Un equip d’investigadors del grup CoMMLab de la Universitat de València ha desenvolupat una tecnologia basada en bessons digitals personalitzats amb l’objetiu de millorar l’estudi de la fibril·lació auricular, el trastorn del ritme cardíac més freqüent.
La investigació planteja una eina capaç de crear rèpliques virtuals de l’aurícula esquerra de cada pacient a partir d’imatges mèdiques i registres elèctrics. L’objectiu és reproduir amb més precisió els patrons que mantenen l’arrítmia i facilitar, en el futur, teràpies més adaptades a cada cas.
El treball està liderat per Miguel Rodrigo, María Termenón, Giada S. Romitti i Alejandro Liberos, amb la col·laboració del doctor Sanjiv Narayan, de la Universitat de Stanford.
Segons recull l’estudi, els trastorns del ritme cardíac figuren entre les principals causes de mortalitat i morbiditat al món, mentre que la fibril·lació auricular afecta aproximadament 37,6 milions de persones.
Bessons digitals per a reproduir l’arrítmia
L’estudi parteix del fet que els tractaments actuals per a la fibril·lació auricular no són eficaços en tots els pacients, cosa que provoca un elevat percentatge de recurrències.
L’equip d’autors explica que «la variabilitat en la resposta a la teràpia entre pacients es deu, en part, al fet que les aurícules de cada individu tenen característiques anatòmiques i elèctriques pròpies».
Per a afrontar aquesta dificultat, el grup investigador ha desenvolupat models virtuals individualitzats que integren l’anatomia del pacient amb la seua informació elèctrica. Aquestes rèpliques permeten observar com es comporta l’arrítmia en cada cas i localitzar amb més facilitat les zones que contribueixen a mantindre-la.
Miguel Rodrigo ha destacat que «es tracta d’una tecnologia pionera que reprodueix de manera virtual la patologia de cada pacient». La combinació d’informació anatòmica i funcional millora, segons els resultats, la capacitat d’aquests models per a representar el comportament real de les aurícules.
Cap a una medicina més personalitzada
La tecnologia suposa un avanç cap a una medicina personalitzada aplicada a les arrítmies cardíaques. En el futur, aquests bessons digitals podrien ajudar a planificar tractaments adaptats a cada pacient, anticipar la resposta a determinades intervencions i augmentar les probabilitats d’èxit terapèutic.
Els resultats apunten que la integració de dades mèdiques i elèctriques permet identificar amb més precisió les regions responsables de perpetuar la fibril·lació auricular. Aquesta informació resulta clau per a orientar les teràpies i reduir recurrències.
El treball ha comptat amb finançament de la Generalitat Valenciana, del Ministeri de Ciència i Innovació i de fons europeus, dins de diferents línies de suport a la investigació.
Referència de l’article: ermenón-Rivas, M., Romitti, G., Barrios-Álvarez, J., Narayan, S., Liberos, A., Rodrigo, M. (2026). ‘Electrophysiologically-informed digital twins for atrial fibrillation’. Medical Image Analysis. DOI: https://doi.org/10.1016/j.media.2026.104131








