Museu Arqueològic d’Alacant (Marq) acull des d’este dilluns una gran exposició amb el major préstec mai fet pel Museu del Oro de Bogotá, amb 291 objectes arqueològics i creacions de comunitats indígenes actuals que es podran vore fins al 2 de maig de 2027 i que revelen com estos pobles han utilitzat l’or, la ceràmica i la pedra per a relacionar-se amb l’univers i amb el món dels esperits.
La mostra inclou quasi 300 peces, 157 d’elles d’or, i incorpora elements que s’exhibixen per primera vegada a Espanya. L’exposició presenta una selecció que recorre des de rituals, danses i ofrenes fins a objectes associats a la sanació, la protecció de la comunitat i els vincles amb la natura.
Un univers compartit entre humans i no humans
El fil conductor del recorregut és la concepció indígena d’un univers compartit per éssers humans i no humans. Esta mirada ajuda a entendre per què l’or i altres materials tenien un paper espiritual i comunitari, més enllà del seu valor material.
Entre les peces destaquen màscares, pendents i pectorals d’una gran qualitat tècnica, així com representacions de sers híbrids, com els coneguts humans-rata penada o xamans en vol. Estes figures no eren simples objectes decoratius, sinó elements rituals que, segons esta cosmovisió, ajudaven a garantir l’equilibri del món i la continuïtat de la vida.
L’exposició arreplega també una àmplia col·lecció de creacions en ceràmica i pedra. Entre elles sobresurten moltes figures de plantes i animals, alguns hui amenaçats per la destrucció dels seus ecosistemes. D’esta manera, el recorregut permet reflexionar sobre la relació entre les comunitats indígenes i el medi ambient al llarg del temps.
Presència institucional i comissariat internacional
L’acte d’obertura ha comptat amb la participació del president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, i de l’ambaixador de Colòmbia a Espanya, Eduardo Ávila Navarrete. També han assistit el director del Museo del Oro del Banco de la República de Colombia, Alberto Escovar Wilson-White, el director del Marq, Manuel Olcina, i el comissari de l’exposició, Marcos Martinón-Torres, catedràtic de Ciències de l’Arqueologia a la Universitat de Cambridge.
Al costat d’esta direcció científica, la comissària Marcela García Sierra, antropòloga i treballadora del Museu del Oro de Bogotá, ha explicat davant els mitjans la funció simbòlica de les peces. Ha remarcat que, per a estes comunitats, l’or tenia un sentit radicalment diferent del concepte occidental actual.
Una experiència immersiva amb llums, sons i olors
Els continguts de la mostra creen un espai immersiu que evoca diversos ambients i idees del món indígena mitjançant recursos musicals, arquitectònics i museogràfics, així com vídeos, sons i olors basats en investigacions recents.
El visitant pot entrar en una maloca indígena, una casa comunal sagrada que és centre de reunió i ritual. També pot sentir la calor del foc en un taller metal·lúrgic recreat, viure la sensació de transitar altres dimensions o participar simbòlicament en balls rituals mitjançant projeccions i recursos interactius.
L’ambientació sonora inclou melodies gravades amb flautes i ocarines d’entre 600 i 1.000 anys d’antiguitat, registrades en diàleg amb la natura. A estes peces històriques s’unixen gravacions de paisatges sonors del páramo andí i de les terres baixes del Carib, arreplegades durant treballs de camp.
A més, la mostra incorpora una obra musical moderna, creada expressament per a l’exposició, que combina arrels colombianes amb ecos europeus. D’esta manera es crea un pont sonor entre el passat prehispànic, el present indígena i el públic actual.
Els olors de la sala funcionen també com a recurs d’accessibilitat i orientació. Estan ajustats als continguts de cada àmbit, de manera que singularitzen cada part del recorregut i ajuden a reforçar la memòria de l’experiència.
L’or com a vincle amb els esperits
La comissària Marcela García Sierra ha assenyalat que, per a estes cultures, l’or indígena tenia una funció essencialment espiritual i col·lectiva. Segons ha explicat, l’or ‘no era per a acumular-lo’, ni ‘era un sinònim de riquesa, sinó un mitjà per a afavorir la comunitat, per a comunicar-se amb els esperits’ i ‘assegurar que hi haja vida, fertilitat i continuïtat del món per a tots’.
A partir d’esta idea, moltes de les peces exposades es poden entendre com a instruments per a demanar protecció, fertilitat o equilibri. També servien per a marcar moments clau de la vida comunitària, com rituals d’iniciació, cerimònies col·lectives o ofrenes vinculades al cicle agrícola.
La mostra del Marq oferix així una mirada ampla sobre les comunitats indígenes de la zona de l’actual Colòmbia i altres territoris de Llatinoamèrica, i convida el públic a reflexionar sobre com diferents cultures han entés la relació entre persones, natura i cosmos al llarg dels segles.
