Un treballador de la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ), responsable del Sistema Automático de Información Hidrológica (SAIH), ha declarat com a testimoni en la causa judicial per la DANA que va colpejar la Comunitat Valenciana que era responsabilitat d’Emergències interpretar les dades de pluja i cabals, que l’anàlisi del risc ja està previst en el Pla d’inundacions i que el sistema va funcionar sense fallades tècniques durant aquella jornada.
Este tècnic ha explicat que va estar connectat al Cecopi la vesprada del 29 d’octubre de 2024 i que, quan es va incorporar a la sala de comandament l’aleshores president de la Generalitat, Carlos Mazón, al voltant de les 20.30 hores, va tindre la sensació que anava perdut, com si hagueren posat allí un extraterrestre, perquè va caldre repetir tota la informació de nou davant dels presents.
Segons fonts que han estat presents en la declaració, quan se li ha preguntat si eixa repetició d’informació podria haver retardat la presa de decisions, este testimoni ha respost que no, perquè està convençut que les decisions més rellevants es van adoptar abans de l’arribada de Mazón a la sala de coordinació.
Crítiques a la gestió del Cecopi i als temps de reacció
El tècnic del SAIH també ha mostrat la seua sorpresa pel fet que fora Mazón qui diguera que ja era tard, que estaven tots cansats i que convocara la continuació de la reunió per a les 6 del matí del dia següent, en lloc de mantindre la coordinació de manera continuada davant de la situació de risc.
Respecte al funcionament del SAIH, ha detallat que és un sistema que s’utilitza de manera habitual per a la gestió dels recursos hídrics i per a mesurar els cabals dels rius i barrancs, i ha remarcat que durant aquella jornada va operar sense incidències tècniques, de manera que la informació sobre pluja i cabals estava disponible.
En relació amb el desenvolupament del Cecopi, ha dit que li va cridar l’atenció que no es convocara amb 12 o 24 hores d’antelació, ja que, segons ha afirmat, hi havia base tècnica suficient per a fer-ho abans. També ha criticat els diversos recessos que, sempre segons la seua versió, va ordenar l’aleshores consellera Salomé Pradas, durant els quals les persones connectades telemàticament es quedaven sense senyal de vídeo i d’àudio.
Ha afegit igualment que li va sorprendre que les persones que dirigien la reunió desconegueren quins municipis es trobaven aigües avall de la presa de Forata, una infraestructura hidràulica que en aquells moments es veia amenaçada per la forta tromba d’aigua que havia rebut.
Alertes a la població i decisions sobre evacuacions
Segons ha relatat este testimoni, Pradas els va informar, cap a les 19.00 hores, de la seua intenció d’enviar dos missatges d’alerta a la població: un de caràcter general per a tota la província i un altre específic per a la Hoya de Buñol i la Ribera Alta, zones especialment exposades a possibles desbordaments.
En este punt, el tècnic ha assenyalat que ell mateix va demanar que en eixes alertes s’inclogueren també l’Horta Sud i la Ribera Baixa, perquè també es podien veure afectades per l’augment dels cabals aigües avall.
A més, ha confirmat que va ser l’aleshores responsable del Consorcio Provincial de Bomberos, José Miguel Basset, qui va rebutjar la possibilitat d’ordenar evacuacions preventives per la DANA, en considerar que això podia generar problemes importants de trànsit i seguretat a les carreteres en un moment de greu inestabilitat meteorològica.
Conclusions destacades per fonts de la defensa de Pradas
Fonts de la defensa de Pradas han destacat d’esta declaració que, segons la seua lectura, s’ha confirmat que des de la CHJ no van informar Emergències de dades ja interpretades o valorades dels caudalímetres ni dels pluvimètrics, com consideren que era la seua obligació en funció del protocol d’avisos de la CHJ, incorporat a la causa.
Estas mateixes fonts han subratllat la falta d’informació per part de la CHJ sobre cabals o pluges en el si del Cecopi, tot i que, segons apunten, era un deure de l’organisme en qualitat de membre del comité assessor i del grup de seguiment del risc, d’acord amb el contingut del Pla d’inundacions.
Investigació judicial i documentació per a entendre els protocols
La investigació judicial sobre la gestió de la DANA continua avançant amb declaracions tècniques i polítiques per aclarir com es van prendre les decisions i si es va complir tot el que establixen els protocols d’emergència. Altres compareixences previstes i la documentació aportada ajudaran a concretar si es van avaluar correctament els escenaris de risc i si les alertes a la població es van emetre en temps i forma.
Per a entendre millor com activen les administracions els dispositius d’emergències davant fenòmens extrems, es pot consultar el contingut relacionat en la secció de succesos de València Diari [/successos]. Així mateix, el Pla especial davant el risc d’inundacions de la Comunitat Valenciana està disponible a la web oficial de la Generalitat, on es detallen els protocols i els rols de cada organisme en aquests episodis [https://www.gva.es].
