El València Basket es va emportar una victòria clau de la pista del Casademont Zaragoza (86-98) en un partit d’alta tensió que va aclarir l’horitzó taronja en la lluita per la segona plaça de la Lliga Endesa i va complicar encara més la permanència del conjunt aragonés.
El xoc va arrancar amb un Casademont bla arrere però sostingut per l’encert ofensiu de Gabriel Olaseni, que va dominar la zona i va permetre als locals manar en el marcador en els primers compassos. El València no va trobar el tir exterior en eixe inici i va viure diversos atacs erràtics des del perímetre, la qual cosa va donar aire als saragossans mentres la defensa visitant ajustava marques.
Amb el pas dels minuts, el guió va començar a canviar. El conjunt de Pedro Martínez va castigar els problemes del Casademont per a tancar el rebot defensiu i va trobar avantatges a partir de segones oportunitats. El treball coral visitant va anar inclinant el dol i un triple sobre la botzina de Brancou Badio va tancar el primer quart amb un 23-27 que reflectia millor la superioritat creixent del València en el joc.
Un segon parcial d’intercanvi continu
El segon parcial es va convertir en un intercanvi continu de colps. El Casademont va elevar la seua agressivitat, va trobar en el capità Santi Yusta una referència exterior i va aconseguir igualar el xoc amb un triple ple de ràbia (37-37) que va encendre al Príncep Felip. Olaseni va continuar imposant-se prop del cércol i Jaime Fernández va aportar criteri i punts des del perímetre, la qual cosa va permetre als locals mantindre’s de tu a tu davant un rival amb major profunditat de banqueta.
Per part del València Basket, la resposta va arribar des de la circulació de pilota i l’aportació repartida de quasi tota la rotació. Omari Moore i Sergio de Larrea van assumir pes anotador, els dos amb huit punts i valoracions de dos dígits abans del descans, demostrant la capacitat taronja per a generar avantatges des de diversos focus. El primer temps es va tancar amb un ajustat 49-50 que evidenciava el poder ofensiu dels dos equips i deixava tot per decidir per a la represa.
La segona mitat es va obrir amb defenses més dures i menys concessions fàcils. El ritme, no obstant això, es va mantindre molt alt i l’intercanvi de canastres va reaparéixer prompte. El València va afinar la punteria des del triple, mentres que el Casademont va continuar castigant en la pintura amb un Olaseni imparable, que va acabar firmant 25 punts i 18 de valoració, xifres que ho van convertir en el gran referent local.
Els avisos del tercer quart
En este context, el partit va entrar en una fase de màxima igualtat. Bojan Dubljevic, que havia tingut un paper discret fins llavors, va empatar des de la línia de personal (62-62) a poc més de dos minuts del final del tercer quart. Lluny d’afonar al València, eixe arreón local va servir d’avís per als de Pedro Martínez, que van reaccionar amb un parcial demolidor per a tancar el període amb set punts de renda, 64-71, el màxim avantatge fins a eixe moment.
Últim quart de màxima tensió
Res més arrancar l’últim acte, un triple de Jean Montero va elevar la diferència fins als nou punts i va encendre totes les alarmes en el Casademont. Els saragossans necessitaven una reacció immediata per a no veure com el partit s’escapava i, amb ell, part de les seues opcions de salvació.
La resposta va arribar des del caràcter. Porta Bell-Haynes, molt discret durant bona part del xoc, va assumir responsabilitats, va atacar amb decisió i va liderar un parcial que va tornar a ficar als rojillos en la baralla fins a col·locar-se a només un punt (74-75) amb quasi set minuts per disputar-se. El pavelló va recuperar la fe i la trobada va entrar en un tram en el qual cada possessió pesava com una llosa per als dos bàndols.
No obstant això, el major ofici i la qualitat del València Basket van acabar inclinant definitivament la balança. Cinc punts consecutius de Kameron Taylor i un triple de De Larrea van firmar un parcial de 0-8 (74-83) que va silenciar de colp el Príncep Felip i va deixar molt tocat al Casademont. Un altre encert des del perímetre del jove base taronja va estirar la bretxa fins als deu punts, una diferència quasi insalvable a eixes altures.
El conjunt aragonés es va negar a rendir-se i encara va aconseguir acostar-se a quatre punts de desavantatge, però cada intent de remuntada trobava resposta immediata del València. Mancant dos minuts, una nova urpada visitant va elevar la renda fins als onze punts (81-92), certificant un castic massa dur per a un Casademont que havia competit a gran nivell durant bona part de la nit.
En els instants finals, el València Basket va administrar el seu avantatge amb maduresa, va aprofitar els espais que deixava la defensa local a la desesperada i va tancar el triomf amb el 86-98 definitiu. La victòria dona oxigen als de Pedro Martínez en la seua carrera per la segona plaça de la Lliga Endesa i reforça la seua confiança en el tram decisiu de la temporada.
Per al Casademont Zaragoza, en canvi, la derrota suposa un colp anímic i classificatori: ja no depén de si mateix per a evitar el descens i es veu abocat a jugar-se la permanència en una autèntica final a domicili davant el Riu Breogán. El bon joc mostrat durant molts minuts va quedar aombrat per un desenllaç en el qual els aragonesos van tornar a pagar cars els seus problemes per a tancar el rebot i contindre el talent ofensiu rival.
En el pla individual, a més del dominant Olaseni, van destacar per als locals Santi Yusta, amb 13 punts i moments clau des del triple, i Jaime Fernández, que va aportar 12 punts eixint des de la banqueta. Al València, l’anotació va estar molt més repartida: Kameron Taylor es va anar fins als 18 punts, De Larrea va firmar 16 amb enorme impacte en els instants decisius, i Badio i Pradilla van completar actuacions sòlides, en una nit en la qual el bloc va tornar a ser el principal argumente visitant.
