espanyol. Hui, en canvi, s’han convertit en els grans protagonistes d’una permanència que el levantinismo ja associa directament al seu treball. L’entrenador portugués, que va assumir la banqueta amb l’equip afonat en la classificació, i el davanter valencià, que va irrompre amb una ratxa golejadora decisiva, han canviat el destí d’un Llevant que va arribar a veure la salvació molt lluny i que acaba el curs en Primera Divisió.
Un canvi de destí amb un missatge d’ànim
Quan Castro va aterrar a València, als seus 46 anys, ho va fer amb el pes recent d’un acomiadament al Nantes i amb dubtes sobre la seua poca experiència en el futbol europeu. Així i tot, l’aposta del propietari, Pepe Danvila, va ser ferm malgrat el mal inici del tècnic en la lliga francesa. La decisió, que llavors molts miraven amb recel, s’ha revelat com un encert total en convertir a Castro en el recanvi idoni després de l’etapa de Julián Calero.
L’impacte del portugués va ser immediat. En el seu primer partit de 2026, en el Pizjuán de Sevilla, el Llevant es va imposar a domicili i va obrir una etapa que pocs podien imaginar tan exitosa. Mesos després, l’equip tornava a la capital andalusa per a celebrar en La Cartoixa una permanència que semblava improbable a l’hivern. El Llevant de Castro ha firmat un 2026 brillant, amb 32 punts en 21 partits, xifres que reflectixen una línia ascendent constant i un rendiment propi de zona tranquil·la.
Castro no sols va aportar resultats, també un missatge clar que es va anar consolidant dins i fora del vestuari. El seu lema ‘jo crec’ va passar de ser una simple declaració d’intencions a convertir-se en un eslògan per al club i l’afició. En un context en el qual abundaven els motius per al pessimisme, eixa convicció va ajudar a sostindre l’ànim del grup i a mantindre viu l’objectiu de la salvació fins i tot en els moments més complicats.
Perquè el Llevant va arribar a veure’s a set punts de la permanència entre les jornades 24 i 25, una distància que en plena temporada sol interpretar-se com quasi definitiva. No obstant això, l’equip va aconseguir canviar la dinàmica recolzat en una connexió creixent amb la graderia del Ciutat de València. Eixe vincle es va traduir en resultats: el Llevant ha guanyat sis dels seus últims set partits a casa, convertint el seu estadi en un bastió que va espentar cap a la remuntada.
Un camí amb pedres
El trajecte no va ser lineal. Febrer es va convertir en un avís seriós de les dificultats del projecte, amb quatre derrotes consecutives que van reavivar els dubtes. En eixe tram, una de les crítiques recurrents cap a Castro es va centrar en la seua aparent falta de confiança en Etta Eyong, el golejador camerunés que havia brillat a l’inici del curs però que va firmar un 2026 molt més discret. L’absència del davanter en els onces va obrir un debat sobre les decisions del tècnic i la seua gestió de les figures més destacades del vestuari.
La resposta va estar en la gespa amb la irrumpció de Carlos Espí. L’ariet valencià, que no havia tingut protagonisme en l’arrancada de la temporada, va aprofitar les oportunitats que se li van presentar. El seu primer gol va arribar en el debut de Castro al gener i no va ser fins a mitjan febrer quan es va consolidar com a titular, coincidint amb l’absència de Etta per la Copa d’Àfrica i amb la lesió de Brugué. Lluny de notar la pressió, Espí va transformar eixes circumstàncies en una ocasió irrepetible per a fer-se un buit en l’equip.
Des de llavors, la seua producció golejadora va canviar la cara del Llevant. Espí ha firmat onze punts en el curs, deu d’ells en les tretze últimes jornades, i s’ha convertit en el màxim realitzador del conjunt granota. Eixa ratxa final explica en bona part la permanència: els seus gols han arribat en els moments en els quals el marge d’error era mínim i l’equip necessitava eficàcia màxima en l’àrea rival.
El davanter ha vist porta en triomfs clau: va marcar en les victòries davant Sevilla (0-3), Getafe (1-0) i Real Mallorca (2-0), i va anotar doblets en els partits guanyats enfront d’Esportiu Alabés (2-0) i Real Oviedo (4-2). També va ser decisiu en els empats enfront de Girona (1-1) i Rayo Vallecano (1-1). Només en dos ocasions el Llevant va perdre quan Espí va marcar, en el camp del Vila-real (5-1) i en la derrota assumible davant el Betis (2-1), que va arribar amb la permanència ja encarrilada i va tindre un sabor menys amarg.
El rendiment d’Espí ha tingut eco en tota la competició. La pròpia LaLiga va destacar recentment que el valencià és el quint jugador del campionat amb millor faig una mitjana de golejador, una dada que el situa únicament per darrere de quatre atacants d’elit: Mbappé, del Reial Madrid, i Raphinha, Ferran Torres i Lewandowski, del FC Barcelona. Per a un futbolista de només 20 anys, esta comparació reflectix el nivell de la seua explosió i l’impacte de la seua aparició en la màxima categoria.
El seu bon moment no ha passat desapercebut en l’àmbit de la selecció. Espí ha sigut inclòs en la prellista d’Espanya per al Mundial, un reconeixement que confirma el seu creixement en temps rècord. La possibilitat que figure en la llista definitiva ja no es considera una fantasia, i la unflada levantinista ho ha fet seu amb un crit clar en La Cartoixa: ‘Espí selecció’, una consigna que resumix l’orgull per un dels talents sorgits a casa.
Més enllà d’Espí, el treball de Luís Castro també s’ha recolzat en l’aposta per la joventut. Form a t en les categories inferiors del Benfica i campió de la Youth League amb el club lisboeta, el tècnic ha traslladat a València la seua confiança en la pedrera. Des de la seua arribada ha donat protagonisme a jóvens com Tunde, de 20 anys, Paco Cortés, de 18, o Tai Abed, de 21. En un club condicionat per una situació econòmica limitada, disposar d’un entrenador que mira cap avall i confia en els jugadors del filial és un avantatge competitiu clau per a sostindre el projecte en Primera.
El futur del Llevant: permanència i pròxima temporada
El futur del Llevant es construïx ara sobre eixa base. Castro afronta el repte de modelar una plantilla encara més adaptada a la seua idea per a la pròxima temporada, amb la permanència ja assegurada i el suport d’un vestuari que ha respost al seu missatge. Una de les incògnites principals serà saber si podrà continuar comptant amb Carlos Espí, assenyalat ja per diversos clubs europeus després de la seua irrupció. El Llevant, per part seua, s’agarra al seu contracte fins a 2028, amb opció d’ampliació en les pròximes setmanes i una clàusula de rescissió de 25 milions d’euros.
Entre la fermesa de Castro des de la banqueta i la inspiració golejadora d’Espí en l’àrea rival, el Llevant ha passat de veure la salvació a set punts a certificar-la amb una remuntada que pocs preveien. Una temporada que va començar amb dubtes i desconfiança acaba amb dos noms propis que simbolitzen l’esperança d’un club que mira al futur amb més arguments que mai.
