La patronal del taulell Ascer ha reclamat este dilluns a Castelló un marc regulador estable per a la cogeneració industrial, que considera clau per a la competitivitat del sector ceràmic, el manteniment de milers de llocs de faena i la continuïtat de les inversions en un moment d’incertesa pel final de la vida útil de moltes instal·lacions.
La seu d’Ascer ha acollit la jornada ‘Cogeneración e industria azulejera: competitividad, transición energética y futuro industrial’. En la trobada han participat representants institucionals, empreses i experts energètics per a analitzar el futur d’esta tecnologia en la indústria ceràmica de la província de Castelló.
Subhastes i transició energètica
El vicepresident d’Ascer, Miguel Nicolás Prior, ha explicat que la cogeneració ha sigut ‘una ferramenta essencial per a la competitivitat’ del sector. Ha recordat que permet produir alhora energia tèrmica i elèctrica amb més eficiència, cosa que reduïx consum energètic, emissions contaminants i costos per a les empreses.
No obstant això, ha advertit que el sector es troba en un ‘moment decisiu’. Moltes instal·lacions estan arribant al final de la seua vida útil reguladora i encara no hi ha un nou marc clar per a les inversions necessàries. Esta falta de visibilitat complica la planificació empresarial i les decisions industrials a mig termini.
En l’obertura institucional, el diputat de Promoción Cerámica de la Diputació de Castellón, Vicente Pallarés, ha defensat que el sector necessita ‘seguretat, estabilitat i regles clares’.
Ha recordat que la indústria ceràmica representa el 32,2 % del PIB provincial i sosté més de 70.000 llocs de faena directes i indirectes.
Segons ha remarcat Pallarés, qualsevol canvi regulador sobre cogeneració té un impacte directe en l’economia de Castelló. Afecta tant a les empreses productores de taulell com a la indústria auxiliar, el transport i els servicis vinculats al clúster ceràmic.
La alcaldessa d’Onda, Carmina Ballester, ha apel·lat a una posició comuna d’administracions i empreses per a defensar la cogeneració com a tecnologia de transició energètica.
Ha reclamat un tracte ‘just’ per a la indústria ceràmica en les futures normes, per a evitar que perda competitivitat davant d’altres zones productores.
Durant la jornada, el director general d’ACOGEN, Javier Rodríguez, ha avançat que el Govern preveu aprovar abans de final de juny un nou marc de subhastes de cogeneració. Este esquema inclourà 1.200 megawatts de nova capacitat i una inversió estimada de més de 1.800 milions d’euros.
Rodríguez ha advertit, però, que si no es prenen mesures transitòries, dos de cada tres plantes de cogeneració podrien estar parades en 2031.
Ha defensat que es tracta d’una ‘infraestructura industrial estratègica’ i que la pèrdua d’estes instal·lacions tindria conseqüències importants per a l’activitat productiva.
Incertesa reguladora i risc per a la inversió
En una taula redona posterior, el Generalitat Valenciana, Felipe Carrasco, ha criticat la ‘falta de planificació’ del Govern central. Ha demanat l’activació immediata de les subhastes pendents i mesures transitòries que eviten el tancament progressiu de plantes.
Carrasco ha insistit que la cogeneració és ‘imprescindible per a preservar la competitivitat, l’ocupació i el lideratge exportador’ de la indústria. Ha advertit també de la incertesa que genera l’absència d’un marc actualitzat, especialment en sectors intensius en energia com el ceràmic.
Des de l’àmbit empresarial, el director d’aprovisionaments de Pamesa Grupo Empresarial, Javier Portalés, ha recordat que el sector porta ‘cinc anys esperant’ una regulació que permeta renovar instal·lacions amb garanties. Ha qüestionat, a més, les condicions del futur sistema de retribució, pel seu impacte directe en la rendibilitat dels projectes.
En la clausura de la jornada, el secretari general d’Ascer ha subratllat que la cogeneració incidix no sols en la competitivitat industrial. També afecta l’ocupació, l’arrelament territorial de les empreses i la capacitat de mantindre activitat productiva a llarg termini en municipis fortament industrials.
Segons les dades aportades durant l’encontre, la indústria ceràmica compta actualment amb 42 equips de cogeneració operatius i 234 megawatts de potència instal·lada.
El 37 % d’esta potència ja ha arribat al final de la seua vida útil reguladora i la xifra podria pujar fins al 60 % en 2030 si no hi ha renovacions.
Després de la sessió tècnica, els participants han visitat la planta de cogeneració de TAU Porcelánico, del grup Pamesa. Allí han conegut de primera mà com s’integra esta tecnologia en el procés productiu i com contribuïx a aprofitar millor l’energia generada.
La cogeneració permet generar electricitat i calor en un mateix procés industrial. Segons el sector, la seua continuïtat es considera clau per a evitar riscos de deslocalització industrial i pèrdua d’ocupació en la província de Castelló, fortament dependent del seu clúster ceràmic.








