El Jutjat d’Instrucció número 5 de Paterna ha reconegut en un auto que José Manuel Murcia Martínez, regidor d’Ayora afusellat en 1939 pel règim franquista en este municipi, va ser condemnat sense haver comés cap delicte i després d’un procés sense les garanties mínimes.
Segons han informat Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al País Valencià i la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina, este pronunciament judicial inclou el sobreseïment de la causa oberta pels fets. La decisió arriba arran d’una denúncia presentada en 2024 per l’assassinat i desaparició de Murcia Martínez.
El cas de José Manuel Murcia Martínez
La víctima era regidor d’Agricultura del municipi valencià d’Ayora, militant socialista i membre de la UGT. El van fusellar el 6 de novembre de 1939 al paredó de Paterna, quan tenia 47 anys.
Després del fusellament, van soterrar el cos en una fossa comuna del cementeri de Paterna, on va romandre dècades sense identificació personalitzada. No va ser fins a 2018 quan es va exhumar es va exhumar la fossa on descansaven les seues restes, junt amb les de moltes altres víctimes de la repressió.
Els equips tècnics van obtindre mostres òssies per a l’anàlisi genètica i, en 2021, els especialistes van aconseguir la identificació plena dels restes. Per a aconseguir-ho, es van exhumar també els restes d’una filla seua i es van practicar proves d’ADN que van resultar concloents.
La querella per este assassinat es va presentar en maig de 2024 per la seua neta, Carolina Martínez. En l’escrit, segons consta en la resolució, es marcava com a objectiu ‘conéixer la veritat del que va passar, determinar els responsables directes i indirectes i, si escau, processar-los’.
Un auto que reconeix un tracte injust
La fiscal delegada de Memòria Democràtica de València, Susana Gisbert, ha explicat que este cas té un element especialment nou. D’una banda, el jutjat ha acordat el sobreseïment perquè no hi ha cap persona viva contra qui dirigir l’acusació penal. Però, alhora, declara que la víctima va ser tractada de manera injusta.
Segons Gisbert, ‘es complix així amb el que diu la Ley de Memoria Democrática, sense fer cap referència a prescripció ni a la Ley de Amnistía’. La fiscal ha afegit que ‘és un pas molt important que els tribunals reconeguen el que va ocórrer, amb independència que en la via penal no es puga fer res més’. També ha assenyalat que, ‘amb este pronunciament, la família té la via oberta per a reclamar una indemnització, encara que no ho han fet en cap moment’.
Des de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina han valorat la resolució com un avanç rellevant. Segons han indicat, l’auto ‘suposa un important avanç en la busca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la dictadura’.
Per a la família, apunten des d’esta coordinadora, la decisió judicial ‘representa un pas significatiu’. Destaquen que, ‘més enllà de les conseqüències processals, l’auto establix una veritat judicial sobre el que va passar i contribuïx a mantindre viva la memòria de José Manuel Elías, el seu assassinat del qual queda reconegut en seu judicial com a part de la repressió exercida durant els primers anys de la dictadura franquista’.
La resolució acorda un arxiu provisional de la causa. Esta fórmula, subratlla l’associació, permetria ‘la reactivació o reanudació de la causa en cas d’obtindre proves que no consten en el mateix procés judicial i puguen aclarir encara més els fets objecte de denúncia’.
En el marc de les polítiques de memòria democràtica, decisions com esta busquen donar resposta a les famílies que han patit desaparicions i execucions sense garanties. A més, reforcen el reconeixement institucional del dany patit per les víctimes i la necessitat de documentar la repressió franquista, especialment en llocs com Paterna, escenari de nombrosos afusellaments durant la postguerra.
