La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València rebutja el recurs de Cecilia Herrero
La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València ha rebutjat el recurs presentat per la regidora de Vox a València Cecilia Herrero contra el seu processament per un presumpte delicte d’odi. Amb esta decisió, el tribunal confirma que existixen indicis suficients per a portar-la a juí per diversos missatges que la Fiscalia considera racistes i discriminatoris publicats en xarxes socials.
Els magistrats conclouen que hi ha indicis racionals de criminalitat atribuïbles a l’edil i, amb el suport exprés del fiscal, desestimen la seua impugnació. Este pas processal acosta la causa a l’obertura de juí oral, en el qual es determinarà si els missatges difosos vulneren la normativa penal sobre delictes d’odi.
Petición de la Fiscalia per a una pena de 3 anys
El mes de gener passat es va fer públic que la Fiscalia Provincial sol·licitarà una pena de 3 anys de presó per a Herrero. L’acusació es basa en la difusió reiterada, durant diversos anys, de missatges dirigits contra persones migrants, el col·lectiu LGTBI i persones amb discapacitat a través de la xarxa social Twitter, actualment denominada X, en el període comprés entre 2020 i 2024.
Segons el relat del ministeri públic, estos missatges s’haurien difós de forma continuada durant almenys quatre anys i des de diversos comptes oberts al públic, sense restriccions d’accés. Eixe caràcter públic i sostingut en el temps és un dels elements que la Fiscalia considera especialment rellevants, en entendre que amplifica l’impacte dels continguts i la seua capacitat de generar rebuig social cap a determinats grups.
Denúncia de Compromís i adhesió del PSPV
Els fets van ser denunciats inicialment per Compromís a l’abril de 2024. Posteriorment, el PSPV es va sumar a l’acció aportant més missatges a la Fiscalia, la qual cosa va ampliar el material analitzat pel ministeri públic. Amb estes aportacions, l’acusació sosté que es va configurar un patró de conducta reiterada, no fets aïllats.
La Fiscalia sosté que Herrero hauria utilitzat els seus perfils en xarxes per a propagar rebuig, menyspreu, hostilitat i animadversió cap a diversos col·lectius protegits. En el seu escrit s’assenyala que es tractaria de missatges amb expressions vexatòries, deshumanitzadores i estigmatitzadores contra persones migrants, especialment d’origen magrebí o musulmà, així com contra persones LGTBI, racialitzades i amb discapacitat.
Per això, atribuïx a la processada la presumpta autoria d’un delicte comés en ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, tipificat en l’article 510 del Codi Penal. Este precepte castiga la incitació a l’odi i l’hostilitat contra grups per raons com l’origen, la religió, l’orientació sexual o la discapacitat. De manera alternativa, la Fiscalia planteja també una qualificació menys greu dins del mateix article, en concret l’apartat 510.2.
En conseqüència, la primera petició de pena és de 3 anys de presó i una multa de dotze mesos amb una quota diària de 20 euros. De manera subsidiària, en cas que el tribunal s’incline per la qualificació menys greu, se sol·licita una condemna d’un any i dos mesos de presó i una multa de huit mesos. En els dos escenaris, l’acusació reclama a més la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant el mateix temps que dure la pena privativa de llibertat.
L’escrit detalla que l’acusada gestionava comptes en xarxes amb milers de seguidors, configurades sense restriccions i accessibles per a qualsevol usuari. Des d’eixos perfils s’haurien difós de manera massiva i indiscriminada missatges dirigits a estigmatitzar a persones migrants i a altres col·lectius protegits, de manera que la Fiscalia aprecia una voluntat d’aconseguir a un públic ampli.
Entre els exemples arreplegats en l’acusació s’inclouen respostes a publicacions de mitjans de comunicació i d’altres usuaris en les quals s’empren termes despectius cap a persones migrants. En eixos missatges es reclama la seua expulsió del país, es qüestiona la identitat de menors estrangers no acompanyats i s’aboquen comentaris humiliants sobre persones LGTBI i amb discapacitat, configurant un conjunt d’expressions que el ministeri públic enquadra en el tipus penal d’odi.
L’acusació subratlla la reiteració d’estes expressions durant anys i el seu caràcter públic, la qual cosa, al seu juí, augmenta el potencial d’estos missatges per a alimentar prejuís i reforçar estereotips negatius contra els col·lectius assenyalats.
Reacció política del PSPV i reclam d’actuació immediata
Després de conéixer-se que es manté el processament d’Herrero, el portaveu del PSPV-PSOE en el consistori, Borja Sanjuan, s’ha dirigit públicament a l’alcaldessa, Maria José Catalá. Sanjuan ha afirmat que no fa falta esperar a una sentència per a considerar que el racisme és incompatible amb formar part del Govern municipal.
El dirigent socialista ha insistit que, al seu juí, la principal responsabilitat política recau sobre l’alcaldessa, a la qual retrau haver decidit mantindre en l’Executiu local a una regidora que, segons sosté, ha realitzat acusacions molt greus contra la població migrant.
Sanjuan ha afegit que, ara que Herrero és pròxima a asseure’s en la banqueta, considera indefensable que continue gestionant recursos públics. Per este motiu, ha reclamat a l’alcaldessa que deixe de mirar cap a un altre costat i actue de manera immediata per a apartar-la del Govern municipal mentres es resol la causa penal.
