El grup de recerca de Gestió i Restauració d’Ecosistemes Terrestres i Marins (GRE) de la Universitat d’Alacant (UA) ha dissenyat una boia flotant electromagnètica que permet allunyar les meduses del litoral generant un efecte dissuasiu immediat sobre el seu moviment natatori, de manera que s’espanten de les zones protegides sense patir danys ni deixar residus en el medi marí.
Segons ha explicat la UA, el desplaçament de les meduses es basa en pulsacions rítmiques mitjançant les quals contrauen la seua umbrela i creen un flux d’aigua que els permet avançar i mantindre la posició. Este mecanisme és essencial per a la seua mobilitat i per a decidir si s’acosten o s’allunyen d’una zona determinada.
Mecanisme de funcionament de la boia
Amb la generació controlada de camps electromagnètics al voltant de la boia és possible reduir el nombre de pulsacions que realitzen les meduses. Quan això passa, disminuïx la seua capacitat de moviment i els costa més mantindre’s en un punt concret, per la qual cosa acaben deixant l’àrea influenciada pel dispositiu.
D’esta manera, la seua mobilitat queda temporalment limitada mentre es troben dins del camp electromagnètic. Una vegada s’allunyen de l’emissor, per efecte combinat de la gravetat i de les corrents marines, recuperen de nou el patró normal de pulsacions i tornen a nadar amb normalitat, sense seqüeles.
Seguretat per a banyistes i instal·lacions marines
Els investigadors assenyalen que este dispositiu permet protegir de l’arribada massiva de meduses les zones de bany de les platges, així com infraestructures com plantes dessaladores, instal·lacions d’aqüicultura i altres indústries vinculades al medi marí que poden veure’s afectades per concentracions elevades d’estos animals.
Segons destaca la nota de premsa de la UA, la tecnologia descrita és totalment inocua i sostenible, ja que genera un efecte dissuasiu immediat sobre les meduses sense ocasionar-los cap dany físic ni químic i sense produir cap residu que s’acumule en l’entorn marí. El sistema actua únicament sobre les meduses perquè el seu mecanisme de natació respon de manera particular als camps electromagnètics generats, sense provocar efectes negatius en altres espècies que compartixen hàbitat.
Cost, manteniment i protecció tecnològica
A més, els responsables del projecte subratllen que la boia té un cost inferior al de les barreres físiques tradicionals, com ara xarxes o estructures fixes, i que requerix menys manteniment gràcies a les seues dimensions i al fet que no necessita elements mecànics complexos. Açò la convertix en una opció més econòmica i fàcil de gestionar per a ajuntaments i empreses que volen reduir la presència de meduses en punts concrets del litoral.
Esta tecnologia innovadora ja ha sigut protegida mitjançant una sol·licitud de patent, i l’Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI) de la UA ha llançat una oferta tecnològica per a localitzar empreses interessades en la seua explotació comercial. L’objectiu és establir acords de llicència i desenvolupar projectes de I+D que permeten adaptar la boia a diferents escenaris costaners i escalar-ne la producció.
Implantació i col·laboració amb altres mesures
Des de la UA consideren que solucions d’este tipus poden complementar altres mesures de gestió del litoral, especialment en zones turístiques on la presència de meduses afecta l’ús recreatiu de les platges i la imatge de destinació.
En este sentit, la informació oficial sobre projectes i transferència de tecnologia es pot consultar al portal de la pròpia universitat (https://www.ua.es) i a les seccions especialitzades de [València Diari sobre medi ambient i mar](https://www.valenciadiari.com).
