El preu de la vivenda ha pujat un 12,9 % en el conjunt d’Espanya en el primer trimestre de 2026, però l’augment és encara més pronunciat en la Comunitat Valenciana, on arriba al 14,3 %, en un context de 44 trimestres seguits de pujades i amb dificultats creixents per a accedir a una casa, sobretot per a jóvens i famílies amb menys recursos, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Per tipus de vivenda, la de segona mà és la que més s’encarix en estos tres primers mesos de 2026. A escala estatal puja un 13,5 %, mentres que en la Comunitat Valenciana l’augment arriba al 14,9 %, la seua major alça des que existixen registres en esta sèrie estadística.
Vivenda de segona mà i vivenda nova
La vivenda nova també continua encarit-se, encara que a un ritme menor. En el conjunt d’Espanya, el preu puja un 9,1 % interanual, i en el cas concret de la Comunitat Valenciana l’augment és del 10,7 %.
Segons l’INE, en el cas de la vivenda nova es tracta de la taxa més baixa des de finals de 2023, encara que continua sent una pujada notable en un escenari ja molt tensionat.
Context del mercat i actualització tècnica de l’índex
Estas variacions es produïxen després que en 2025 el preu mitjà de la vivenda pujara un 12,7 %. El mercat continua marcat per la falta de vivendes disponibles per a cobrir una demanda creixent, cosa que manté la pressió a l’alça sobre els preus.
La combinació de poca oferta i molta demanda complica encara més que amplis sectors de la població, especialment els més jóvens i les llars amb ingressos més baixos, puguen accedir a una vivenda en condicions assumibles.
A partir del primer trimestre de 2026, l’any base o any de referència d’esta estadística de l’INE passa a ser 2025. Este canvi suposa una actualització tècnica de l’índex perquè s’ajuste millor a la realitat actual del mercat immobiliari.
A més, el nou any de referència fa coincidir esta sèrie amb l’índex de preus de vivenda harmonitzat, que també es reescala a 2025 en compliment del Reglament del Parlament Europeu i del Consell, que obliga a actualitzar els índexs harmonitzats i els seus subíndexs cada deu anys.
Puja també respecte al trimestre anterior
Si es compara l’evolució amb el trimestre immediatament anterior, el quart de 2025, el preu de la vivenda intensifica la seua tendència a l’alça. En taxa intertrimestral, l’augment és del 3,5 % en el conjunt d’Espanya, mentres que en la Comunitat Valenciana la pujada és lleugerament menor, del 3,3 %.
Tant la vivenda nova com la de segona mà encadenen pujades en este període. A escala estatal, els dos tipus creixen al mateix ritme, un 3,5 % respecte a l’últim trimestre de 2025.
En la Comunitat Valenciana, en canvi, el comportament és lleugerament diferent: la vivenda nova augmenta un 2,5 %, mentres que la usada ho fa un 3,5 %, cosa que reforça el paper de la vivenda de segona mà com a principal impulsora de la carestia.
Acceleració de l’inici de 2026
Este increment trimestral del 3,5 % a Espanya suposa una acceleració respecte al creixement de l’1,8 % registrat en el quart trimestre de 2025 en comparació amb els tres mesos previs. Això confirma que l’inici de 2026 arriba amb una escalada més intensa dels preus, sense senyals clars de moderació.
Per als lectors interessats a seguir l’evolució del mercat immobiliari valencià, es pot consultar també l’anàlisi d’altres dades recents en la secció d’economia de València Diari, per exemple en la peça [sobre l’impacte dels tipus d’interés en la compra de vivenda](/economia/impacte-tipus-interes-compra-vivenda).
Pujades de dos dígits en totes les comunitats
L’INE detalla que els preus de la vivenda registren taxes anuals positives en totes les comunitats autònomes i ciutats autònomes en el primer trimestre de 2026, i que totes les variacions són de doble dígit. Açò significa que, en cap territori, la pujada és inferior al 10 %.
Les majors alces de preus es donen en Aragón i la Región de Murcia, amb un 15,6 % en els dos casos. Estes comunitats encapçalen el rànquing de pujades i reflectixen un mercat especialment tensionat.
Per damunt de la mitjana estatal del 12,9 % també destaquen les pujades de Castilla y León i la ciutat autònoma de Ceuta, amb un 14,9 % en els dos territoris. A continuació se situen Asturias, la Comunitat Valenciana i La Rioja, totes tres amb un 14,3 %.
Després apareixen Cantabria, amb un 14 %; Illes Balears i Madrid, amb un 13,6 %; Galícia, amb un 13,5 %; Andalucía, amb un 13,3 %, i Melilla, amb un 13,2 %.
Els menors augments, encara que igualment superiors al 10 %, es localitzen en País Vasco, amb un 10,3 %, i en Navarra i Cataluña, amb un 10,5 % en els dos casos. Malgrat ser les pujades més baixes del quadre autonòmic, continuen indicant una clara escalada de preus en un context generalitzat d’encariment.
Metodologia i cobertura de l’estadística
Segons puntualitza l’INE, per al càlcul d’este índex es té en compte al voltant del 95 % de les compravendes de vivendes realitzades en el trimestre. Esta ampla cobertura permet que l’estadística siga una referència sòlida per a analitzar la situació real del mercat.
Este enfocament garanteix que l’evolució recollida reflectisca de manera acurada el comportament del sector en el període estudiat.
Evolució de les compravendes de vivenda
L’organisme estadístic ha informat també recentment que la compravenda de vivendes va intensificar la seua caiguda en març, amb un descens del 2,2 % interanual i un total de 61.295 operacions registrades. Este nou retrocés consolida un primer trimestre de 2026 en negatiu, després de les baixades de gener, del 5 %, i de febrer, del 0,5 %.
La combinació d’un volum de compravendes que disminuïx lleugerament amb uns preus que continuen pujant a ritmes de dos dígits dibuixa un escenari complex. D’una banda, apunta a una demanda que es va refredant, però, de l’altra, evidencia que la limitació de l’oferta i altres factors, com la situació financera de les llars o el cost del sòl i de la construcció, continuen impulsant l’encariment de la vivenda.
Per a obtindre més detalls tècnics sobre la metodologia i les sèries completes, es pot consultar directament la informació de l’índex de preus de vivenda disponible al web oficial de l’INE (https://www.ine.es).
La informació publicada permet seguir l’evolució de l’indicador amb la sèrie completa i el detall de cada criteri de càlcul.
