L’Estat transferirà enguany a les comunitats autònomes un total de 170.300 milions d’euros en concepte de lliuraments a compte i liquidació de 2024, la qual cosa suposa un augment del 7,7% respecte a l’exercici anterior i marca, de nou, la xifra més alta registrada en el sistema de finançament autonòmic. Estes transferències són el principal canal a través del qual l’Estat garantix que les autonomies puguen sostindre servicis bàsics com a sanitat, educació o servicis socials, de manera que cada increment té un impacte directe en l’estabilitat dels seus pressupostos.
Segons les dades facilitades pel Ministeri d’Hisenda, les comunitats de règim comú, és a dir, totes excepte Navarra i el País Basc, rebran este any 157.731 milions d’euros en lliuraments a compte. Esta quantia suposa un 7% més que en 2025 i consolida una tendència de creixement continuat en el finançament autonòmic. Els lliuraments a compte són avançaments que l’Estat realitza amb base en previsions d’ingressos tributaris i posteriorment s’ajusten amb la liquidació de l’exercici, per la qual cosa este augment indica que el Govern espera una recaptació més elevada.
El ministre d’Hisenda, Arcadi Espanya, ha subratllat que la suma de lliuraments a compte i liquidació ha crescut un 64% respecte a l’últim pressupost aprovat per l’anterior Govern del PP en 2018. Amb esta comparació ha volgut remarcar que, en menys d’una dècada, les comunitats gestionen molts més recursos procedents del sistema estatal de finançament, la qual cosa els permet tindre major marge per a afrontar l’increment de costos en servicis públics i les demandes derivades del creixement de la població.
Espanya ha atribuït este volum de recursos tan elevat a les polítiques econòmiques impulsades per l’actual Executiu, que, segons ha assenyalat, han permés aconseguir nivells d’ús de 22,3 milions de persones ocupades i una taxa d’atur per davall del 10%. El raonament del Ministeri és que un mercat laboral més dinàmic genera majors ingressos públics via imposats i cotitzacions, la qual cosa es tradúx en més fons tant per a l’Administració General de l’Estat com per a les comunitats autònomes. D’eixe mode, el bon comportament de l’ocupació es convertix, segons el parer de l’Executiu, en un pilar de la millora del finançament territorial.
Una xifra històrica també per a entitats locals
En paral·lel al reforç del finançament autonòmic, el Govern ha xifrat en 29.247 milions d’euros les transferències destinades enguany a les entitats locals, la qual cosa representa un increment del 8,8% respecte a 2025 i un 67,5% més que en 2018. Es tracta també d’un màxim històric per a ajuntaments i diputacions, que depenen en gran manera d’estos recursos per a finançar servicis municipals, manteniment urbà i inversions bàsiques.
El reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres incorpora, a més, mesures específiques per a respondre a una de les principals demandes de comunitats i ajuntaments: la possibilitat de realitzar inversions financerament sostenibles. En la pràctica, això significa que els municipis que van tancar 2025 amb superàvit pressupostari podran destinar part d’eixe excedent a determinats projectes sense que computen a l’efecte de la regla de gasto, una limitació que habitualment restringix l’ús de romanents encara que existisquen recursos disponibles.
En concret, més de 2.540 entitats locals podran emprar 3.168 milions d’euros en inversions relacionades amb el clavegueram, l’impuls a la indústria, l’energia, el comerç, la Protecció Civil o diverses infraestructures, entre altres destins. Amb això, el Govern busca que els superàvits municipals no queden immobilitzats i es transformen en actuacions visibles per a la ciutadania, com la millora de xarxes de sanejament, equipaments industrials o actuacions per a reforçar la resposta davant emergències.
Hisenda ha introduït, per primera vegada, un règim excepcional que permet destinar part d’eixos romanents a polítiques de vivenda no sols en 2025, sinó també durant els quatre anys següents, sense necessitat d’aprovar cada exercici una nova habilitació legal. Esta continuïtat pretén donar estabilitat als programes de vivenda a nivell local, en permetre una planificació plurianual i facilitar que els ajuntaments dissenyen projectes més ambiciosos de rehabilitació, construcció o adquisició d’immobles per a ús social.
Mentres el Govern defén el reforç del finançament territorial mitjançant estes xifres rècord i les noves flexibilitats per a les entitats locals, el debat polític s’ha intensificat entorn del futur model de finançament autonòmic. El Ministeri d’Hisenda ha anunciat la seua intenció d’iniciar de manera immediata reunions bilaterals amb totes les comunitats autònomes per a abordar la reforma del sistema i ha enviat cartes a les conselleries d’Hisenda de les autonomies de règim comú, així com a Ceuta i Melilla, per a concertar dates.
No obstant això, diversos governs autonòmics del PP han rebutjat participar en este format bilateral i sostenen que el Consell de Política Fiscal i Financera ha de ser l’òrgan central per a negociar qualsevol canvi. Els executius d’Andalusia, Múrcia, La Rioja, Aragó i Castella i Lleó han expressat que un assumpte que afecta el conjunt del país ha de tractar-se en un marc multilateral, on totes les autonomies estiguen representades al mateix nivell i puguen debatre les conseqüències del nou model sobre els seus recursos.
El Govern andalús ha reiterat que no acudirà a cap trobada bilateral per a acordar el nou sistema i ha recordat que ja va deixar clara esta posició en l’última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. La Junta de Castella i Lleó també ha rebutjat la via bilateral i ha defés que el futur model es negocie entre tots, la qual cosa, al seu juí, reforça la transparència del procés i evita acords particulars que puguen percebre’s com a desequilibrats.
Des de Múrcia, la portaveu de l’Executiu regional, Marisa López, ha insistit que la seua comunitat, a la qual definix com la pitjor finançada del sistema actual, només accepta abordar la reforma en un marc multilateral. Considera que només així es pot corregir la situació que denuncien des de fa anys i garantir que el nou repartiment de fons responga a criteris objectius que tinguen en compte la població, la dispersió o les necessitats específiques de cada territori.
En la mateixa línia, el portaveu del Govern de La Rioja, Alfonso Domínguez, ha assenyalat que el que és de tots ha de negociar-se en òrgans en els quals estiguen representats tots i cada un dels ciutadans. Per part seua, el conseller d’Hisenda d’Aragó, Roberto Bermúdez de Castro, ha qualificat d’impossible la tirada avant del sistema de finançament que, segons la seua visió, baralla l’Executiu central, i ha reclamat un diàleg assossegat que, considera, no es dona en les circumstàncies polítiques actuals.
No totes les autonomies compartixen el rebuig a les reunions bilaterals. El Govern de Castella-la Manxa ha acollit positivament la proposta del Ministeri d’Hisenda, concebuda per a avançar en un nou model. Després de confirmar que acudirà quan siga convocada, la Junta ha defés que este enfocament degué haver-se seguit des del principi, la qual cosa interpreta com una oportunitat per a aclarir les posicions de cada territori i accelerar els acords.
El debat sobre la reforma del sistema de finançament també ha rebut l’atenció d’entitats econòmiques. El Cercle d’Economia ha valorat la proposta del Govern i, a través de la seua presidenta, Teresa García-Milà, ha sostingut que la corresponsabilitat fiscal no ha de veure’s com un afebliment, sinó com un enfortiment de les comunitats. Al seu juí, el model plantejat pot agradar més o menys, però és positiu que es prenga com a base per a la negociació.
García-Milà ha recordat que el nou sistema podria beneficiar a moltes autonomies, no sols a Catalunya, i ha instat el PP a considerar la proposta i entrar a negociar. En paral·lel, el Ministeri d’Hisenda manté el compromís de convocar pròximament un Consell de Política Fiscal i Financera, que seria el pas previ a l’aprovació pel Consell de Ministres de la reforma del sistema i a l’inici del tràmit parlamentari, amb l’objectiu que el nou model quede aprovat abans de final d’any.
