El Tribunal d’Instància de València ha acordat l’obertura de juí oral contra la regidora de Vox a l’Ajuntament de València Cecilia Herrero per un presumpte delicte d’odi vinculat a la difusió reiterada de missatges contra diferents col·lectius protegits a través de la xarxa social X, abans coneguda com a Twitter.
En l’acte notificat a les parts, el magistrat titular de la plaça número 15 de la Secció d’Instrucció assenyala que l’Audiència Provincial serà l’òrgan competent per a enjudiciar la causa. Amb este pas, el procediment abandona la fase d’investigació i s’encamina ja cap a un juí en el qual es valorarà si l’activitat de l’edil encaixa en els tipus penals d’odi arreplegats en el Codi Penal.
El jutge emplaça a l’acusada al fet que comparega en un termini de tres dies assistida per advocat i procurador. Una vegada formalitzada esta compareixença, se li donarà trasllat de les actuacions perquè presente el seu escrit de defensa en un termini de deu dies, moment en el qual podrà rebatre els fets i la qualificació jurídica plantejada per l’acusació.
Qualificació penal i petició de penes
L’instructor dirigix la causa contra Herrero per un delicte comés en ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, previst i penat en els articles 510.1 a), 510.3, 510.5 i 510.6 del Codi Penal. De manera alternativa, i dins del mateix precepte penal, contempla també la possible aplicació dels articles 510.2 a), 510.3, 510.5 i 510.6, la qual cosa obri la porta a una qualificació menys greu en funció de com es valoren els fets en el juí.
La Fiscalia Provincial sol·licita una condemna de tres anys de presó per a la regidora per la difusió reiterada de missatges d’odi contra persones migrants, persones LGTBI i persones amb discapacitat en la xarxa social X entre els anys 2020 i 2024. El ministeri públic entén que, durant almenys quatre anys, l’acusada va utilitzar de manera continuada diversos comptes oberts al públic per a fer arribar estos continguts a un nombre elevat d’usuaris, aprofitant que es tractava de perfils amb milers de seguidors i sense restriccions d’accés.
D’acord amb l’acusació, eixos missatges tenien com a finalitat propagar el rebuig, el menyspreu, l’hostilitat i l’animadversió cap a diferents col·lectius especialment protegits per la legislació penal. La Fiscalia sosté que a través d’expressions vexatòries, deshumanitzadores i estigmatitzadores s’hauria buscat fomentar l’odi i l’hostilitat, encaixant esta conducta en el delicte previst en l’article 510 del Codi Penal.
En conseqüència, la primera petició de pena formulada per la Fiscalia és de tres anys de presó i una multa de dotze mesos, amb una quota diària de 20 euros. De manera subsidiària, i en cas que el tribunal considere una qualificació menys greu dins del mateix article 510.2 del Codi Penal, el ministeri públic sol·licita una condemna d’un any i dos mesos de presó i una multa de huit mesos.
En els dos escenaris, l’acusació interessa a més la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix període que la pena de presó que, si és el cas, s’impose. Esta mesura implicaria que, de ser condemnada, l’edil no podria exercir càrrecs públics durant eixe temps, afectant directament la seua condició de representant municipal.
Origen de la causa i contingut dels missatges
Els fets es remunten a una denúncia inicial presentada a l’abril de 2024 per Compromís, que va posar en coneixement de la Fiscalia diversos missatges publicats des de comptes vinculats a Herrero. Posteriorment, el PSPV es va sumar al procediment i va aportar nous continguts perquè foren valorats pel ministeri públic, la qual cosa va ampliar el material analitzat en la investigació.
Segons les acusacions i la Fiscalia, els comptes gestionats per la regidora estaven obertes sense restriccions i s’utilitzaven per a difondre de manera massiva i indiscriminada missatges dirigits a estigmatitzar a persones migrants, especialment d’origen magrebí o musulmà, així com a integrants del col·lectiu LGTBI, persones racialitzades i persones amb discapacitat. El caràcter públic d’estos perfils hauria incrementat l’abast dels missatges, en permetre que qualsevol usuari poguera accedir a ells i compartir-los.
Entre els continguts arreplegats en les denúncies figuren respostes a publicacions de mitjans de comunicació i d’altres usuaris de la xarxa social en les quals s’empren termes despectius cap a persones migrants, es reclama la seua expulsió del país, es qüestiona la identitat de menors estrangers no acompanyats i s’aboquen comentaris vexatoris sobre persones LGTBI i persones amb discapacitat. Estes respostes s’haurien integrat en debats oberts en la plataforma, contribuint, segons l’acusació, a estendre discursos dirigits a assenyalar i culpabilitzar a estos col·lectius.
Amb l’obertura de juí oral, correspondrà ara a l’Audiència Provincial determinar en la vista oral si l’actuació de la regidora constituïx un delicte d’odi conforme a l’article 510 del Codi Penal i, si és el cas, decidir sobre la pena i les mesures accessòries que pogueren aplicar-se.
