Un augment del 18,7% i la xifra més alta des que hi ha registres
Un total de 299.732 estrangers residents a Espanya van adquirir la nacionalitat espanyola en 2025, la qual cosa suposa un augment del 18,7% respecte a l’any anterior i marca la xifra més alta des que hi ha registres. D’eixe total, 32.388 noves nacionalitats van correspondre a persones que residixen en la Comunitat Valenciana, la qual cosa confirma el pes d’esta autonomia en la integració de població estrangera.
Estes dades procedixen de l’Estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) des de 2013. La sèrie acumulada permet comprovar com, any rere any, les concessions de nacionalitat s’han anat incrementant fins a aconseguir en 2025 el seu màxim, reflex del creixement i consolidació de comunitats estrangeres assentades al país.
El perfil: més dones i edats centrades en el període laboral
Quant al perfil dels qui van obtindre la nacionalitat, en 2025 van ser més les dones que els hòmens. Elles van representar el 55,4% de les noves persones nacionalitzades enfront del 44,6% d’ells. Esta diferència suggerix una major presència femenina en els processos de regularització i arrelament, especialment en franges d’edat laboralment actives.
Per edats, el grup més nombrós va ser el de 30 a 39 anys, seguit pel de 40 a 49 anys. Es tracta, per tant, de persones en plena etapa laboral i familiar, la qual cosa indica que la nacionalització es produïx en un moment clau per a l’estabilitat professional i personal. L’adquisició de la nacionalitat, en estos casos, facilita l’accés a ocupacions més estables i a drets en igualtat de condicions amb la població espanyola d’origen.
L’any d’arribada més freqüent entre els qui van aconseguir la nacionalitat espanyola en 2025 va ser 2019. Això implica que, de mitjana, estes persones van tardar al voltant de sis anys a obtindre la nacionalitat, un període que encaixa amb els terminis legals habituals per a la tramitació per residència. Eixe marge de temps reflectix tant els requisits normatius com la pròpia duració dels procediments administratius.
Modes d’adquisició i situació de residència
Quant als modes d’adquisició de la nacionalitat espanyola, 253.836 casos es van produir per residència, la via més habitual per a les persones que porten un temps vivint legalment al país. Altres 45.715 casos es van registrar per opció, una modalitat que es dirigix principalment a menors de 20 anys que estan o han estat subjectes a la pàtria potestat d’una persona espanyola, o els progenitors de la qual hagueren sigut espanyols i hagueren nascut a Espanya.
L’estadística assenyala a més que una part significativa dels qui es van nacionalitzar ja havia desenrotllat pràcticament tota la seua vida en territori espanyol. Un de cada sis nous espanyols, el 17,6%, havia viscut sempre a Espanya, amb 52.886 casos comptabilitzats. Després d’este grup, l’origen més freqüent entre els qui es van nacionalitzar va ser Colòmbia, amb 37.094 persones, i a continuació Veneçuela, amb 35.428.
En el conjunt de les 299.732 persones que van adquirir la nacionalitat espanyola en 2025, un 16,7% havia residit sempre a Espanya, mentres que el restant 83,3% havia viscut prèviament a l’estranger abans d’establir-se al país. Esta combinació evidencia la coexistència de trajectòries molt diverses: des dels qui han crescut a Espanya fins als qui s’han assentat en edat adulta després d’una etapa migratòria.
Insight: El predomini del pas previ per l’estranger (83,3%) mostra que la naturalització continua vinculada a trajectòries migratòries llargues i a processos d’arrelament progressiu.
El Marroc, Colòmbia i Veneçuela lideren els països d’origen
Per països d’origen, la nacionalitat més freqüent entre els qui van obtindre l’espanyola en 2025 va ser la marroquina, amb 42.114 casos. Li van seguir Colòmbia, amb 37.712 noves nacionalitzacions, i Veneçuela, amb 36.271. Estos tres orígens concentren una part destacada del total i reflectixen la importància de les comunitats marroquina, colombiana i veneçolana en el conjunt de la població estrangera resident.
Després d’ells, també van registrar xifres elevades Hondures, amb 20.745 noves nacionalitats, el Perú (15.920), Cuba (14.390), l’Equador (13.689), l’Argentina (11.291), República Dominicana (9.915) i Nicaragua (8.951). La llista mostra un predomini de països llatinoamericans, la qual cosa guarda relació amb la presència històrica d’estes comunitats a Espanya i amb els llaços lingüístics i culturals que faciliten els processos d’integració.
Catalunya i Madrid concentren quasi la mitat de les noves nacionalitats
Per territoris, Catalunya i la Comunitat de Madrid van concentrar quasi la mitat de les adquisicions de nacionalitat espanyola en 2025. Catalunya va registrar 70.933 nous espanyols i la Comunitat de Madrid, 69.566. Entre les dos van sumar el 46,9% de totes les nacionalitzacions, un pes que està lligat a la seua condició de principals pols d’atracció econòmica i demogràfica.
A continuació es va situar la Comunitat Valenciana, amb 32.388 noves nacionalitats, seguida d’Andalusia, amb 27.538. Després d’estes grans autonomies van aparéixer el País Basc (14.230), Canàries (13.366), Castella-la Manxa (10.596), la Regió de Múrcia (9.747), Aragó (9.378), Balears (9.236), Castella i Lleó (9.164), Galícia (8.344), Navarra (4.867) i Cantàbria (3.204).
En l’extrem oposat es van situar les comunitats amb menor nombre d’adquisicions: La Rioja, amb 1.719, i Extremadura, amb 1.764. En conjunt, la distribució territorial revela una concentració de les noves nacionalitats en les autonomies amb major presència de població estrangera i major dinamisme econòmic, mentres que les regions amb menor nombre de residents estrangers registren també xifres més reduïdes de naturalitzacions.
