El preu de la vivenda ha augmentat un 13% en la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre de 2026, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Este increment ha sigut superior a la mitjana estatal, que s’ha situat en el 12,2% en el mateix període, i confirma que l’habitatge continua encarit tant en la Comunitat Valenciana com al conjunt d’Espanya.
A nivell estatal, el preu de la vivenda ha encadenat 45 trimestres consecutius a l’alça. Els sis últims trimestres han registrat increments superiors al 12%, encara que la taxa general s’ha moderat set dècimes respecte al registre anterior. Açò indica que els preus continuen pujant amb força, però lleugerament més lent que fa uns mesos.
Pel que fa al tipus d’habitatge, la vivenda de segona mà ha sigut la que més s’ha encarit. Entre abril i juny, el seu preu ha pujat de mitjana un 12,9% en Espanya. Este segment acumulava ja tres trimestres seguits amb taxes superiors al 13%, cosa que mostra una demanda molt intensa sobre el parc existent.
En canvi, la vivenda nova ha moderat el ritme de pujada. El seu preu ha crescut un 7,4% en taxa interanual, la seua variació més baixa des del primer trimestre de 2023. Tot i això, es manté clarament en terreny positiu, fet que confirma que comprar obra nova continua sent cada volta més car.
L’INE recorda que estes pujades arriben després que el preu de la vivenda arrancara 2026 amb un augment del 12,9% en el primer trimestre. A més, 2025 va tancar amb un increment mitjà del 12,7%. Per tant, l’encariment de l’habitatge no és puntual, sinó una tendència que s’arrossega des de fa diversos trimestres.
Segons les mateixes dades, el mercat continua condicionat per la falta de vivendes disponibles per a venda. Hi ha poca oferta per a atendre una demanda que es manté alta, cosa que continua pressionant els preus a l’alça. Esta situació complica cada vegada més l’accés a l’habitatge, especialment per als jóvens i per a les persones amb menys recursos econòmics.
Augment trimestral del 3,4%
Si es compara amb el trimestre anterior, el primer de 2026, el preu de la vivenda també ha pujat. L’increment ha sigut del 3,4% en taxa intertrimestral, la qual cosa reforça la idea que la tendència alcista continua molt viva durant tot l’any.
Per tipus de vivenda, la de segona mà torna a registrar el major repunt en este període curt. Els seus preus han crescut un 3,7% respecte als tres mesos previs, el seu augment trimestral més elevat en un any. Este comportament assenyala que la pressió compradora se centra sobretot en el mercat de vivenda usada.
En el cas de l’obra nova, la pujada trimestral ha sigut més moderada. El preu ha augmentat un 1% respecte al primer trimestre de 2026. Tot i ser un increment menor, continua sumant al conjunt de l’alça anual i manté la vivenda nova en una senda clarament ascendent.
Amb estos moviments, el preu de la vivenda ha pujat un 7% en el que va d’any. El major augment correspon de nou a la vivenda de segona mà, amb una alça acumulada del 7,4%. La vivenda nova també s’ha encarit, encara que una mica menys, amb un increment del 4,6% des de principis de 2026.
Subides generalitzades en totes les autonomies
Les dades de l’INE mostren que els preus de la vivenda han crescut en totes les comunitats i ciutats autònomes en el segon trimestre del 2026. Totes han registrat pujades de doble dígit, excepte Navarra, on l’augment ha sigut alguna cosa menor.
Els majors increments s’han donat en la ciutat autònoma de Ceuta, amb un 15,2%. A continuació apareixen Asturias, amb un 15%; Castilla y León, amb un 14,8%; Aragón, amb un 14,6%, i La Rioja i Murcia, amb un 14,4% en cada cas. Estes zones se situen entre les que més han vist encarar-se l’habitatge en l’últim any.
Per damunt de la mitjana estatal també destaquen els avanços de Melilla, amb un 13,8%; Baleares, amb un 13,7%; Cantabria, amb un 13,5%; la Comunitat Valenciana, amb el citat 13%; la Comunidad de Madrid i Galicia, amb un 12,9% en cada territori, i Extremadura, amb un 12,8%. Totes estes comunitats i ciutats autònomes se situen en el grup amb més pressió alcista sobre els preus.
Per davall de la mitjana estatal, però igualment amb pujades destacables, es troben Andalucía, amb un 11,9%; Castilla-La Mancha, amb un 11,7%; Canarias, amb un 11%; Cataluña, amb un 10,1%; el País Vasco, amb un 10%, i Navarra, que tanca la taula amb un 9,5%. Encara que estes dades són més baixes, continuen reflectint un encariment clar de la vivenda.
Canvi de l’any base de l’índex
L’INE ha recordat també que, a partir del primer trimestre de 2026, l’any base o any de referència d’aquesta estadística passa a ser 2025. Açò significa que tots els càlculs es reescalen sobre este nou any de referència, per tal d’actualitzar l’índex a l’evolució recent del mercat.
D’esta manera, l’índex de preus de vivenda harmonitzat també canvia el seu període de referència a 2025. Este ajust dóna compliment al Reglament del Parlament Europeu i del Consell, que establix que els índexs harmonitzats i els seus subíndexs s’han de reescalar cada deu anys. L’objectiu és mantindre’ls alineats amb l’estructura actualitzada del mercat.
L’informe de l’INE coincidix amb altres anàlisis recents del sector. La taxadora Tinsa ha estimat que el preu mitjà de la vivenda, nova i usada, ha pujat un 15,2% en el segon trimestre de l’any en taxa interanual. Segons la seua anàlisi, es tracta del major avanç des de mitjans de 2006, en plena ‘bombolla’ immobiliària, i és 11,8 punts superior a la inflació registrada en el mateix període.
